L’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent va incorporar noves tècniques i tecnologia per als serveis que prestava com va ser el de transfusió de sang, raig X, fisioteràpia i el d’anestèsia.
L’ús de l’anestèsia a l’hospital d’Ontinyent no és una novetat ni cap fet a considerar com a tal, tot i que té el valor afegit d’aconseguir-se gràcies a l’esforç d’organitzacions angleses, al mateix temps que es va aprofitar per a incloure noves tècniques en aquest servei mèdic. Aquest esforç econòmic es va valorar molt positivament per les organitzacions sindicals internacionals, aconseguint una dotació sanitària excel·lent, gràcies a les aportacions dels treballadors i treballadores internacionals.
En aquest context de col·laboració i suport a la República Espanyola així com la lluita contra el feixisme en Europea es va acordar la dotació a l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent d’una màquina per a l’administració d’anestèsia, la qual havia de fer memòria del Brigadista Internacional Raymond Arthur Cox natural de Southamton, Gran Bretanya, mort a Boadilla del Monte. Per tal de retre un homenatge a aquest jove brigadista, des de les organitzacions sindicals angleses, però sobretot les organitzacions sindicals i polítiques del seu poble natal, es va desenvolupar una campanya de recaptació de diners per la compra d’una màquina que havia de dur el nom de Ray Cox, aconseguint equipament modern per a l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent.
Els tràmits per poder dur a terme aquesta adquisició varen coincidir amb els moments en què s’estava creant l’hospital d’Ontinyent. Així es desprèn de la correspondència de Walter Schevenels amb Consell Conjunt de Southampton on s’explica els entrebancs i les condicions de l’enviament de l’esmentada màquina. A més a més, sembla que en un primer moment aquesta màquina havia d’anar destinada a altre hospital de Madrid tot i que el seu destí final va ser l’hospital d’Ontinyent. Segons la correspondència consultada en juny de 1937 estava operativa a Ontinyent.
La proposta de donar suport a la República, es va concretar en un aparell d’anestèsia gràcies als consells del Dr. Sakoshansky membre assessor del Consell Conjunt de Southamton. La primera opció plantejada va ser aconseguir un xicotet laboratori que s’havia d’instal·lar en una ambulància. Al final es va optar per la compra de l’aparell per poder administrar l’anestèsia.
Des de Southampton s’enviaren 250 lliures esterlines, per poder adquirí la màquina. La proposta per abaratir els costos i garantir l’arribada dels productes que necessitava la màquina, va fer que es comprara a París.
Sembla que els canvis en la direcció tant mèdica com administrativa de l’hospital endarrerien l’arribada d’aquesta màquina i la justificació de la recepció amb la corresponent fotografia on s’indicava que aquell aparell s’havia de convertir en un memorial a Ray Cox
George Stolz, secretari adjunt de la Federació Internacional Sindical reclamarà en reiterades ocasions l’esmentada fotografia per justificar aquesta despesa i materialització del memorial. L’ús d’aquesta màquina i la seua tècnica va ser una fita important en la història de l’anestèsia en la medicina espanyola. L’anestèsia moderna a l’estat espanyol està vinculada a les tècniques utilitzades per Macintosh, però serà l’hospital d’Ontinyent on s’aplique un nou mètode per a l’anestèsia. Malgrat la manca d’informació que ens puga confirmar els temps que va estar utilitzant-se aquest aparell, sembla que es va fer servir per a l’administració d’oxigen en alguns pacients i de les propietats analgèsiques de l’òxid nitrós intraoperatori, de difícil abastiment en aquests moments (Browne: 2013, pp. 74-80).
BROWNE, Jonathan Sebastian. Anaesthesia and the spanish civil war: The Delivery of Anaesthetic Care in a Divided Spain en The History of Anaesthesia Society Proceedings Vol 46.