Tinc per costum, obrir una llibreta per cada una de les investigacions que he anat duent a terme, on anote aquelles referències bibliogràfiques, arxivístiques i documentals que són d’interès per a dur a terme la investigació.
Això és el que vaig fer respecte a les tasques de recerca al voltant del documental “Les mamàs belgues”. Una volta estrenat l’audiovisual, era conscient que provocaria l’aparició de noves fonts orals, documentals, fotogràfiques i també fílmiques. Per això vaig decidir no tancar aquella primera llibreta o quadern de l’investigador per continuar allò que anava sorgint i podia ser útil per a la nova investigació que ara ha donat peu a la publicació de “Solidaritat en temps de guerra. Hospital Militar Internacional. Ontinyent 1937-1939”.
Dos quaderns he utilitzat en aquesta investigació, on he anotat els llocs on he anat projectant el documental, però també reflexions, idees o registres arxivístics on apareixia o podia trobar nova documentació al voltant de l’Hospital Militar Internacional.
Òbviament, hi tenia la corresponent carpeta digital on quedava guardat aquells documents que la digitalització dels arxius feia fàcil la seua consulta i descarrega per poder analitzar i estudiar.
És veritat que vaig decidir posar un punt final en la meua recerca i dedicar els meus esforços a la seua publicació. Són molts els entrebancs que he hagut de superar, els propis d’un investigador que no està vinculat a cap universitat, projecte institucional ni editorial. És cert que tampoc respon a cap interès acadèmic per incorporar al meu currículum. També és veritat que aquest quefer investigador no es la conseqüència directa de la meua activitat professional principal, però no impedeix que pose de manifest les dificultats que hom va superant per compartir allò que investiga.
Com dic en les conclusions del treball publicat …”només cal afegir que aquesta investigació s’ha de considerar com una primera contribució que està oberta a noves aportacions i recerques. És per això que s’ha de considerar que aquest treball roman obert amb l’objecte d’incorporar nous elements que amplien i milloren la informació d’aquesta iniciativa, la qual va ser el resultat d’una acció política i sindical de caràcter solidari i humanitari.”
Doncs així és, encara no fa un mes que està el llibre a les llibreries, encara no s’ha presentat i ja han aparegut noves dades que amplien la investigació publicada.
Es per això que he obert un nou quadern d’investigació on anote les referències que s’han trobat a arxius del senat Italià, o les aportacions del fill d’un metge que va exercir a l’Hospital Militar Internacional que no deixaran indiferents a ningú.
Així mateix, he deixat ben anotat que en 1988, en plena democràcia, la Comissió de Govern de l’Ajuntament d’Ontinyent, va decidir que les restes, entre altres de dos republicans que varen romandre hospitalitzats amb la condició de presoner, foren dipositades en la fossa comuna del Cementeri Municipal argumentant que “cuyos familiares resultan desconocidos”.
És per això que amb aquest nou quadern d’investigació, en veig en l’obligació d’anar preparant una nova edició corregida i augmentada de “Solidaritat en temps de guerra. Hospital Militar Internacional. Ontinyent 1937-1939”.