El suport dels treballadors i treballadores, principalment europeus i concretament pel moviment obrer belga serà una font important de finançament per a la creació de l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent.. Aquest suport venia acompanyat d’una campanya de divulgativa i de solidaritat on els mitjans de comunicació escrits varen jugar un paper fonamental.
Els diaris de l’època, a Bèlgica principalment, feien d’altaveu del compromís solidari amb l’objecte d’aconseguir qualsevol material sanitari; quiròfans, ambulàncies, llençols i sobretot llits. Le Peuple serà un dels diaris socialistes belgues que concentrarà els esforços per donar suport a la II República, però principalment per a la creació de l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent.
La notícia publicada en Le Peuple el 9 de maig de 1937 duia per títol “ Pour l’hôpital d’Onteniente”. La seua lectura ens posa en situació i ens obliga a cercar qui era Brachet, perquè la notícia començava amb “la crida del poble de Charleroi en favor de la fundació de llits Brachet” L’objectiu era ampliar el màxim nombre de llits després d’aconseguir el llit Pierre Brachet. Eixe era l’objectiu, s’havia de seguir aquesta campanya per aconseguir més llits, que dugueren el nom de Marguerite A. Brachet, Emile Vandervelde o Luis de Brouckère. La notícia afegia que s’havien enviat 1,200 francs i que la recaptació aconseguida facilitaven l’obtenció de quatre llits més.
Però, qui era Pierre Brachet? La recerca en les xarxes especialitzades i la premsa del moment sabem que Pierre Brachet era un advocat i redactor de Le Peuple que va cobrir les notícies de la guerra civil des de Madrid. La seua joventut i compromís envers la democràcia va decidir no sols cobrir les notícies de la guerra a Espanya sinó integrar-se en les Brigades Internacionals lluitant en el front de Madrid on va morir el 9 de novembre de 1936. Era un jove que tenia vint-i-cinc anys.
Aquest fet va colpejar fortament els companys d’estudis de la Universitat Lliure de Brussel·les on va estudiar. Aleshores es va generar un moviment de solidaritat que duia per nom Pierre Brachet per a la recaptació de fons econòmics per a la compra de llits per a l’Hospital Militar Internacional. A més a més, la mort de Brachet va suposar la creació d’un Batalló en les Brigades Internacionals que va dur el seu nom. Tanmateix, a Castalla, Alacant, de la mà de sa mare es va crear una colònia infantil “Casa del Infante Pierre Brachet”.
En la notícia referenciada s’indica el compte bancari per fer els ingressos econòmics amb el número 45.12, Aug. de Block,. Si per algua d’aquelles visites el refugi de Tortosa i Delgado d’Ontinyent, observaràs que està dotat de contingut on s’explica el compromís solidari de la ciutat d’Ontinyent envers els ferits i les colònies escolars. Només entres en aquest refugi veuràs aquest cartell on el poble belga dona suport als xiquets i xiquetes que pateixen els efectes de la guerra. Pot llegir en la reproducció d’aquest cartell el mateix compte bancari que es va fer utilitzar per a la compra de llits per a l’hospital d’Ontinyent i que es va publicar al periòdic Le Peuple del 9 de maig de 1937.
Aquesta iniciativa va permetre que organitzacions europees, però principalment belgues, decidiren contribuir amb aquest Memòrial a Pierre Brachet, però amb llits que duien noms de sindicalistes a dirigents obrers o Brigadistes Internacionals morts durant la guerra Civil. Va haver-hi llits amb el nom de Louise de Broukére, Emile Vandervelde, Camille Huysmans, Ferderic Adler o Joseph Dejardiu. Aquesta iniciativa ser duta a terme gràcies a Leon Sabeau, amic de Pierre Barchet.
La capçalera de “Le Peuple” del 21 d’agost de 1937 donava les gràcies al moviment obrer belga d’aquesta manera “Grâce à le générosité des trevalleurs de la Docherie, le “Peuple de Charleroi” en est à son 21e lit pour l’hôpital d’Onteniente. Felicitations à la classe ouvrière du Pays Noir!
A poc a poc anava dotant-se de nous llits i material sanitari envers els ferits i malalts atesos a l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent, una mostra més de la solidaritat internacional en temps de guerra.(1)
(1) Aquesta és una primera aportació, s’ampliarà en la pròxima publicació coral, al voltant de la sanitat a València durant la guerra civil.