HOMENATGE A LES VÍCTIMES DEL BOMBARDEIG DE L’ESTACIÓ DE XÀTIVA

Cada febrer, des de fa uns quants anys, sempre que puc participe en l’homenatge a les víctimes del Bombardeig de l’Estació de trens de Xàtiva. Sempre que he pogut participar, ho he fet des de l’anonimat sense cap altre interés i justificació que recordar i compartir amb els que hi participem de la memòria de les víctimes d’aquell acte sense sentit.

Sempre he defensat la importància de realitzar actes com aquest, sobretot perquè és una mostra de maduresa i de salut democràtica. Crec que actes com aquest són necessaris perquè cal desenvolupar eixa consciència democràtica, crear coneixement des de la recuperació i fer valdre la memòria democràtica, però sobretot s’ha de fer molta pedagogia de la memòria. Amb accions memorialistes des de l’escola, des de l’educció formal però també des de l’educació no formal i des del moviment associatiu veïnal, cultural, en definitiva des de qualsevol àmbit que represente la societat civil.

S’han de desenvolupar accions durant tot l’any per recordar quina va ser la primera experiència democràtica a l’estat espanyol. S’han de recuperar els espais urbans relacionats amb la memòria democràtica, aquells espais que habitem i que passen desapercebut, els quals estaven relacionats amb valors com la solidaritat, el compromís i la lluita pels drets humans.

A més a més els ajuntaments, l’administració més propera als ciutadans, són l’últim nivell de concreció de la política memorialista amb connexió directa amb la ciutadania. Amb la creació de regidories vinculades a la memòria democràtica es materialitza i concreta la política pública al voltant de la memòria democràtica. S’ha de saber que és el que va passar i així construir coneixement, el qual s’ha de transmetre, amb el format que es vulga; cinema, llibres, música, conferències, exposicions, intervencions artístiques, etc.

Malgrat tot, hi ha col·lectius que amb el suport de les administracions  desenvolupen accions memorialistes i altres amb l’esforç personal i voluntàriament contribueixen a la tasca divulgativa per mantenir encesa la flama de la memòria democràtica. Malauradament són poques les administracions les que es prenen de manera seriosa aquesta qüestió desenvolupant un projecte memorialista de ha de tenir un caràcter municipalista.

Res més, el diumenge vinent espere tornar a Xàtiva i participar en l’homenatge a les víctimes del bombardeig de l’estació de trens de Xàtiva. Faig especial menció a aquestes tres víctimes, que varen morir, entre d’altres a l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent. Els seus familiars contactaren amb mi per conéixer on estaven soterrats. Malauradament  aquell cementeri ha desaparegut i no hi ha res en aquell espai, que ho identifique com un espai de memòria, espai de quietud.

Jose Vega Muñoz

Josep Serrat Andreu

Arsenio Aparicio Sánchez

També s’han fet alguns audiovisuals que recullen aquell fet: Bombardeig de Xàtiva,Testimoni de Josefa Llàcer, supervivent del bombardeig de XàtivaEl bombardeig feixista contra l’estació de Xàtiva – Tempesta de Ferro

i en les  “Les mamàs belgues” en el que vaig treballar en la seua realització.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *