Aquesta setmana que ha finalitzat ha tingut un contingut molt intens i plens de novetats pel que fa a la tasca encetada fa uns anys.
Hui 24 d’abril, fa 8 anys rodàrem el primer documental de “Les mamàs belgues” per a després finalitzar en l’any 2015, el que seria definitiu. Aquest documental ha projectat internacionalment el nom d’Ontinyent, gràcies a la Diputació de València, l’Ajuntament d’Ontinyent i la Fundació Universitària.
El 25 d’abril, dia en què el Magnànim ha fet pública la venda del llibre sobre l’hospital, he rebut la visita del periodista Eduard Torres de #ElMur des d’on han visibilitzat l’Hospital Militar Internacional. Gràcies, Eduard i a Carlos Olano per contribuir amb el vostre programa l’experiència ontinyentina pel que fa a la memòria democràtica.
Aquest mateix dia Alfons el Magnànim, ha posat a la venda el llibre “Solidaritat en temps de guerra. Hospital Militar Internacional. Ontinyent 1937-1939”. El podeu trobar a la Llibreria d’Ontinyent i també a l’estant d’El Magnànim a la Fira del llibre de València Aquest llibre, del que ja us he parlat en l’anterior entrada del meu bloc, encara roman a l’espera per a poder presentar-se en el lloc i espai adequats.
El dimecres 26 mentre romania a la ciutat de València, en una jornada de formació, vaig rebre la telefonada d’Àngels Torró. No sabia qui era i en identificar-se en vaig assabentar que es tractava de la neta de Rafael Torró Garrigós, ontinyentí víctima dels camps nazis. Ella estava a Ontinyent, visitant el stolpersteine del seu iaio. No vaig poder acompanyar-la en aquesta visita. Això sí, li vaig passar el contacte de Guillem Llin perquè és ell qui domina aquesta qüestió.
El dijous el ple municipal d’Ontinyent ha aprovat per unanimitat, denominar el parc de la Cantereria amb el nom de “Les mamàs belgues”. Aquesta proposta va nàixer pels alumnes de l’IES l’Estació amb qui recentment vaig compartir la projecció del documental. Davant aquesta circumstància estaria molt bé recuperar la memòria, en aquest cas d’una xiqueta assassinada Auschwitz, filla de Golda Luftig una de les infermeres internacionals. Podria ser un banc, joc del parc o fins i tot algun element escultòric que recordara a Madrich Berliner Luftig, nascuda a Ontinyent. Es crearia així un espai públic dedicat a la història i memòria de la infància, recordant als milers de xiquets i xiquetes assassinades als camps d’extermini nazi. Llance la proposta.
Però la cosa no acaba en aquesta proposta. Ahir divendres vaig estar en la presentació del poemari “Les veus de la memòria” de David Mira Gramage, en l’Associació de Veïns El Llombo. Com sempre una magnífica aportació poètica. Des dels versos ens recorda a cada instant la foscor de la llarga nit del franquisme, la repressió, la mort i sobretot l’oblit. Així ho explica el text de la contraportada ” I ací, l’autor d’aquest llibre intenta comprendre i compartir la cruel història d’una guerra i d’una postguerra combinant literatura amb introspecció i testimonis i evocacions, i també amb el desig de saber, per no repetir la dramàtica pàgina de la nostra història, per aprendre i no repetir un procés d’odi que sempre està latent. Amb el desig de concòrdia i justícia escrit sobre una bandera blanca que també vol ser un al·legat no només de pau, sinó de consciència de ser un poble lliure i democràtic” Només puc que compartir aquestes lletres i donar-te les gràcies, David, per la teua contribució en aquest quefer memorialista.
No sé si són coincidències o el presagi pel qual els nostres vençuts, com deia David, ens han obligat a recordar-nos que hi ha una tasca important i necessària per fer memòria i aprendre del passat perquè mai torne a repetir-se. En diferents fòrums he defensat la idea que s’han de desenvolupar polítiques de memòria democràtica a partir dels nivells de concreció que la nostra participació democràtica ens permet. S’han de promoure lleis que des de l’àmbit estatal i autonòmic materialitzen aquelles propostes concretes que els ajuntaments han de desenvolupar des de la transversalitat de les regidories de joventut, educació i cultura sempre amb una responsabilitat municipal en matèria de recuperació de la memòria democràtica en l’àmbit municipal. Aquesta manera de procedir en matèria de memòria democràtica aconseguirem incloure elements que puguen reforçar allò que als instituts també comencen a incloure en les seues pràctiques educatives i continguts curriculars. Ho ha fet l’IES Jaume I, l’IES L’Estació, el CC La Concepció, ho varen fer el CC Sant Josep i el CC La Milagrosa. Cal incloure la política memorialista des dels diferents àmbits dels quals té responsabilitat l’administració local posant a l’abast dels centres escolars i del món associatiu local les eines necessàries perquè els més joves sàpiguen quin és el nostre llegat democràtic.