Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 10 de gener de 1859-Montjuic 13 d’octubre de 1909) és conegut per crear l’Escola Moderna. Aquest pedagog anarquista i lliurepensador, que amb el seu ideari pedagògic, planteja una proposta pedagògica i educativa alternativa a l’escola tradicional i en mans de l’església.
Les propostes de Ferrer Guàrdia anaven dirigides cap a la creació d’una escola laica, democràtica, mixta enfront d’una escola on les classes magistrals del mestre eren el centre de l’acció educativa i els alumnes els receptors. El mestre imposava allò que els xiquets i xiquetes havien de memoritzar.
A l’escola moderna no hi havia càstigs ni exàmens, el mestre es converteix en un guia, el contacte amb la natura era una manera de conèixer i descobrir el medi on és vivia. La coeducació era altre punt important a destacar en l’escola moderna, on el sexe no era cap impediment. L’escola moderna era racionalista i científica, no s’acceptava cap dogma.
L’educació havia de ser integral, havia d’abraçar qualsevol dels aspectes que formava part de la personalitat humana, es a dir, havia de ser una educació física, moral, intel·lectual, estètica, científica i social on s’havia de conjugar el treball intel·lectual i manual.
Aquesta manera d’entendre l’escola va tenir certa influència a la ciutat d’Ontinyent que durant els primers anys de la II República es concretaran en la creació del Centre d’Estudis Socials d’Ontinyent, de caràcter anarquista, lliurepensador i racionalista.
Serà durant la República en Guerra quan aquelles propostes que es defenien durant la República en pau seran una realitat i es materialitzaran amb la creació de l’Academia de las Juventudes Libertàrias y Mujeres Libres.
A més a més els espais urbans també es voran afectats fins al punt que el carrer Sant Jaume va ser nomenat Francisco Ferrer Guardia. La toponímia dels carrers d’Ontinyent va canviar durant la República en guerra utilitzant-se noms com Eliseu Reclús, Ascaso, Bakunin, Isaac Puente, etc. Potser que més endavant pugam dedicar una entrada als noms vinculats amb l’anarquisme i lliurepensament en la ciutat d’Ontinyent.
En finalitzar la guerra i imposar un nou ordre social, polític i educatiu basat en la repressió, la por i baix les directrius de l’església. Tot allò que recordara a propostes republicanes, progressistes i relacionades amb el moviment lliurepensador i racionalista era prohibit i aniquilat.
En 1933 el Centro de Estudios Sociales d’Ontinyent va organitzar una vetllada per recordar el llegat de Francesc Ferrer Guardia afusellat en 1909 a Barcelona. En 1999 l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida, amb M. Carmen Agulló, aleshores presidenta de l’entitat cultural, va organitzar unes jornades amb el nom “Francesc Ferrer Guardia. L’escola Moderna”. En aquelles jornades celebrades a Ontinyent, quan encara la capital de la Vall d’Albaida no disposava d’un centre cultural digne, es va presentar una exposició i unes jornades en les quals vaig tenir la satisfacció de participar com a ponent. Participaren en aquestes jornades la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ontinyent, La Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida i Caixa Ontinyent. Hi col·laboraren el Departament d’Educació Comparada i Història de l’Educació de la Universitat de València , l’Ateneu Enciclopèdic popular de Barcelona, el Cefire d’Ontinyent , la Fundació Salvador Seguí i l’Ajuntament d’Albaida.
L’any 2011 es va organitzar una nova activitat per visibilitzar la presència de Ferrer Guàrdia a Ontinyent. Acció Cultural del País Valencià va ser l’encarregada de promoure aquesta conferència dins del cicle “Altres mirades” i el Casal Jaume I-Vall d’Albaida l’espai triat, on vaig participar amb la conferència “L’escola racionalista a Ontinyent (1931-1939).
Han passat huitanta-set anys de la vetllada organitzada pel Centro de Estudios Sociales , vint-i-un anys d’aquelles jornades organitzades per l’IEVA i quasi una dècada per la conferència d’ACPV. Els tres actes tenen en comú que varen ser organitzats durant els dos períodes històrics en els quals la societat ontinyentina i de la resta de l’estat espanyol gaudia d’un sistema democràtic que havia sortit de les urnes. Afortunadament les xarxes socials permeten recordar, encara que siga de manera molt breu, aquests fets que distants en el temps compartien un objectiu en comú, recuperar la memòria escolar, educativa i pedagògica que encara hui té plena vigència, en la persona de Francesc Ferrer Guàrdia.