Metge belga graduat en medicina per la Universitat de Brussel·les en 1903. Amb experiència en medicina militar de guerra, va treballar amb el Dr. Depage en la guerra dels Balcans en 1912. Professor de clínica a Brussel·les a l’hospital de Brugmann on també va estar treballant la Dra. Gitta Gelibter Loewenthal que es desplaçarà fins a l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent on exercirà juntament amb el Dr. Neumann.
Juntament amb el Dr. Albert Marteaux, amb qui mantenia una estreta relació d’amistat, serà un dels principals impulsor en la creació de l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent. Va posar en pràctica l’organització sanitària de guerra després de la seua experiència com a metge en la I Guerra Mundial, partidari de l’atenció i cirurgia avançada i el més prop del front. En paraules del Dr. Fernand Neuman l’atenció als ferits s’organitzava amb un punt sanitari, el qual havia d’estar el més a prop del front, i amb altre situat a una distància intermèdia on es feia el triatge dels ferits. L’Hospital Militar Internacional va crear aquests punts d’atenció sanitària. A més a més disposava de deu vehicles i 19 ambulàncies per als trasllats dels ferits. En aquesta data ja hi havia 450 ferits atesos, disposava de tres quiròfans, amb els serveis necessaris i considerat sobretot com un hospital per a la cirurgia. La crònica del periòdic “De Volksgazet”, publicada el 15 de juny de 1937, en opinió del Dr. Neumann, l’hospital d’Ontinyent era més gran que l’antic hospital de Sant Joan de Brussel·les.
La seua estança a l’HMIO es va concretar en dues dades; durant l’any 1937, una en juny i l’altra en agost desenvolupant una intensa activitat mèdica i quirúrgica. En la primera estança va realitzar quinze intervencions en pocs dies i en la segona, amb dèsset dies, va dur a terme més d’un centenar d’intervencions quirúrgiques (Gotovitch: 1999, p. 142).
En l’entrevista realitzada en Le Voix du Peuple del 5 de setembre de 1937, posa de manifesta la seua satisfacció en col·laborar en aquesta experiència sanitària, amb les següents paraules:«Estic molt content d’haver anat. Hi havia un deure de solidaritat a complir». És un exemple més de com aquesta experiència sanitària es va convertir en una acció humanitària i de solidaritat que va substituir a la no-intervenció, propiciant la creació de l’Hospital Militar internacional.
