La creació de l’Hospital Militar Internacional a la ciutat d’Ontinyent entre l’abril i maig de 1937, suposarà un fet significatiu per als veïns i veïnes. Sense eixir de casa trobaran tot un seguit de llengües, cultures i maneres de pensar distintes a la seua.
L’hospital va ser un pol d’atracció per als familiars dels ferits i malalts que romanien allí recuperant-se, però també per als homes i dones que arribaren a Ontinyent, procedents de diferents països, per combatre el feixisme.
Aquest hospital era un formiguer de llengües, cultures i religions, en definitiva de persones que li donaven a aquest centre sanitari un aire cosmopolita i internacional.
Un hospital que no pertanyia a les Brigades Internacionals. Estava costejat per la Internacional Socialista Obrera però gestionat, des del punt de vista sanitari per l’Exèrcit Popular de la República.
En aquesta instal·lació sanitària hi havia metges, infermeres, personal auxiliar, farmacèutics, etc. procedents de països com Polònia, Itàlia, França, Romania, Bèlgica, Ucraïna, etc. També hi havia personal sanitari espanyol i d’Ontinyent també. Altres serveis eren els de neteja, de vigilància, barberia, escola d’infermeria, ambulàncies, etc.
De tot això i de molt més es parla al llibre que he preparat i que per raons de la pandèmia encara no s’ha pogut publicar. És per això que he decidit publicar de manera molt resumida, part del xicotet diccionari biogràfic de dones i homes que estigueren vinculats, per una raó o altra, a l’Hospital Militar Internacional.
Robert Crespi-Ducleou serà el primer dels que abordaré en aquest diccionari biogràfic. Quan vàrem preparar el guió del documental “Les mamàs belgues” teníem una mancança important d’informació respecte del Dr. Crespi. Sabíem ben poc d’ell, ni tan sols una imatge o fotografia d’ell. Tota investigació històrica necessita bones dosis de paciència i tenacitat en la recerca. Crec que els resultats han sigut satisfactoris perquè almenys ara, quatre anys després ‘haver rodat el documental de les infermeres jueves, he aconseguit esbrinar un poc més sobre aquest home que va estar treballant a Ontinyent com a director de l’Hospital Militar Internacional que crearen els socialistes belgues.
CRESPI-DUCLEAU, ROBERT (1903- ?): Va nàixer a Milà el 25 de novembre de 1903. La primera notícia que ens sorprèn és que es tractava d’un home que es guanyava la vida amb la venda ambulant a Palerm i Milà. Es tractava d’una persona que arrossegava un passat fosc amb continus canvis d’identitat per allò d’evitar la justícia. De fet es va fer passar per cirurgia abans de vindre a Ontinyent a treballar. Dues vegades es va canviar la identitat, primer amb el nom de Trainer Paul d’origen francés i després amb Primo Fratelli nom amb el qual va aconseguir una plaça de metge a Lugano. Aconseguirà treballar a l’Hospital de Bellinzona gràcies al suport d’un bisbe. Les tasques d’espionatge de 1938 del Partit Comunista Rus posen en la pista que el Dr. Crespi que treballa a Ontinyent era el Dr. Primo Fratelli. A més a més les dades recollides pels espies russos l’identifiquen com a membre del partit Socialista Italià.
En arribar al cantó de Ticino, va posar la seua condició d’antifeixista la qual cosa li va permetre guanyar-se el suport i confiança de les autoritats i dels malalts fins al punt que va ser el secretari del Circolo dei Medici di Bellinzona, aconseguirà una plaça de metge agregat a l’Hospital de Bellinzona i participarà en un programa de ràdio on el «metge aconsella».
No es té cap notícia d’ell durant els cinc anys que va viure a Suïssa, fins que va tenir dificultats amb la justícia i va ser empresonat. Durant aquest moment no posa de manifest cap idea política, mantenint estreta relació amb l’església. Rebia vistes de sacerdots mentre romania empresonat. Durant aquest període va intentar suïcidar-se.
Com dèiem abans el Dr. Robert Crespi-Ducleau arrossegava un passat fosc amb una acusació d’homicidi per la mort d’un comerciat a Itàlia, de robatoris, i falsificacions. Crida l’atenció que sense saber com, aconsegueix la nacionalitat suïssa, sembla ser que gràcies als contactes amb el consolat portugués. En 1929 és indultat i posat en llibertat, tornarà a Ticino.
Aquesta informació recollida pels espies russos és recollida mentre està a Ontinyent treballant com a director de l’Hospital Militar Internacional. Aquests mateixos informes posen de manifest les declaracions del seu pare que afirmava que el seu fill, Robert Crespi, era un xiquet que sols havia anat a l’escola de primària. No era metge. Aquests fets van extremar la seua vigilància.
Des de l’hospital d’Ontinyent s’observa amb preocupació la seua actuació mèdica del Dr. Crespi sobretot per la seua atenció als soldats quan arribaven amb ferides als braços i cames, si els atenia ell sempre prenia la mateixa decisió l’amputació. Aquest fet preocupava fins al punt que els consideraven un espia feixista.
A aquesta sospita d’espia feixista cal afegir els informes de la cèl·lula comunista que formaven les mamàs belgues on es posa de manifest els impediments que el Dr. Crespi d’avant les accions militants i polítiques de les infermeres, segons informe de la infermera Rachel Wacsman.
Crida l’atenció que per a altres investigadors si que es va graduar a la Universitat de Milà. Es tractava d’una persona declarada antifeixista que va viatjar per França, Suïssa abans de vindre a Ontinyent en 1937. Es tracta d’una persona, que com s’ha dit, amb un passat tan poc clar i ple d’espais obscurs. Malgrat que aquestes informacions caldria aprofundir un poc més sobre aquesta controvertida història del Dr. Crespi o el “Falç doctor Fratelli”. El misteri, si més no, està servit.