Hui 3 d’abril dia en què es dona per finalitzada l’actual legislatura democràtica en l’àmbit municipal i autonòmic, he compartir amb els alumnes de l’IES Jaume I d’Ontinyent aspectes de la memòria democràtica ontinyentina i de la comarca. Aquesta activitat ha estat emmarcada en la setmana cultural que han organitzat el centre, amb el suport dels professors d’FP Sanitària. Com vaig fer fa poc més d’un mes a l’IES l’Estació, he pogut donar a conèixer quina va ser l’experiència solidària que es va materialitzar a la ciutat d’Ontinyent durant la Guerra Civil. Tal com ha indicat el professor Francisco Valero, en la presentació de l’acte, aquest hospital no era local, ni comarcal sinó internacional. Aquest aspecte és el que m’ha permès explicar com la solidaritat internacional va fer possible la creació d’un centre sanitari que formava part de la rereguarda sanitària republicana.
Des de l’any 2016 va projectant-se el documental “Les mamàs belgues” en aquest centre menys el parèntesi pandèmic. Hui han tornat a projectar-se en el saló d’acte on l’alumnat de formació professional, els quals han mostrat interès participant en el col·loqui després de la projecció. He aprofitat l’ocasió per mostrar el conjunt de dades, fotos i altres resultats de la meua recerca i que prompte és vora publicat en el format de llibre gràcies a la Institució Alfons el Magnànim.
He pogut mostrar les noves recerques i troballes que en els darrers anys he anant incorporant a la meua investigació i que, d’ací a poc tindrà el format de llibre, gràcies a la Institució Alfons el Magnànim, pertanyent a la Diputació de València. Més enllà de les mamàs belgues, en aquesta publicació he recollit un bon grapat de dades respecte dels ferits, malalts i morts que varen ser atesos en aquest hospital. He intentant recollir els entrebancs i encerts alhora de la seua creació. Aporte dades de la creació de l’hospital del Xalet de les Boles que , encara en l’actualitat manté la seua activitat sanitària convertida en Hospital General i que ara,F després de 86 anys, s’ha convertit en un hospital comarcal. Com explique en aquest llibre, l’hospital militar Internacional estava pensat perquè es convertirà en un hospital per a la República en pau. A més a més, s’inclouen valoracions dels metges internacionals de la seua capacitat i excel·lent resposta a l’hora d’atendre als malalts. S’aborda un apartat que des de la història social recull les experiències de vida d’homes, dones, xiquetes i xiquets que varen conèixer aquest hospital. La formació i la cultura també queden reflectits en aquest llibre, però sobretot he intentat , en la mesura de les possibilitats, crear un primer diccionari biogràfic del nombre més gran de persones que varen estar vinculades a aquest hospital.
M’agradaria també destacar la magnífica aportació de Josep Gandia Calabuig, en aquest llibre, que en la seua part introductòria ens aporta una anàlisi des del vessant pròpia d’una ciutat intermèdia de la reguarda republicana en el Mediterrani i que es diferenciarà d’altres ciutats com Alcoi, Gandia o Xàtiva. La ciutat d’Ontinyent mai va ser bombardejada.
De tots aquests aspectes s’ha parlat en la conferència i posterior debat, amb l’oportunitat, com he dit abans, de compartir amb els i les alumnes allò que durant tants anys he recollit i que aviat podré compartir amb tots vosaltres.