Amb ell ha marxat la seua memòria, però roman el seu record i afortunadament. Aquesta va ser la seua responsabilitat, la de deixar per escrit allò que va viure i gràcies a “El cigronet” han arribat fins l’actualitat. La meua intenció era recollir , encara que for poca, l’experiència d’aquells ontinyentins i ontinyentines que visqueren durant la guerra civil a Ontinyent, vinculades a l’Hospital Militar Internacional.
José M. Vicedo Pastor serà una d’aquestes persones que durant la seua infància es va vincular a l’hospital i que ens va fer arribar com ell i el seu germà s’encarregaven d’algunes tasques d’aquell centre sanitari. “Recuerdos” és el nom del text que ha arribat a les meues mans i que gràcies a ells, coneixem aquells aspectes de la vida quotidiana en una ciutat, Ontinyent, que al recer de la guerra es convertia en espai segur per als ferits, malalts de l’hospital i dels xiquets i xiquetes vingueren a Ontinyent fugint de les bombes feixistes. Aquest va ser també el cas dels germans Vicedo que varen deixar l’Asil de San Juan Bautista de València per a tornar a Ontinyent i així guarir-se dels efectes dels bombardejos de la ciutat de València par part de l’aviació feixista.
Afortunadament, fa dos anys vaig poder compartir amb ell la projecció del documental “Les mamàs belgues” compartir amb els alumnes presents, aquella magnífica experiència irrepetible. Va ser de les poques projeccions en què va assistir alguna persona que va conèixer aquell hospital militar internacional.
Amb aquesta xicoteta entrada al meu bloc, voldria retret aquest humil però sincer agraïment i record. Amb les teues experiències al voltant de l’hospital d’Ontinyent, encara que breu, però intensa, les has incorporat en la màquina del temps que, com diu Irene Vallejo, pren la forma de llibre. Gràcies, José M. Vicedo Pastor per la teua aportació a la nostra història local.