Hui, només he arribat a casa, després d’uns dies de vacances, a la platja alacantina, he revisat el correu electrònic i he vist un que m’ha enviat Beatriz Rodríguez. Aquesta dona és la filla de Rafael Rodríguez. Però, qui és Rafael Rodríguez? Al programa que hi ha en el web XIII Festival Internacional de Música de Cambra de Godella s’inclou la interpretació del “Quintet per a clarinet i cordes” del qual és autor el compositor alacantí Rafael Rodríguez Albert, el qual forma part dels Músics valencians en temps de guerra i post-guerra, que s’inclouen el repertori. Res més que agrair als organitzadors d’aquest festival per recordar a aquest compositor valencià, ignorat i gens visibilitzat per ser un home que durant la Guerra Civil, va prendre una decisió, la de donar suport al govern democràtic de la II República.
A més a més, aquest compromís va anar més enllà. Va continuar amb la cura i formació dels seus alumnes cecs, com ell, que educava i formava al Col·legi Nacional de Cecs de Madrid. Aquest compromís es va concretar en la seua estança al Balneari de la Salut d’Ontinyent, on va romandre els tres anys de guerra, fugint dels trets i bombes feixistes que assetjaven Madrid i en particular als alumnes del col·legi. En aquest espai de pau, juntament amb un equip de mestres, metges i professors s’ocuparen de més d’un centenar de xiquets i xiquetes que patien ceguera.
La meua ignorància i desconeixement, pel que fa a qüestions musicals, m’impedeixen exposar la meua opinió, que deixe en mans dels experts i crítics de música. Però, el meu atreviment s’endinsa en reivindicar el seu compromís envers aquells xiquets i xiquetes que necessitaven cura i espais de solidaritat, com el que trobaren a Ontinyent, el qual sempre estava amerat de cançons escolars, d’audicions, de classes magistrals per part del professor i compositor Rafael Rodríguez Albert.
Malauradament no assistiré a aquest concert ni tampoc al que al sendemà, es celebrarà al Centre Cultural La Beneficència de la Diputació de València. Malauradament no disposem de més informació d’aquest últim concert.
De tota manera felicitar els organitzadors dels dos esdeveniments, per recuperar i visibilitzar l’obra d’un músic alacantí que el franquisme no va poder silenciar. Recuperar la memòria dels músics valencians en temps de guerra i postguerra, iniciativa que cal lloar.