La ciutat d’Ontinyent es va caracteritzar durant la República en guerra per ser una ciutat refugi, segura i que al recer de la guerra moltes persones trobaren un espai de pau en uns moments en què el conflicte armat posava en perill les vides de qualsevol. Ontinyent va vore incrementada la seua població en aquests tres anys de guerra amb l’arribada dels familiars dels ferits així com dels que hi havia ingressats a l’Hospital Militar Internacional. A més a més, cal afegir els xiquets i xiquetes que foren evacuats a la nostra ciutat per ser atesos i tenir cura d’ells tant en les colònies escolars en règim col·lectiu o en règim familiar. Un tercer grup de persones era el format per famílies que fugien de les bombes feixistes. Rafael Reig Silvaje ens ho explica en les seues memòries. Arribaren a Ontinyent refugiats que visqueren la “Desbandá”: “Primeros de febrero del nuevo año, 1937, llega la notícia de que los fascistas, con el apoyo de la división italiana, han conquistado Málaga. Primero la rádio y la prensa dan cuenta del suceso. Pero son muchos los evadidos de aquella zona -que llegan al pueblo- quienes dan detalles del hecho, así de como de su penoso éxodo a pie… Los que huyeron por la carretera de Almeria, que bordea la costa, cuentan con lágrimas en los ojos, el horror de la masacre que sufrieron al ser bombardeados desde el mar por los barcos de la escuadra fascista. Todos estos refugiados son mujeres, niños y ancianos.
En aquest context s’ha d’entendre els dibuixos que varen realitzar els xiquets evacuats. Els que ara presentem deixen de tenir com a protagonista la guerra, per a focalitzar l’atenció dels dibuixos en els espais urbans, d’ambients normalitzats i que atenen a l’activitat diària i quotidiana. Es tracta doncs de testimonis del moment que els va tocar viure els xiquets, en una ciutat, Ontinyent, on l’atenció als més vulnerables es concreta amb les colònies escolars i l’Hospital Militar Internacional. Amb aquests dibuixos deixen constància d’una ciutat acollidora, segura on troben, al recer de la guerra, un espai segur lluny de les bombes i franctiradors.
D’aquesta perspectiva, Juan Ezquerro Ruiz, amb catorze anys dibuixa l’actual Pl. de Sant Domingo, aleshores Pl. Pi i Margall. No ens detindrem en aquest dibuix, el qual José Antonio Gallardo Cruz, s’ha ocupat d’ell en “La Infancia en la guerra civil Española (1936-1939)”, on es para a detallar la façana del teatre Echegaray al voltant d’una pel·lícula que es va projectar, concretament “El Circo”. La meua pretensió, en aquest cas, no és més que reafirmar el treball de Gallardo Cruz i en tot cas visibilitzar i identificar aquesta plaça com un espai de la memòria democràtica ontinyentina. En aquesta plaça a més a més, hi havia un refugi antiaeri, la primera seu d’EAJ-30 Ràdio Ontinyent i la centenària caixa Ontinyent.
Un altre dibuix que s’ha conservat en l’actualitat a la Biblioteca Nacional d’Espanya, és el realitzat per Plácido Ruiz Argiles, de dotze anys, que com Juan Ezquerro Ruiz, que també està evacuat a la Colònia Escolar de Santa Bàrbara. El dibuix deixa clara la intencionalitat d’aquest, que de ben segur segueix les indicacions de l’adult que li va suggerir que fera el dibuix. Amb el títol “Visión que el niño tiene de la guerra” Plàcido dibuixa la façana de l’Hospital Militar Internacional deixant constància de quines varen ser les organitzacions sindicals i polítiques encarregades de la seua creació. En fotografies de l’època s’observa amb claredat que a la façana de l’hospital estaven clarament inscrites les sigles FSI (Fons de Solidaritat Internacional) i IOS (Internacional Obrera Socialista). En el dibuix s’identifica a un ferit que camina amb closes i un vehicle que, malgrat no disposar de cap indicació, hom pot entendre que es tracta d’una ambulància. L’edifici que hi ha separat sembla siga l’edifici que, amb posterioritat va ser utilitzat com a vestidor per als alumnes del col·legi La Concepció, però que durant el temps de guerra va ser el dipòsit de cadàvers de l’hospital. En aquest hospital varen ser atesos i passar reconeixement mèdic els xiquets i xiquetes de les colònies d’Ontinyent. Fins i tot assistien a actes culturals i festivals de cançons per amenitzar la recuperació dels ferits.
Altres dos dibuixos que s’han conservat corresponent a la Colònia Escolar de santa Bàrbara i que, també com els altres dibuixos, estan fets per xiquets que foren evacuats i residien en aquesta heretat. Es dóna el cas que un dels dibuixos està fet pel germà de Juan Ezquerdo Ruiz, és a dir, Isidro de 12 anys. El segon dibuix està realitzat per altre xiquet, de nom Domingo Gómez Martín de dotze anys. Els dos dibuixos coincideixen en el mateix missatge, és a dir, la vida del xiquet en la colònia. Tots dos dibuixen la mateixa colònia des de diferents posicions, identificant amb claredat que es tracta de la santa Bàrbara.
Aquests dibuixos es conserven a la Universitat de Califòrnia on es recullen altres que formen part del llibre publicat en 1939 i prologat per Aldous Huxley, on es va publicar altre dibuix d’Isidro Ezquerro Ruiz, xiquet evacuat a la Colònia Escolar de Santa Bàrbara. En aquesta ocasió Isidro ens mostra, amb claredat, com el protagonista de l’escena que representa, sí que és la guerra a diferència de l’anterior que el dedica a moments d’esbarjo i joc a la colònia. Pot ser que les indicacions rebudes per Isidro a l’hora de fer el dibuix tinguen un caràcter propagandístic i certa instrumentalització per denunciar la vulnerabilitat en aquell moment. Veritablement cert és que la política de protecció a la Infància encetada per la República i plasmada en la constitució de 1931 la va fer més que efectiva durant la guerra civil. La Constitució de 1931 deia “El estado prestará asistencia a los enfermos y ancianos y protección a la maternidad y a la infancian haciendo suya la Declaración de Ginebra o tabla de los derechos del niño” .
Aquestes imatges i escenes dibuixades pels xiquets formen part del nostre passat, elements destacables de la transmissió de memòria. Són testimonis d’un passat que valora i visibilitza la ciutat d’Ontinyent com espai segur i lluny del conflicte armat. Al recer de la guerra, Ontinyent i la resta de pobles de la comarca, es varen convertir en un espai segur i de pau. Recuperant els dibuixos realitzats per aquests xiquets incorporem una visió del nostre passat de manera particular, on els xiquets ens faciliten dades per conèixer fins a quin punt va afectar el conflicte armat en les vides dels més menuts i quina va ser la resposta de la societat acollidora. Es tracta d’expressions gràfiques que a parer meu, s’han de tenir en consideració i incorporar en els itineraris de la memòria democràtica d’Ontinyent. Sobretot els que fan referència a la Colònia de santa Bàrbara, la qual està situada en un dels itineraris que ja he proposat, el qual forma part del, tant conegut i anunciat, “anell ciclopeatonal”, de manera que es puga conciliar amb propostes de recuperació de la memòria democràtica identificant aquesta colònia, la casa de Balones, la mateixa estació de trens i el cementeri municipal.