Fa molt de temps que esperava aquest moment. He hagut de superar molts entrebancs a l’hora de decidir materialitzar aquest projecte, després de treballar de ple i intensament en la realització del documental “Les mamàs belgues”. Ha sigut una singladura llarga, plena de dificultats, d’obstacles, però al final paga la pena.
L’any 1998 va començar aquesta singladura. Han passat quasi vint-i-cinc anys. He publicat articles, conferències, un documental i al remat un llibre en el qual he intentat fer un compendi de tota la meua recerca, de les meues investigacions. Només acabarem el documental “Les mamàs belgues”, deixarem passar el temps perquè estàvem convençuts que les projeccions ens aportaria noves dades. Malauradament, aquell projecte no va poder materialitzar-se perquè tant Sven com jo decidirem continuar per separat els nostres projectes. Com deia el meu fill Carles, en una de tantes converses, tant Sven com jo vàrem deixar passar l’oportunitat de tornar a editar aquella col·laboració entre el poble belga i el valencià per a explicar huitanta-sis anys després, com es va materialitzar la creació de l’hospital belga a Ontinyent durant la guerra civil, que era com es coneixia en l’imaginari ontinyentí.
De tota manera aquesta publicació és el resultat d’un conjunt de circumstàncies sobrevingudes. Recorde molt bé quan vaig rebre la telefonada de Jesús Martínez Guerricabeitia, demanant-me ajuda per als seus amics belgues que estaven fent una cerca sobre l’hospital militar d’Ontinyent. Aleshores, jo tenia poca informació, però de seguida en vaig posar a la disposició d’Elsa Rayet per ajudar-los. Al final varen ser ells els que en donaren la informació perquè pogués encetar la recerca que ara ha culminat. És veritat també que no puc deixar de mencionar a Antonio Clazado que en saber de les meues investigacions, de seguida en va proposar publicar un article en la revista Alba. Aquest fet en va assenyalar com el referent respecte de l’hospital militar d’Ontinyent de manera que qualsevol dels amics i coneguts que investigaven, en el moment en què trobaven alguna dada, informació o detall de l’hospital, de seguida m’ho feien arribar. Aquest és el resultat. Vosaltres mateix podeu jutjar.
Aquest llibre és el resultat de superar un primer intent de publicació amb una editorial valenciana. Després vaig patir els falsos compromisos de l’administració local. La pandèmia també va posar de la seua part i després de dos informes externs, i a cegues, la Institució Alfons el Magnànim Centre Valencià d’Estudis i Investigació, ha publicat aquest llibre.
Hui mateix, 25 d’abril està ja a la venda en les llibreries “Solidaritat en temps de guerra. Hospital Militar Internacional. Ontinyent 1937-1939″ coincidint amb les mateixes dades en què hom pot considerar la creació d’aquest centre sanitari, és a dir, ara fa huitanta-sis anys, però també coincidint amb altra data significativa, es a dir, el dia de les llibertats del País Valencià.
Res més, agrair a totes i cada una de les persones què han fet possible aquesta investigació, però sobretot a la meua dona Luisa que ha sofert aquest calvari durant tants anys. No puc oblidar a Enric Estrela i tot l’equip d’El Magnànim que han fet possible aquesta publicació.
Gràcies a tots i totes. Espere que us agrade.
Nota de les dues fotos d’aquesta entrada.
Tant la de la portada del llibre com la que podeu vore en blanc i negre correspon a una fotografia, prou coneguda a Ontinyent, feta abans de la guerra civil per la Llibreria Soler. La cosa està que l’1 de juny de 2016, Luis Álvarez Fernández, al Centre Cultural Federico Garcia Lorca de Brussel·les, en va ensenyar aquesta postal enviada des d’Ontinyent a Bèlgica amb el segell de “Censura Valencia”. Luis era un xiquet asturià evacuat durant la guerra civil que vivia a Bèlgica.