LA FESTA DE LA INFÀNCIA. ONTINYENT 1937

Amb la celebració de la festa dels xiquets i les xiquetes, impulsada pel Ministeri d’Instrucció Pública es pretenia, segons la disposició signada per Wenceslao Roces , aleshores subsecretari d’Instrucció Pública, repetir l’experiència de 1936 i obrir una subscripció nacional que encapçalava el Ministeri d’Instrucció Pública amb cent mil pessetes. Els fons recaptats anaven destinats “a sufragar los gastos de la Fiesta de los niños[1]Amb aquesta disposició es creava una comissió de caràcter nacional per a la seua organització així com altres comissions especials de caràcter regional a Madrid, Catalunya i València.

Cal destacar que la Constitució de 1931 en el seu capítol II dedicat a la família, economia i cultura, establia en l’article 43 que “El Estado prestará asistencia a los enfermos y ancianos y protección a la maternidad y a la infancia haciendo suya la “Declaración de Ginebra” o tabla de los derechos del niño”.

La comarca de la Vall d’Albaida i en particular la ciutat d’Ontinyent va acollir un bon grapat de xiquets i xiquetes tant en règim familiar com col·lectiu. A Ontinyent es varen ubicar les colònies de Santa Bàrbara, Sant Vicent, La Maiansa, Morera, L’Alba i El Balneari de la Salut on estava la colònia del Col·legi Nacional de cecs de Madrid. També hi va haver nombroses famílies que acolliren als “xiquets de Madrid” com popularment se’ls ha conegut, molts d’ells es quedaren a Ontinyent o mantingueren estreta relació entre les famílies acollidores durant molts anys, després d’haver acabat la guerra. Aquesta era una realitat que es repetiria a la comarca amb l’acolliment familiar o en colònies en pobles com Albaida, Atzeneta, Agullent, Bellús, Bocairent, Benigànim, Castelló de Rugat, Fontanars, Llutxent i Quatretonda.

En el cas d’Ontinyent aquesta festa dels xiquets es va concretar en “la semana de niño” organitzat pel comitè comarcal de “Socorro Rojo Internacional” i pels actes duts a terme per Solidaritat Internacional Antifeixista i la Federación Local de Sindicatos.

L’acte organitzat per SRI comptava amb una doble sessió celebrada al Teatre Echegaray en la que de vesprada s’havia programat una revista d’actualitat, la projecció de la pel·lícula “El Circo”  i tot seguit es varen repartir joguines i comtes. El mateix dia a la nit es varen mantenir els dos primers actes de la vesprada substituint-se la resta per un recital de poesies per part de xiquets dirigits per un Milicià de la Cultura de l’Hospital Militar Internacional. A l’hospital hi havia presència de milicians de la cultura entre els quals es trobava Alberto San Roman Rouger, secretari del Col·legi Nacional de cecs de Madrid i dues dones Luisa Agut Armer estudiant de Ciències a València encarregant-se de la biblioteca que disposava l’hospital. Una altra de les milicianes de la Cultura que va estar treballant a l’hospital va ser Rosa Garcia Lehardi de la qual sols tenim coneixement del seu nom. L’acte va continuar amb la intervenció de la delegada del Comitè Provincial que va donar a conèixer la tasca del SRI. L’acte va finalitzar amb l’actuació de “El camarada Castejón” ferit de guerra amb cançons variades.

Crónica. 3 de gener de 1937. Any IX, núme. 375

El Productor, setmanari anarquista que s’editava a Ontinyent, en el número corresponent al 25 de desembre de 1937 va publicar la nota de premsa “Función Benéfica” on es deixa constància de la recaptació de diners en l’acte celebrat a Teatro Revolucionario en el que varen intervenir “diferentes alumnos de las Escuelas Racionalistas, enfermeras de l’Hospital Militar y heridos de guerra”. Entre donatius i recaptació de la taquilla es varen recollir 500 pessetes. L’administració de l’hospital va aportar 50.

En la nota publicada en El Productor veiem com el compromís de les infermeres de l’hospital, entre les quals es trobaven les conegudes “mamàs belgues”, va més enllà de les seues tasques sanitàries implicant-se i participant en aquelles activitats organitzades pels sindicats i partits polítics de la ciutat d’Ontinyent.

D’aquesta manera a la ciutat d’Ontinyent es complia allò que recomanava la norma  celebrant-se aquesta festa i “llevando por medio de reparto de juguetes y cuentos…la alegría a las escuelas y colonias donde se concentran los hijos de nuestros combatientes…”

[1] Gaceta de la República núm. 343. 9 de desembre de 1937.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *