El passat 24 de febrer vaig compartir amb els alumnes i les alumnes de secundària i batxillerat de l’IES l’Estació, la projecció del documental “Les mamàs belgues”. A poc a poc els centres educatius d’Ontinyent van incorporant en els seus projectes docents elements relacionats amb la memòria democràtica. Primer va ser el CC la Concepció, que de la mà de Natxo Crobalan, han encetat el projecte per recuperar la memòria de l’edifici com hospital militar internacional, que en l’actualitat continua utilitzant-se com espai educatiu i d’ensenyament. Ara és l’IES L’Estació qui incorpora en els seus quefers educatius aspectes relacionats amb la memòria democràtica ontinyentina, gràcies a Josep Àngel Revert. Amb anterioritat ho feren el CC Sant Josep i el CC La Milagrosa. Crida l’atenció que siguen els centres concertats i amb vinculació religiosa els que s’interessen per aquest tema, encara que l’IES Jaume I també va mostrar interès.
L’emplaçament de l’IES l’Estació permet incloure, en el discurs memorialista, espais relacionats directament amb el període que abraça la II República en guerra. No cal eixir massa lluny del centre per trobarse amb la casa Balones, la finca de Santa Bàrbara, la mateixa estació de trens o el cementeri municipal. La casa Balones va acollir a treballadors vinguts de Castelló, en 1938. La Finca de Santa Bàrbara es va convertir en una colònia escolar on varen ser atesos xiquets i xiquetes que vinguts de Madrid trobaren a Ontinyent un espai de seguretat.
Respecte de l’estació de trens, era el lloc d’arribada dels ferits del front que anaven a ser ingressats a l’Hospital Militar Internacional que hi havia a l’actual Convent dels pares Franciscans. Així mateix, el cementeri es va convertir en espai de repressió on, durant molt poc de temps, es va convertir en camp de presoners republicans. Tanmateix, les tàpies d’aquest cementeri es varen convertir en el paretó on varen ser afusellats 13 ontinyentins, coneguts en l’imaginari popular com els 13 de la corda. Per cert altre documental que podria projectar-se a les aules dels instituts d’Ontinyent.
A més a més, tots aquests espais de la memòria democràtica d’Ontinyent disposen de les corresponents publicacions i fins i tot audiovisuals, els quals es poden utilitzar com eines didàctiques i incorporar a les diferents assignatures per estudiar com afecten les guerres als moviments migratoris, la vinculació de l’art amb la cartelleria del moment, la participació de la dona en el conflicte armat, la sanitat de guerra o la protecció als infants.
En definitiva la ciutat d’Ontinyent i molts dels centres educatius, sobretot els instituts d’ensenyament secundari, disposen dels recursos i mitjans per incloure en la seua activitat docent aspectes per descobrir com es va concretar, a la ciutat d’Ontinyent, la primera experiència democràtica amb la proclamació de la II República i, tanmateix, abordar el període de la II República en guerra.
Com ja he apuntat anteriorment, són molts els centres públics i els centres concertats els quals han inclós en el seu quefer educatiu la memòria democràtica. Malauradament, des de l’administració més propera als ciutadans i ciutadanes, com ho és l’Ajuntament d’Ontinyent, no desenvolupa polítiques memorialistes públiques amb la continuïtat que suposa incloure un ventall d’activitats que han d’anar més enllà de demanar la subvenció, cobrir l’expedient i justificar la seua acció memorialista. És lamentable que a hores d’ara els polítics municipals s’omplin la boca valorant el fet que Ontinyent és un exemple a seguir en política memorialista. S’han fet moltes coses en matèria de memòria democràtica, és veritat que des de 2015 amb una coalició de partits d’esquerres i de la mà d’EU es va encetar la tasca que ara està anul·lada. Encara hui l’Ajuntament d’Ontinyent a 100 dies de finalitzar la legislatura no disposa de cap regidoria encarregada de dinamitzar i dur endavant les polítiques públiques memorialistes. No sé, tal vegada ara els agafa la presa i igual que estan asfaltant els carres, va i creen la regidoria de memòria democràtica.
De tota manera eixe és altre tema que en algun moment abordaré. Ara és el moment dels alumnes i les alumnes de l’IES L’Estació, dels seus professors que han creat un espai de reflexió i aprenentatge. Resta sols compartir aquesta experiència i animar al fet que es pot continuar treballant per recuperar la memòria democràtica ontinyentina des dels centres educatius.
Aci podeu seguir aquesta iniciastiva: