VÍCTIMES DEL BOMBARDEIG DE L’ESTACIÓ DE TRENS DE XÀTIVA SOTERRADES A ONTINYENT.

En aquest any de pandèmia, malauradament no podré participar en l’homenatge a les víctimes del bombardeig de l’estació de trens de Xàtiva. Des de fa uns anys assistia a cada edició. Participava en la recuperació d’un dels espais de la memòria històrica i democràtica del País Valencià. Aquest any no podré assistir com ho feia amb  el bon amic Josep Antoni Molla que cada 12 de febrer compartíem aquest homenatge.
Malgrat tot, des de la meua humil aportació d’aquest blog, en  cada edició en les que pogut participar, deixe constància de l’acte, tot i que en l’any 2021  ho faré com s’ha decidit. Faré per baixara Xàtiva i encendre l’espelma. De tota manera, m’agradaria compartir amb tots i totes, un vídeo que vaig incloure en el meu blog, amb el 75 edició, amb el testimoni de Rosariet, infermera de l’Hospital Militar Internacional, testimoni d’aquells fets. És així com, aprofitant les xarxes, puc retre aquest més sentit homenatge.

Molts dels ferits del bombardeig varen ser traslladats a l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent on, malauradament varen morir. Tot i que ja està redactat i per les dificultats que comporta aquesta situació d’emergència i pandèmia, encara no s’ha pogut publicar el meu treball. Per això vull compartir  la relació de víctimes que queden recollides en el llibre sobre la creació de l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent creat durant la guerra i que va suposar un exercici de solidaritat internacional.

A més a més, és de justícia que a la ciutat d’Ontinyent es recupere altre dels espais de la memòria democràtica on varen ser soterrats aquestes víctimes, al cementeri d’Ontinyent, actual parròquia de Sant Rafael. S’han dut a terme actuacions urbanístiques que han afectat, millor dit, han eliminat i contribuït a la desmemòria d’un espai de quietud, d’un cementeri on varen ser soterrats soldats que lluitaren contra el feixisme. Entre ells es troben alguns dels soldats i civils que moriren a Ontinyent, víctimes del maleït bombardeig de l’estació de trens de Xàtiva, per l’aviació feixista italiana.

NOM I COGNOMEDATDATA DEFUNCIÓCAUSA MORTDESTINACIÓ MILITARNATURAL DEOBSERVACIONS
?12.02.1939Xoc traumàtic. Profunda ferida??«Ruego verifique la inscripción en ese registro civil del soldado, a quien corresponde la fotografía adjunta y que representa unos 35 años de edad, fallecido en este centro a las 18 horas del 12 del actual, siendo las causas de la defunción las que constan en certificación adjunta». La notificació del jutjat té data 14 de febrer de 1939 i la certificació està signada el 13 de febrer de 1939 pel Dr. Enrique Cerdá Mico.
EL SÍFILIS3012.02.1939Ferida de metralla penetrant en abdomen penetrant.
Xoc traumàtic.
49 Brigada Mixta
2n Batalló,
2a Companyia.
La Carolina
(Jaén)
«Certifico la defunción del teniente que da la fotografía adjunta que completa el sello y la firma anterior. Aparentaba 30 años natural de la Carolina (Jaén)». Signa el Dr. Enrique Cerdà Micó.
ARSENIO APARICIO SÁNCHEZ3412.02.1939Xoc traumàtic Ferida penetrant en abdomen.49 Brigada Mixta.
C.G.
Orihuela (Alacant)Procedent de la Clínica nun 3 de Xàtiva, casat. Es fa constar en el Registre Civil que no es varen poder ressenyar més dades del difunt. Signa el Dr. Enrique Cerdá Micó.
ÁNGEL COLLADO GALINDO3613.02.1939Paràlisi cardíaca, compressió medul·lar.49 Brigada Mixta,
Grup Instrucció.
Aras de Alpuente (València)Procedent de la Clínica 3 de Xàtiva Casat amb Maria Vicente Juste. Fill de Severino i Isabel. Signa el Dr. José Osca Torró
DANIEL POVEDA ARMERO3013-02.1939Traumatisme 49 Brigada Mixta. Enllaç d’Estado Major.Monovar (Alacant)Procedent de la Clínica 3 de Xàtiva. Va ser ingressat el 12 de febrer de 1939. Cisteller, casat amb Josefa Tormo Abat. Fill de Ramon i Carmen. Llaurador. Signa el Dr. José Osca Torró.
RAMON SÁEZ PÉREZ 2613-02.1939Ferida de metralla amb dues cames.
Xoc traumàtic.
49 Brigada Mixta.Camperol. Signa la certificació de la defunció el Dr. Enrique Cerdà Micó.
FRANCISCO CHOFRE TOMÁS1813.02.1939Traumatisme
49 Brigada Mixta, 194 Batalló,
1ª Companyia.
Vergel
(Alacant)
Procedent de la clínica militar núm. 3 de Xàtiva. Ingressat el 12 de febrer de 1939. Domiciliat al C/ Sant José, fill de Mateo i Concepción. Signa el Dr. José Osca Torró.
ÁNGEL GUIIERREZ RODRÍGUEZ3713.02.1939Xoc Traumàtic.49 Brigada Mixta. Grup d’instrucció.Porzuna
(Ciudad Leal)
Llaurador. Procedent de la clínica militar núm. 3 de Xàtiva, ingressa el 12 de febrer. Casat amb Eufasia Nieto Carretero. Fill d’Escolastico i Hermenegilda. Signa la certificació de defunció el Dr. José Osca Torró.
MAXIMILIANO POLO POLO3613.02.1939Xoc. Peritonitis.49 Brigada Mixta.
Base Instrucció.
Llaurador, procedent de la clínica militar núm. 3 de Xàtiva, casat amb Genoveva Marín, fill de Trinitario i Teresa. Signa la certificació de la defunció el Dr. José Osca Torró.
JUAN ALONSO MARTÍNEZ3613.02.1939Xoc. Peritonitis.
49 Brigada Mixta,
2n Batalló,
3a Companyia.
Titaguas (València)Solter Procedent de la clínica militar núm. 3 de Xàtiva. Signa la certificació de defunció el Dr. José Osca Torró.
ÁNGEL PÉREZ GARCIA1913.02.1939Xoc. Peritonitis49 Brigada Mixta, Batalló Sanitat.GuadalajaraSolter vivia en el C/Amparo, 31, de Guadalajara. Fill de Jacinto i Juliana. Procedent de la clínica militar núm. 3 de Xàtiva. Va ingressar el dia 12. Soldat sanitari. Signa la certificació de defunció el Dr. José Osca Torró.
ALEJANDRO MARTIN DELGADO3713.02.1939Xoc.
Traumatisme.
Peritonitis
Batalló de reserva núm. 5 (Dinamiters)Orgaz
(Toledo)
Barber. Fill de Máximo i Juana. Procedent de la clínica militar núm. 3 de Xàtiva. Casat amb Dolores Ventura Fuentes. Signa la certificació de defunció el Dr. José Osca Torró. En 1943 des del seu poble es demana a l’ajuntament d’Ontinyent la seua certificació de defunció.
MANUEL TORRES MARTÍNEZ2813.02.1939Asistòlia.
Pulmonia.
49 Brigada Mixta.Procedent de la clínica 3 de Xàtiva i ingressa el 12 de febrer de 1939. Signa la certificació de defunció el Dr. José Osca Torró. En el registre civil s’indica que no es varen poder recollir més dades del difunt.
CAMILO GARCIA TENDERO3714.02.1939Hemorràgia cranial.
Fractura base crani.
49 Brigada Mixta. Grupo Instrucció.Montoro
(Córdoba)
Llaurador, procedent de Clínica 3 de Xàtiva. Va ingressar el 12 de febrer de 1939. Casat amb Manuela Naca Lara. Fill d’Andrés i Francisca. Signa la certificació el Dr. Vicente Sanchis Olmos
VICENTE MARGAIX CARBONELL3515.02.1939Xoc.
Fractura comminuta de cama per arma de foc.
49 Brigada Mixta,
2n Batalló,
2a Companyia.
Massalfassar
(València)
Procedent de la clínica 3 de Xàtiva ingressa el 12 de febrer de 1939. Casat amb Maria Fenollosa Rico. Fill de Lorenzo i Amparo. Professió: productes químics. En la certificació diu; fogoner
Signa la certificació de defunció el Dr. Vicente Sanchis Olmos.
VICENTE MARTÍNEZ ALBIÑANA5515.02.1939Col·lapse.
Ferida metralla en regió temporoparietal dreta penetrant en crani
CivilAlcúdia de Crespins
(València)
Ferroviari. Fill de Vicente i Purificación procedent de la clínica 3 de Xàtiva, ingressa el 12 de febrer 1939, casat amb Trinidad Albentosa.
RODRIGO ACEDO VERA3416.02.1939Peritonitis.
Ferida per arma de foc penetrant en abdomen.
Tinent pertanyent al CRIM 11.Villafranqueza de los Barros
(Badajoz)
Va ascendir a Tinent d’infanteria el 30 de desembre de 1938. Fill d’Angel i Juana. Llaurador. Residia en Xàtiva, C/ Carneros 67, casat amb Natividad Garcia. Procedent de la Clínica 3 de Xàtiva. Va ingressar el dia 16 de febrer de 1939 Signa la certificació de defunció el Dr. German Guillem Benegas.
FAUSTINO DELGADO HERRAIZ2521.02.1939Col·lapse cardíac.
Ferida de metralla en cama dreta amb fractura de peroné multiple esquitxos
49 Brigada Mixta,
Estat Major.
Fuentes
(Cuenca)
Ingressat el 12 de febrer de 1939, procedent de la clínica 3 de Xàtiva. Casat amb Virginia Pérez. Fill de Celestino i Francisca. Signa la certificació de defunció el Dr. Rafael de Tolosa Sanchis.

Han passat huitanta-dos anys d’aquell succés i no hi ha cap element, placa, indicació que identifique aquest espai, al barri de Sant Rafael, com espai de la memòria democràtica, no sols d’Ontinyent sinó del País Valencià. He sigut testimoni de la tristor de la mirada dels familiars que vinguts de terres llunyanes, venien a Ontinyent per saber on estaven soterrats els seus familiars, descobrint  que aquell vell cementeri  ja no existia, però tampoc hi havia  cap referència al fet que en un temps passant, recent, hi va haver un cementeri.

Encara som a temps de refer aquesta mala praxi i incorporar als espais de la memòria democràtica d’Ontinyent, un element molt senzill i de poc cost, però que recuperarà la memòria d’unes persones que malauradament han sigut ignorades. Arribem a temps, sols cal voluntat, política.


La relació de víctimes s’ha elaborat a partir de les notificacions de defuncions al Registre Civil d’Ontinyent, de les certificacions de defuncions i documentació conservada a l’AMO.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *