El darrer divendres, vaig poder gaudir i compartir a l’IES Jaume I altra projecció del documental “Les mamàs belgues” amb els alumnes de batxillerat. Prèviament a aquestes dues projeccions, el professor responsable i jo ens vàrem reunir en nombroses ocasions. Vàrem intercanviar idees, llibres i opinions al voltant de les víctimes dels camps nazis.
Aquestes reunions varen motivar la presència a Ontinyent de Marta Simó, professora de la Universitat de Barcelona vinculada amb l’estudi, divulgació i formació respecte del Shoah. Encara que la seua estada a Ontinyent va ser curta, poguérem visitar la llamborda de memòria de Madridch Berliner, filla d’una de les mamàs belgues. Ens va faltar temps per continuar les nostres reflexions i aportacions, però, almenys en el meu cas, vaig carregar d’energia i forces per continuar amb la tasca divulgadora respecte de les víctimes dels camps nazis.
Prèviament a la projecció del documental els alumnes varen investigar al voltant de les víctimes de la Vall d’Albaida que patiren les conseqüències dels camps de concentració, la qual va fer necessària la referència al treball de Guillem Llin. Tanmateix, el dia de la projecció els vaig explicar que Rudi Van Doorslaer, en 1995, gràcies a l’AMSAB, va publicar “Kinderen van het getto. Joodse revolutionairen in België (1925-1940) on apareix la foto de les mamàs belgues a Barcelona en el seu viatge cap a Ontinyent i que, algunes d’elles també patiren la violència i la mort als camps nazis. Vaig tenir l’oportunitat d’explicar-los l’experiència viscuda fa un any en la projecció a l‘IES L’Estació. L’esmentada projecció va sorgir per l’interès d’un alumne que amb la complicitat de sa mare i la del professor varen incloure en el projecte de recerca “Espais amb nom de dona” el documental de “les Mamàs belgues”. A instància dels alumnes de l’IES l’Estació, l’Ajuntament d’Ontinyent va acordar utilitzar el nom de “Les mamàs belgues” per a identificar i nomenar el parc que està construint-se en La Cantereria, molt a prop del que va ser un hospital militar internacional. Doncs, els deia que un alumne de l’IES l’Estació, després de vore el documental, va manifestar la seua sorpresa en identificar els llits on ell i els seus companys interns, varen fer servir mentre romanien interns en el Col·legi la Concepció. Aquest fet va motivar un xicotet debat i reflexió entre els alumnes. Un d’ells va manifestar que no li haguera fet massa gràcia dormir en un llit on possiblement havien mort persones. La resposta de l’adolescent interpel·lat va sorprendre els presents. Va manifestar que preferia quedar-se amb la idea que en aquells llits s’havien salvar vides. Amb aquesta aportació tinguérem l’oportunitat de reflexionar al voltant d’un fet solidari, com va ser la creació a Ontinyent de l’Hospital Militar Internacional amb el suport del moviment obrer europeu i de la seua repercussió internacional i transnacional, lluitant contra el feixisme.
A més a més, com molt bé diu el professor que ha organitzat aquesta activitat a l’IES Jaume I, cal recuperar l’alè d’aquesta història que és la de Madrich Berliner, nascuda a Ontinyent i vinculada als camps de concentració perquè va ser assassinada a Auschwitz, juntament amb sa mare i els seus iaios materns. Es tracta doncs d’aprofitar uns fets històrics, d’àmbit local, propers als espais que habiten els alumnes, els quals es faciliten un aprenentatge significatiu. Els fa prendre consciència que aquesta història tot i que està lluny en el temps roman prop en l’espai i afecta homes, dones i xiquetes que varen nàixer i viure a la Vall d’Albaida.
Quan es parla de les víctimes dels camps de concentració sempre ho veiem allunyat en el temps, pensem que no te res a veure amb nosaltres. Es fa referència als adults, però dels xiquets i xiquetes se’n parla ben poc. Ara tenim l’oportunitat de fer memòria amb un stolperteine que ens recorda a Madrich Berliner, ubicat a la porta d’accés de l’Hospital Militar Internacional, actual Col·legi la Concepció. A prop d’aquest edifici està construint-se un parc que dura per nom “les mamàs belgues” en record d’un grup de dones que varen decidir vindre a Ontinyent a lluitar contra el feixisme. Una d’aquestes dones va ser Golda Lugtig, mare de Madrich Berliner.
És així com el grup d’alumnes han conegut aquesta història i han visitat el stolpersteine per mantenir-lo net i recordar així a aquesta xiqueta que justament amb Paulette Weil són les dues dones a la Vall d’Albaida que se’ls recorda i visibilitza com a víctimes dels camps nazis. Les dues dones varen estar al mateix camp, però, com ja s’ha dit, la xiqueta no va sobreviure. Aquesta circumstància ha generat l’interès d’un grup d’alumnes, que viuen a Aielo de Malferit, per cercar les llambordes de memòria de Miguel Belda i Paulette Weil i conèixer les seues històries.
En definitiva, sols pretenia compartir aquesta experiència i donar-li les gràcies al professor que m’ha permès participar en aquesta experiència d’aprenentatge. Amb experiències com aquesta hom pot estar satisfet. L’esforç paga la pena perquè els joves coneguin el nostre passat. Ara són els joves d’Ontinyent i a Aielo de Malferit els que tenen l’oportunitat de conèixer la petjada que va deixar la barbàrie nazi a la nostra comarca. Esperem que en un futur els altres pobles de la Vall d’Albaida, amb víctimes als camps nazis, incorporen els en els seus espais urbans, als seus carrers incorporant-se al monument descentralitzat del stolpersteine. D’aquesta manera des de l’educació tant formal com no formal deixem ferramentes perquè els joves adquireixin competències a l’hora d’agafar compromisos i responsabilitat en la defensa dels drets humans, de la democràcia i el respecte al diferent.