El CESO va ser una de les entitats culturals que, durant la II República en pau, va formar part de la xarxa associativa ontinyentina. L’experiència democràtica a l’estat espanyol va permetre el que pogueren sorgir moviments culturals i associatius amb la possibilitat d’establir espais de discussió al voltant de qüestions que fins al moment no havia sigut possible plantejar-se. Ontinyent no serà una excepció, trobarem un conjunt d’associacions que deixaran constància d’aquesta pluralitat ideològica i política, sobretot en una ciutat on la tradició catòlica i conservadora, força arrelada a la quotidianitat.
L’aparició d’aquestes associacions generarà certa activitat en la societat ontinyentina, tant per afavorir com per a mitigar la seua presència i influència entre els veïns i veïnes. Així ho evidenciava un dels titulars de “El Despertar de Ontinyent”, entre exclamacions ¡Que la República entre en Ontinyent![1] Era evident la lluita entre els que pretenien aconseguir una societat plural, democràtica i lliure i els que pretenien mantenir una societat d’acord amb els principis conservadors i catòlics. Uns mesos abans altre periòdic “El Corresponsal” en l’edició de 9 d’abril de 1932, publicava la notícia de la celebració d’un míting a Ontinyent en el local del “Patronato Obrero” organitzat per la “Juventud Tradicionalista”.
Atenint-nos a quest ambient de pluralitat, el CESO serà una associació de caire anarquista i lliure pensadora que estarà present entre la societat ontinyentina on l’escola racionalista serà un dels punts principals del seu ideari. En un dels seus pamflets s’apunta que la seua missió era, “crear conciencias libres, sembrar a todos los vientos la sabiduría de todos los grandes Hombres filósofos, matemáticos, científicos y poetas y no bárbaros analfabetos carentes del primordial concepto de lo que es la vida”. Es tracta d’una associació que pretenia dirigir-se als joves i mostrar des del posicionament llibertari i racionalista altra manera d’entendre la vida i adaptar-se a noves pràctiques culturals, educatives i de coneixement. S’organitzaven xerrades, conferències, publicaven pamflets etc. Una de les activitats que ve a confirmar el seu caire anarquista va ser l’organització d’una “Gran velada commemorativa a l’apòstol màrtir Francisco Ferrer i Guardia”. Es va programar per als 10 d’octubre ce 1933 aquesta vetlada “En recuerdo de la Escuela Moderna, de la Educación racionalista…”. Feia 24 anys que Francisco Ferrer i Guardia fundador de l’escola moderna, va ser afusellat a Barcelona.
Aquesta associació disposava d’una junta directiva, d’una seu ubicada en un primer moment a la Pl. De la República, actual Pl. Major per a després passar al carrer Enmig núm. 11. Les dades que disposem en l’actualitat és que hi havia un total de 13 socis i que en 1933 va deixar de funcionar, deixant d’estar present en la xarxa d’associacions de la societat ontinyentina durant la República en Pau.
Aquesta serà una pràctica comuna en el conjunt de la societat valencià pel que fa a l’aparició del moviment anarquista durant aquest període, per a identificar-se, després, una minva durant els anys 1934-35 (Javier Navarro. pàg. 111. 2002).
Coincidint en aquesta idea i rellegint La Revista Blanca, una de les principals revistes a nivell teòric del moviment llibertari i anarquista a l’estat espanyol deixarà constància, presència del moviment anarquista, racionalista i anarquista no sols a la comarca de la Vall d’Albaida sinó també en pobles i comarques veïnes. Es publicaran articles sobre l’anarquisme, feminisme, internacionalisme, el lliure pensament i també de les activitats que es desenvolupaven en aquells anys. Una prova és la fotografia publicada l’1 d’octubre de 1932 on es deixa constància de la participació de més de 200 persones en l’encontre que va organitzar el Grup Excursionista llibertari de Cocentaina. L’indret que varen triar per a celebrar aquest encontre va ser la serra de Mariola més concretament en la Font de Mariola on assistiren participants d’Alcoi, Ontinyent, Banyeres de Mariola, Villena, Cocentaina i d’altres pobles.
El moviment anarquista a la ciutat d’Ontinyent reprendrà el seu vol durant la República en guerra, moment en què apareixerà l’Academia de las Juventudes Llibertárias y Mujeres Libres, l’Ateneo Llibertario i Mujeres Libres.
En altre moment dedicaré una entrada al moviment anarquista a Ontinyent durant la República en guerra. Aquesta és la bibliografia que podeu consultar per si voleu ampliar:
Navarro Navarro, J. (2002) Ateneos y Grupos Ácratas. Vida y actividad Cultural de las Asociaciones Anarquistas Valencianas durante la Segunda República y la Guerra Civil. Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Educació.
Torró Martínez, J.J. (1993) Instrucció i Cultura a Ontinyent durant la II República. (1931-1939). Serveis de Publicacions de l’Ajuntament d’Ontinyent.
Torró Martínez, J.J. El Centro de Estudios Sociales de Onteniente en “Les altres escoles. L’educació fora de l’escola”. II Jornades d’Història de l’Educació Valenciana. Gandia 30 i 31 de maig de 2004.
[1] El Despertar de Onteniente. 7 de maig de 1932. Cal especificar que he utilitzar la toponímia Ontinyent tot i que el context històric en que es movem feia servir Onteniente.