LA FOSSA 111 i MARIA LA CANYETA.

Perplex m’he quedat en llegar la notícia en la qual s’afirma, des de l’Ajuntament de Paterna, que en les foses dels afusellats al cementeri de Paterna, no es poden construir monòlits commemoratius argumentant que la llei de memòria històrica no ho contempla. No entenc aquesta afirmació.

La llei de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana diu; “Article 37. Dignificació de les fosses comunes. La Generalitat, a través de l’Institut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria de patrimoni històric i cultural i d’acord amb les entitats locals, impulsarà un protocol d’actuació per a dignificar les fosses comunes de les víctimes en els cementiris municipals, parroquials i en tots els llocs fora d’ells que continguen o hagen contingut enterraments relacionats amb la guerra civil o la dictadura”.

Voldria entendre que les declaracions del regidor responen a una mala interpretació de la llei i que hi ha voluntat per rectificar i que siga des de l’Ajuntament de Paterna des d’on s’iniciï aquesta dignificació i creació dels espais de la memòria, que ho és per si mateix el mateix cementeri municipal de Paterna.

En el fons és voluntat política, i crec que hi ha sensibilitat de l’equip de govern de l’ajuntament de Paterna per a resoldre aquest embolic. Sobretot per soterrar dignament als afusellats perquè ells mai la varen perdre. Uns podran ser identificats, d’altres no tindran la mateixa sort però tots han de ser soterrats amb la dignitat que es mereixen.

Al meu paréixer amb localització, exhumació i identificació de la fossa 111 es garanteix el dret a saber, dret a la justícia i a la reparació que han segut negats durant tants anys.

Malauradament, sembla que la tasca duta a terme pels repressors, està present en l’actualitat, aconseguint esborrar qualsevol rastre de la memòria d’aquestes persones. I faig aquesta afirmació perquè mentre ara està discutint-se entre si la llei estableix o no la possibilitat de crear un espai de la memòria democràtica valenciana, la xarxa repressora franquista continua present i evitant que es recupere la veritat i el dret a saber, com per exemple dels valldalbaidins que hi ha a la fosa 111 i ldels hereus de la memoria de  Maria la Canyeta

Maria Moran Gironés, de mal nom La Canyeta vivia al carrer Les Embogadores d’Ontinyent, amb el seu home Manuel Mollà Ureña, teixidor que va ser afusellat amb 27 anys a Paterna l’1 de maig de 1940. Va deixar vídua i un fill que va morir a l’edat de quatre anys. El 27 de març de 1940 va ser afusellat a Paterna Vicent Gironés Moran, germà de Maria Girones Moran, juntament amb Vicent Mollà Ureña, cunyat de Maria la Canyeta.

En l’actualitat, la memòria de la família de Maria la Canyeta ha sigut esborrada per sempre. Els objectius de la política repressor franquista estan a punt de complir-se. Ella va morir a Ontinyent, als quasi seixanta anys de l’afusellament de Vicent, el seu home. No va deixar descendència, això si amb el suport i la solidaritat de la família Seguí Belenguer que va estar al seu costat fins als últims dies de la seua existència, anava cada 1 de novembre a recordar al seu home, germà i cunyat al cementeri de Paterna. Afortunadament, la família Seguí Belenguer està compromesa en recuperar la memòria d’aquesta família, d’aquesta dona.

Sols per aquest fet es mereix que les restes de l’home de Maria La Canyeta, el seu germà i el seu cunyat siguen individualitzats per poder ser identificats en un futur, sempre amb l’esperança que la ciència puga avançar en aquest menester. Mentrestant les seues restes han de romandre en lloc digne i de fàcil accés per a procedir en un futur a la seua identificació creant un espai de la memòria, com s’ha dut a terme  a Ontinyent, però  sobretot fent pedagogia amb els espais de la memòria.

En el cementeri d’Ontinyent s’han identificat tres dels tretze afusellats dels quals, dos , a petició dels familiars, han estat soterrats amb els nínxols familiars mentre que els familiars de la tercera víctima identificada han decidit dipositar les restes amb els altres ontinyentins, en el memorial democràtic creat al cementeri d’Ontinyent.

Es tracta de voluntat política i crear un espai de la memòria a Paterna. Si no ho fan les administracions públiques, no es farà mai. Anem endarrerits uns quants anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *