Parlar de memòria democràtica a la ciutat d’Ontinyent ens obliga a fer menció de la protecció a la infància i especialment a la Colònia del Col·legi Nacional de cecs de Madrid que va romandre al Balneari de la Salut. Tanmateix ens vegem obligats a recordar a Rafael Rodríguez Albert, compositor alacantí que durant els tres anys de guerra a Ontinyent, juntament amb un equip docent, es va ocupar de la formació i protecció dels més de cent xiquets i xiquetes que patien ceguera.
L’autora del llibre és Beatriz Rodríguez Fernández, filla de Rafael Albert. Fa temps que ens coneixem, va estar present l’any 2015 a Ontinyent en la presentació del meu llibre “El Col·legi Nacional de Cecs. De Madrid a Ontinyent. 1936-1939”. En aquell moment comentava que estava en la redacció d’aquest biografia, la del seu pare. Com es diu en la sinopsi, és un repte emotiu i ambiciós, assumint les responsabilitats que li pertoquen en aquesta tasca. Encara no el tinc entre les meues mans, però estic convençut que ho has aconseguit, Beatriz . Has fet possible que pugam compartir la vida del teu pare, d’un home, que com dius en el subtítol, era un home amb vocació, compromès i amb voluntat. Això té un nom i és recuperar la memòria d’un home, d’un compositor i professor, pertanyent a la Generació del 27, que per creure i defensar amb els valors democràtics va sofrir repressió i ignorat el seu talent.
Dos enllaços que són interessants:
Rafael Rodríguez Albert. 40 aniversari de la seua mort.
RAFAEL RODRÍGUEZ ALBERT · (Alicante, 1902 – Madrid, 1979) · Doble Premio Nacional de Música
El compositor Rafael Rodríguez Albert Vocación, compromiso y voluntad