Friedrich Adler naix a Viena, és fill de Victor Adler dirigent i fundador de la socialdemòcracia austríaca. Va estudiar física, química i matemàtiques a Zurich. Afiliat al partit socialdemòcrata d’Àustria en 1897 i editor en 1907 de la revista Der Kampf. Va mantenir una estreta relació d’amistat amb Albert Einstein amb qui compartien afinitats i rivalitats científiques. En 1908 Eisnten i Adler varen sol·licitar una plaça a la Universitat de Zúrich, la qual concediren a Adler qui va renunciar a ella al considerar que era mereixedor Einstein. Aquesta relació d’amistat entre els dos científics va propiciar que Adler presentara a Einstein en la Segona Internacional, fet que va propiciar que mantingués relació amb un grup de polítics europeus socialdemòcrates.
Adler va assumir la secretària de la Segona Internacional Obrera Socialista, implicant-se també en la creació de l’HMIO el qual va visitar en alguna ocasió, sobretot en els primers moments de la seua posada en funcionament.
Els secretaris de la FSO i de l’IOS, Walter Schevenels i Friedrich Adler, respectivament, varen deixar constància de les inversions i esforços emprats per les organitzacions internacionals en la creació de l’hospital. Amb la seua creació, es donava suport a la sanitat de l’exèrcit republicà, tot i que estava pensat perquè fos destinat com hospital civil, una volta finalitzada la Guerra Civil Espanyola, per a les províncies de València i Alacant. Els representants sindicals consideraven que aquest hospital havia de servir com a centre de formació de personal sanitari que després poguera treballar en la resta d’hospitals de l’estat espanyol.
Els organitzadors de l’hospital militar d’Ontinyent consideraven que els hospitals militars base, havien de ser capaços de mobilitzar una part dels seus equips quirúrgics per a apropar-los al front de guerra, si l’evolució del conflicte ho requeria. Pel que fa a l’Hospital d’Ontinyent, El Socialista del 20 d’abril de 1937, explicava que: «Teniendo en cuenta el cambio futuro de los frentes (…) será necesario desplazar dos de los cuatro equipos completos de operaciones de que dispone el hospital, para acercarlos a los frentes. Con ellos irán sus médicos y enfermeras. Cada uno de estos dos equipos servirá de base para futuros hospitales de importancia (…). En los frentes mismos, a muy poca distancia de la línea de fuego y dependiendo de este hospital que ofrecemos hoy a España, existirán los servicios necesarios para su primera cura de urgencia que garantice la vida de los heridos graves, especialmente a los que sea preciso extraer los proyectiles incrustados en el pecho o en la cabeza (…)».[1]Les mateixes consideracions exposaven els secretaris de l’IOS i la FSO en El Liberal publicat el 20 d’abril de 1937, és a dir Friedrich Adler i Walter Schevenels, respectivament.
Tenim constància que aquesta circumstància es va produir a finals de 1938, segons es després d’una contestació de l’Ajuntament d’Ontinyent a un telegrama on es demana la localització del soldat Manuel Barrachina Pérez el qual disposava d’una llicència per ferit. L’Ajuntament d’Ontinyent va respondre al requeriment amb un altre telegrama manifestant «que el soldado Manuel Barrachina Pérez salió de este hospital militar con equipo quirúrgico al frente de Granada»[2].
Un altre servei sanitari que responia a les característiques descrites per Adler i Schevenels és el que fa referència l’informe de l’1 de gener de 1938 al voltant de la situació del SSI i evidència la gran quantitat de material i de l’equipament dels quiròfans de l’HMIO. L’esmentat informe identifica quina era la realitat de l’atenció sanitària a les BBII descrivint, entre altres serveis sanitaris, els que es desenvolupaven en la 35a Divisió i més concretament l’equip dirigit pel cirurgià Dumont. Aquest doctor estava al capdavant d’un quiròfan ambulant i seguit d’un conjunt de serveis format per: nou ambulàncies a disposició de la 35a Divisió; un camió; dues taules d’operacions; un autoclave; tres equips de laparotomia dos per a amputacions; dos per a trepanacions; dos per a costotomia; quatre per a tractaments de ferides; un equip d’oftalmologia; un equip de laringologia i un aparell de rai X.
Aquell hospital disposava de 46 llits i pel que feia a qüestions administratives i d’organització depenia de l’hospital de Huete. Així finalitza l’apartat de l’informe referit a l’equip del Dr. Dumont: «Este equipo ha sido fundado conjuntamente por el Servicio Sanitario Internacional y el Hospital Belga de Onteniente. Suerte a las unidades militares franco-belgas y españolas del frente del Centro».
[1] El Socialista. 20 d’abril de 1937.
[2] AMO. CR. 1938/3. 10 de novembre de 1938.