Durant la República en guerra, sorgirà a la ciutat d’Ontinyent una iniciativa educativa innovadora i de caràcter renovador que seguirà els principis educatius de l’escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia. Es tracta de l’Academia de las Juventudes Libertarias y Mujeres Libres que va romandre en funcionament durant els tres anys de guerra.
És un projecte educatiu que venia gestant-se durant la II República i abans de la guerra civil. Al capdavant d’aquesta iniciativa hi havia un grup de llibertaris ontinyentins que des del Centro de Estudios Sociales d’Ontinyent volgueren apostar per una educació racionalista i d’acord amb l’escola Moderna de Ferrer i Guàrdia.
Els mestres de l’Acadèmia eren Alejandro Montés 19 anys; Luisa Soler, 17 anys; Manuel Conejero, 24 anys i Vicente Úbeda 21 anys, tots ells molt joves i sense cap formació en magisteri.[1] Els únics amb formació eren el mateix director i la mestra incorporada amb posterioritat, Matilde Escuder.
Pedro Redondo Vázquez era mestre cursillista de León. En el moment en què va esclatar la Guerra Civil estava exercint com a professor en l’Asocaición de Empleados y Obreros de los Ferrocarriles de España. Durant la Guerra Civil va exercir com a director de l’”Academia de las Juventudes Libertarias” d’Ontinyent. Segons els documents consultats del Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques conservat a l’A.M.O. s’identifica que va vindre poc temps després d’iniciada la guerra. En 1937 formava part del cens de mestres laics amb títol professional. [2]
Matilde Escuder Vicente, mestra castellonenca, naix a Villafranc en 1913 i mor en 2006. Va estudiar magisteri entre Castelló i València, obtenint la titulació en 1934. El seu primer destí fou Eivissa, moment en què contacta amb un grup de llibertaris, passant per l’Escola Natura de Puig Elies. També va treballar a l’escola de l’Ateneu de San Adrià de Besos fins que l’esclat de la guerra civil pren contacte amb l’escola dels Carrasquer a Vallespir. Després de formar part de la columna Durruti arriba a Ontinyent incorporant-se a l’equip de professors encarregats de l’“Academia de las Juventudes Libertarias”.[3]
Aquesta acadèmia disposava d’espai suficient per a dur endavant aquesta iniciativa que venia acompanyada per un Ateneu Cultural ubicat en l’actual “Circulo Agrícola Industrial” on es disposava d’una nodrida biblioteca que va estar formada per diferents llibres confiscats posats a l’abast de qualsevol que tinguera interés per la cultura.[4]
L’”Academia de las Juventudes Libertarias y Mujeres Libres” seguia els principis de l’escola racionalista amb una característica que li donava certa peculiaritat respecte de la resta d’iniciatives llibertàries sorgides durant el conflicte armat. En altres pobles i ciutats sorgien sense el pertinent permís i reconeixement del Ministeri d’Instrucció Pública, per contra en el cas d’Ontinyent demanaran aqueix permís que serà concedit. Durant el mes d’agost de 1938 la Direcció Provincial de Primer Ensenyament va remetre a l’Ajuntament l’autorització pertinent després d’haver examinat el pla d’estudis, argumentant-se en favor de l’esmentada acadèmia el “laudable propósito que persigue esa entidad por extender la cultura primaria entre la juventud proletaria de Onteniente.”[5] En aquests moments el Ministeri d’Instrucció́ Pública estava en mans del cenetista Segundo Blanco González.
Les bases pedagògiques de l’Acadèmia publicades en un pamflet les resumim en les següents; Coeducació, respecte de l’originalitat i espontaneïtat de l’alumne, respecte de la consciència de l’educand, l’educació física, intel·lectual, estètica i social. També aborda l’educació integral on lliga les activitats creatives, tècniques i artístiques. La preparació per a l’ingrés en l’Institut per a Obrers de València, serà altra prioritat en la qual se centrarà l’”Academia de las Juventudes Libertarias y Mujeres Libres” d’Ontinyent.[6]
Nova documentació consultada ens aporta dades respecte de la seua organització i també ens confirmen la seua ubicació.[7] L’abril de 1938 la zona lleial a la República queda dividida en dues per l’arribada de l’exèrcit revoltat a Vinaròs. Aquesta circumstància genera l’arribada de refugiats i serveis de guerra a la ciutat d’Ontinyent. La necessitat d’espais va generar la demanda de l’utilitzat per l’Acadèmia, és a dir, la casa situada en la plaça Pi i Margall número 16 [8] Es pretenia que aquest edifici es posarà a disposició de la Delegació de Combustibles de la 4ª Regió Aèria.
Aquesta circumstància posava en perill la continuïtat de l’acadèmia, per la qual cosa Emiliano Calvo Melo, secretari accidental del Comitè Regional de Joventuts Llibertàries es va adreçar a l’administrador de Propietats de la Delegació d’Hisenda de València per evitar el que es pretenia. La casa ocupada per JJLLMMLL era propietat de José Sanz Delgado de Molina confiscada per l’estat. Corria el mes de novembre de 1938.
Des de l’ajuntament informaven que en una setmana havia de desallotjar un dels locals de l’esmentada casa utilitzat per l’acadèmia. Per part de l’organització llibertària s’argumentava que, malgrat les necessitats de guerra, s’havia de tenir en consideració l’acció formativa de l’esmentada acadèmia i l’existència d’altres edificis que podien ser utilitzats amb el mateix sentit: “de la importancia y alta misión de nuestra academia, bastaría para proclamar la sola enumeración de la labor realizada desde el 18 de julio de 1936, cuyos Frutos traducidos en la actualidad en una matricula de 120 alumnos, nocturna de 155 alumnos y de otros muchos matriculados en espera de que se produzcan vacantes…”[9]
Si abans s’ha fet referència a les bases, el secretari accidental del Comitè Regional de Juventudes Libertarias de Lenavte, incloïa el reglament de l’acadèmia com argument per evitar que l’acadèmia abandonara el local que ocupava. De la mateixa manera que abans s’ha indicat que es tracta d’una iniciativa amb una marcada diferencia amb d’altres per seguir els tràmits escaient a l’hora de ser reconeguda pel Ministeri d’Instrucció Pública amb la publicació de les seues bases pedagògiques, ara amb aquest reglament es reafirma aquesta preocupació d’establir per escrit els aspectes administratius pel que fa al funcionament de l’acadèmia.
Amb un total de 23 articles repartits en quatre capítols es distribuïa el contingut del reglament. El seu funcionament venia regulat per les , en termes generals, establñint l’existència d’una “Administrativa” que havia de vetlar pel compliment del reglament, la inspecció , l’ús de la biblioteca, les vacances, l’accés dels estudiants i l’ampliació i incorporació de les ensenyances que considerarà oportunes i d’acord amb les seues oportunitats.
El capítol segon i el tercer estaven dedicats al professorat i a l’alumnat respectivament. La disciplina s’entendrà dins de la puntualitat, la tolerància, comprensió, l’activitat, la justícia i l’alegria dins de classe evitant paraules mal sonants, inadequades i pròpies del “mal genio”. Es tractava doncs de basar la disciplina amb el treball cooperatiu base de l’educació social i evitant la resolució i aprovació individual. Totes les activitats que foren realitzades fora de la classe; passejos, excursions i visites havien de ser aprovades per l’administrativa. Els professors de l’acadèmia podien ser separats de la seua tasca si no era de la confiança de l’entitat llibertària. També era responsabilitat del professor seguir els acords que s’havien de prendre entre els professors, la qual cosa implicava celebrar les reunions necessàries presidides per qui considerara l’acadèmia “.y sometiendo a esta la aprobación de tosods los acuerdos”. A més a més, cada professor havia de seguir uns registres pedagògics, els quals també havien de ser acordats entre tots.
Respecte dels alumnes establia que la seua llibertat arribava fins on s’iniciava la del company. Els alumnes havien de ser puntuals, correctes, actius i treballadors. Estaven obligats a fer tots els treballs que els manara el professor tot i que tenien plena llibertat per fer “cuantas observaciones crean convenientes”. Respecte de la iniciativa individual s’establia que “ la exposición del criterio propio se estimará en cuanto vale”.
Cap alumne podia matricular-se en una classe superior sense la pertinent preparació i, encara que no planteja la paraula “superar “ si que indica que havía de “someterse a las pruebas que acordasen los profesores”. Els alumnes podien organitzar-se en agrupacions esportives, equips culturals, cooperatives escolars , periòdics etc. però sempre sota la supervisió d’aquelles persones que considerara l’Administrativa.
El Capítol quart estava destinat a les mesures disciplinàries les quals les descriu en tres articles, que tot seguit reproduïm:
“Articulo 21.- Queda terminante prohibido todo castigo que imponga una humillación a un vejamen incompatible con kla dignidad humana.
Articulo 22.- Teniendo en cuenta que si el articulo anterior y nuestras bases pedagoigicas, el profesor podrá emplear las medidas correctivas que su buen criterio le señale.
Articulo 23.- La expulsión temporal o definitiva de un alumno lo podrá verificarse mediante acuerdo de la Administrativa sobre la propuesta de los profesores.”
El 24 d’octubre de 1938 des de valencià es dirigia a l’ajuntament demanant-los que confirmaren si la CNT tenia ja els dos “edificios donde trasladar las escuelas”. Eren moments complicats per a una ciutat de rereguarda que venia assumint un bon nombre de serveis i persones que fugien de les zones ocupades per l’exèrcit revoltat. Altres organitzacions polítiques i sindicals com ho varen ser Socorro Rojo Internacional i Juventudes Socialistas Unificadas també van haver d’abandonar les corresponents seues, del carrer Ascaso 16 i 27(actual Tomás Valls) respectivament per a ser destinades a activitats escolars, ja que el Grup Escolar Joaquin Costa havia sigut convertit en hospital de sang.[10]
Les dones ontinyentines s’implicaran en l’organització en dues iniciatives per mantenir las promoció cultural. La primera va ser la de tornar a posar en funcionament la biblioteca popular creada per las Misiones Pedagógicas. Serà doncs l’Agrupación de Mujeres Antifascistas les que adreçant-se a l’Ajuntament demanarà l’ús de la biblioteca popular de la Glorieta para reconvertir-la en una biblioteca Infantil. L’Ajuntament, aprofitant aquesta proposta, indicarà a l’Agrupación de Mujeres Antifascistas que s’encarregara del manteniment i reobertura de la biblioteca popular.[11]
Mujeres Libres d’Ontinyent va ser l’altra organització de dones de caràcter anarquista que no seguirà les propostes dels Joves Llibertaris, tot i que formarà part de l’agrupació jove anarquista marcarà les seues diferències creant una acció formativa i alfabetitzadora. Volien establir aquest distanciament amb els joves anarquistes masculins per aconseguir la seua emancipació. Serà aquest el tret diferenciador entre la iniciativa de les dones anarquistes i la dels joves llibertaris creant una escola on s’ensenyava a escriure i l’abast de qualsevol dona que tingueren interés per la cultura. [12]
Bibliografia:
Alba. Núm. 2-3 (1986-1987). Servei de Publicacions de l’Ajuntament d’Ontinyent.
Alba. Núm. 16-17 (2001-2002). Servei de Publicacions de l’Ajuntament d’Ontinyent.
Aznar, M.: València capital cultural de la república (1936-1937). Antologia de textos i documents . Conselleria de Cultura i Educació. valència, 1986.
FERNÁNDEZ SORIA, J.JM.: Cultura y Liebartad. La educación en las Juventudes Libertarias (1936-1939). Cuadernos del Departamento de Educación Comparada e Historia de la Educación. València. Universitat de València. 1996.
Iñiguez, M.: Esbozo de una enciclopedia del anarquismo español. Madrid: Fundación de Estudios Libertàrios Anselmo Lorenzo, 2001.
MARTÍ PUIG, M.: Matilde Escuder. Mestra Libertaria y racionalista. Una Historia de vida. Universitat Jaume I. Castelló de la Plana, 2018.
MARTÍ PUIG, M. Matilde Escuder, mestra llibertària i anarquista dels Ports: víctima per violència i repressió. En Duarte Martínez, F-X i López castro, J.M. (eds) Víctimes per violència i repressió als Ports durant la segona República i la Guerra Civil (1931-41). Ajuntament de Portell de Morella.2018.
NASH, M.: Rojas. Las mujeres republicanas en la guerra civil. Taurus. Madrid 1999.
SAFON R.: La educación en la España revolucionaria. Las Ediciones de la Piqueta. Madrid, 1978.
TORRÓ MARTÍNEZ, J.J.: Instrucció i cultura a Ontinyent durant la II República. 1931-1939. Servei de Publicacions de l’Ajuntament d’Ontinyent. Ontinyent,1993.
TORRÓ MARTÍNEZ, J.J.: Agrupación de mujeres libres 1936-1939. En Almaig Núm. 18 , Ontinyent 2002.
TORRÓ MARTÍNEZ, J.J.: L’Acadèmia de les Joventuts Llibertàries .Ontinyent. 1936-1939. en Mayordomo Pérez, A. i Agulló Diaz, C. (eds) La construcció del sistema educatiu valencià. I jornades d’història de l’educació valenciana. Gandia. 2002.
[1] Segons informe referent a questions escolars que la Federació Regional Levantina de Sindicatos Únicos de la Enseñanza de València va demanar al Sr. Pla, i que té data 26 de febrer de 1937. Correspondència, 1937. AMO.
[2] Per a formar part d’ aquest cens calia acreditar cinc anys de serveis laics abans del 14 d’abril de 1931. Gaceta de la República, Núm. 119 de 17 de juny de 1937.
[3] IÑIGUEZ, Miguel. Esbozo de una enciclopedia del anarquismo español. Madrid: Fundación de Estudios Libertàrios Anselmo Lorenzo, 2001, Pàg 200. http://www.estelnegre.org/documents/matildeescuder/matildeescuder.html. Per saber més podeu consultar MARTI PUIG, M. Matilde Escuder. Mestra Libertaria y racionalista. Una Historia de vida. Universitat Jaume I. Castelló de la Plana 2018.
[4] El Productor, Núm. 49. 30 de maig de 1937. Publicació́ editada pel moviment anarquista ontinyentí.
[5] A.M.O. Correspondència 1938.
[6] TORRÓ MARTÍNEZ, J.J. L’Acadèmia de les Joventuts Llibertàries .Ontinyent. 1936-1939. en MAYORDOMO PÉREZ, A. i AGULLÓ DÍAZ, C., (editors) La construcció del sistema educatiu valencià. I jornades d’història de l’educació valenciana. Gandia. 2002. En aquesta comunicació podeu trobar més dades detallades al respecte de l’acadèmia.
[7] Aquesta información ha estat facilitada per Raul Vidal Porta que ens ha facilitat la documentació que ara amplia les dades respecte d’aquesta inciciaitva anarquista.
[8] Actual Pl. Sant Domingo. Aquesta casa està situada al costat del Teatre Echegaray. Gràcies a aquesta informació queda clara l’ubicació de l’ “Academia de las Juventudes Libertarias y Mujeres Libres” d’Ontinyent que fins l’actualitat erròniament s’havia ubicat en el Centro Parroquial.
[9] Centro Documental de la memoria Democrática. PS-Barcelona-1386.
[10] A.M.O. Coorespondència 1938.
[11] A.M.O. Correspondència 1937.
[12] El Productor núm. 35. Per ampliar un poco més al voltant de Mujeres Libres a Ontinyent poder consultar l’article Agrupación de mujeres libres 1936-1939 publicat en la revista Almaig Núm. 18 de 2002.