FORMACIÓ DE LES INFERMERES. HOSPITAL MILITAR INTERNACIONAL D’ONTINYENT.

 

Per tal de disposar d’infermeres formades i capacitades per a desenvolupar la seua tasca professional, la República en pau va desenvolupar una tasca de reconeixement i consolidació de la formació i professionalització dels estudis d’infermeria. L’esforç dedicat en este sentit no serà suficient sobretot per la manca de temps per a dur-ho a terme, amb l’impediment que suposarà l’inici de la guerra civil. Era complicat disposar d’infermeres formades i capacitades per poder atendre els serveis sanitaris dels hospitals durant el conflicte armat, sobretot quan es tractava d’un servei atés per les monges que, òbviament, en la zona lleial a la República no varen prestar (López: 2016. p. 127).

Malgrat aquestes dificultats, el Ministeri de Sanitat va resoldre aquesta manca d’infermers, amb l’organització de cursos de formació en l’Escola d’Infermeres de la Facultat de Medicina de València així com altres entitats i organitzacions per poder donar una resposta satisfactòria i ràpida. Aquest va ser també el cas de l’HMIO organitzant una escola d’infermeria per aconseguir noves infermeres capacitades i a la vegada aconseguir assolir l’especialització en les formades. Un dels col·laboradors d’Albert Marteaux, el socialista Eugéne Kerten contribuirà a cobrir aquesta necessitat amb la creació de les dues escoles d’infermeria. (Rayet: 1999, p. 174).

Remedios Santamaria Penalba, auxiliar d’infermeria ontinyentina que va rebre formació per poder treballar a l’hospital, explicava que la primera selecció de dones que havien de rebre la formació com infermeres es va dur a terme en les escoles de Sant Carles i que la seua formació la va completar amb el llibre La Enfermera Moderna. L’acumulació de feina a l’hospital feia que alternaren el temps de formació amb l’atenció als malalts de manera contínua, havent d’estudiar a les nits a casa fent servir estratègies per a poder tenir claror i estudiar sense contradir les normes de seguretat i defensa passiva. Remedios Santamaria Penalba estudiava de nit, de cara a la llar de sa casa, tapada amb una manta per evitar la llum, seguint les indicacions del CDP. [1]

Nieves Santamaria Penalba, tot i que duia els mateixos cognoms que Remedios, no eren germanes, però si cosines, ha conservat el llibre «Manual de la Enfermera Hospitalaria» que feien servir en la seua formació.[2] [2]Aquest llibre s’utilitzava per a formar les infermeres de la Creu Roja francesa i la Unión de Mujeres de Francia. S’ha pogut consultar una segona edició de l’any 1937. En aquesta edició, hi ha una nota de l’editor espanyol en la que s’inclou un apartat referent a l’administració militar, que en la primera edició consideraren eliminar, però que la tornaren a incorporar en la de 1937, perquè les circumstàncies de la guerra obliguen a adaptar continguts relacionats amb l’atenció als ferits de guerra i a l’administració militar.

Per fer-nos una idea enumerarem els capítols referits a la formació de les infermeres, que estan inclosos en aquest llibre:

  • Elements d’anatomia i fisiologia.
  • Cirurgia menor i cura dels ferits.
  • Elements d’Higiene.
  • Microorganismes patògens. Paràsits. Profilaxis de les malalties infeccioses. Desinfecció, Sèrum i vacunes.
  • Nocions generals sobre les malalties.
  • Tuberculosi
  • El càncer, malaltia social.
  • Cura dels malalts.
  • Alimentació dietètica i cuina per a règims
  • Nocions usuals de farmàcia.
  • Administració militar.
  • La infermera i la guerra química.

Cal destacar la introducció, la qual està referida a la missió i funcions de la infermera hospitalària, deixant-les clares en el segon paràgraf: «La misión del médico es dirigir y prescribir lo necesario; la de la enfermera consiste únicamente en ajustarse a la dirección dada y en ejecutar o hacer que se ejecuten las prescripciones»En aquest manual es considera que la infermera havia de desenvolupar una actitud tant física com moral envers el malalt, inspirant confiança i tenir en consideració les limitacions del malalt alhora de la seua estança en l’habitació, la higiene, el tracte, etc. Per finalitzar resumeix les funcions de la infermera dirigint-se a elles dient que «no olvidéis jamás en el curso de vuestra noble misión, que tenéis en vuestras manos la vida del enfermo que se os ha confiado, y que a su lado vuestro papel es el de una madre o el de una hermana» [3]

Fotograma de “Noticiario Nacional” de l’1 de gener de 1938. Filmoteca Española. RTVE. Infermera en el quiròfan de l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent

Mas endavant i tornant a les funcions de les infermeres, pel que fa a  la moral professional establia aquest manual  que “en las relaciones con los enfermos o heridos debe ser siempre dulce y paciente y evitarles toda fatiga inútil y toda preocupación. Todo tono de mando exagerado debe ser proscrito en una sala de enfermos; hace falta inspirarles confianza y, en la medida de lo posible, reenplazar cerca de ellos la afectuosa solicitud de los padres ausentes.”[4]

Gràcies a la contínua comunicació entre l’Ajuntament d’Ontinyent i la direcció de l’hospital, pràctica prou comuna durant el temps que va estar en funcionament l’hospital, hem pogut conéixer com la direcció de l’hospital, li comunica a l’ajuntament que «necesitamos para los cursillos de las enfermeras el hombre de plástico»[5]el qual sols utilitzaria mentre es realitzaven els cursets esmentats. Des des de l’ajuntament, va informar al director de l’hospital, que «el hombre de plástico está a su disposición en el local de las Escuelas Racionalistas sita en la Avenida de la Revolución donde puede pasar a recogerlo cuando lo estime conveniente a fin de poder utilizarlo durante los cursillos de enfermeras que han de dar clase en ese hospital»[6]

A aquesta formació cal afegir les classes de castellà per a les infermeres internacionals, encara que el parlaven i altres reberen algunes nocions abans de treballar a Ontinyent, sobretot les conegudes com «les mamàs belgues». Es tractava de facilitar la comunicació amb els ferits i malalts.

Varen rebre una mínima formació a Anvers, en la casa de Moses Kleinhaus, empresari del diamant, simpatitzant de l’ideari comunista, per part del Dr. Walter Blank, radiòleg de Colònia, d’on va fugir de la persecució nazi per a després treballarà a l’hospital d’Ontinyent (Doorslaer: 1995, p. 45).

Totes les infermeres i auxiliars, tant espanyoles com estrangers tenien en comú la manca de formació que, com s’ha dit, es va suplir, no sols amb un curs inicial, sinó també amb un altre d’especialització, del qual, fins a l’actualitat desconeixen el seu contingut.

Malgrat tot, van arribar infermeres espanyoles i estrangeres amb la titulació escaient tal com s’ha apuntat amb anterioritat.


[1] Remedios Santamaria Penalba. Entrevista realitzada per Joan J. Torró, 15 de juliol de 2001.

[2] Nieves Pascual Santamaria. Entrevista realitzada per Joan J. Torró, 2 de maig de 2016.

[3] Manual de la Enfermera Hospitalaria. Segunda Edición. Traduït per Maria de Corral, infermera de la Creu Roja Espanyola. Espasa-Calpe, Madrid, 1937, p. 17.

[4] Ídem pàg. 797

[5] AMO. CR. 1937/1. 6 d’octubre de 1937.

[6] AMO. CR. 1937/1. 7 d’octubre de 1937. Les Escoles Racionalistes estaven ubicades en el Centro Parroquial en l’avinguda de la Revolución actual avinguda del Comte Torrefiel.


Bibliografia

López Vallecillo, M. Presencia social e imagen pública de las enfermeras en el siglo XX. Tesis Doctoral. Universidad de Valladolid. 2016.

Manual de la Enfermera Hospitalaria. Segunda Edición. Espasa-Calpe, Madrid, 1937,

Rayet, E. Onteniente et la Guerre d’Espagne. Cahiers Marxistes. Cahiers marxiste. Brussel·les. Oct.-nov.1999, núm 213, pp. 145-178.

Van Doorslaer, R. Kinderen van het getto. Joodse revolutionairen in België (1925-1940) Amsab 1995

Van Doorslaer, R. Tussen wereldrevolute en joodse identitiet joden uit België in de Spaanse burgeroorlo. Cahiers de la Deuxièm Guerre Mondiel. Número espécial. 1995. Centre de Recerches et d’Estudis Historiques de la Seconde Guerre Mondial. Bruxelles. 1995.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *