La premsa escrita, aleshores, suposava un instrument d’influència important i que arribava a una gran quantitat de població. En aquest sentit, i conscients de la importància d’aquesta ferramenta de propaganda, els socialistes belgues encetaren una campanya de publicitat i propaganda. L’objectiu era la recaptació de fons per a la creació de l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent, però també visibilitzar aquesta acció solidària i contrarestar la duta a terme pel Partit Comunista.
Tot i que més endavant enllestiré un treball més extens, ara sols us mostraré un exemple d’una campanya duta a terme en Le People. HI havia rotatius a Europa que informaven respecte de la creació de l’hospital d’Ontinyent. Hi va haver diaris de la zona republicana que donaren visibilitat a l’hospital militar Internacional d’Ontinyent
Aquest diari es publicava a Brussel·les i rebia el nom de “Le Peuple: Organe quotidien de la démocratie socialiste.”. En 1885 va començar a publicar-se fins a arribar a 1983. Els que s’han consultaT corresponent principalment a 1937.
Ens centrarem sols en la publicació d’una nota publicitària en la qual es pretenia recaptar fons econòmics amb dos objectius clars. Per una banda, donar suport als xiquets i xiquetes refugiades a Brussel·les i per altra recaptar fons econòmics per a l’Hospital Militar d’Ontinyent. Òbviament, hi va haver notícies que anaven donant complida informació de la creació de l’hospital, però ara ens centrem sols en aquesta campanya. Malgrat que no disposem de documentació que acredite l’existència d’aquesta campanya, és evident que hi va haver un desplegament no sols en la premsa escrita, en aquest cas en “Le People”, sinó també amb l’edició de cartells i targetes.
L’acord de no-intervenció impedia facilitar armes al govern de la república, però també és cert que el suport humanitari i a la vegada sanitari va ser una realitat. El suport amb armes a la República es va substituir per suport humanitari i sanitari. L’ajuda i suport humanitari es va concretar en l’evacuació de xiquets i xiquetes.
Tanmateix, aquesta va ser la propaganda que reiteradament durant 1937 es va publicar per recaptar el suport econòmic per crear i consolidar la creació de l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent.
“Les persones que vulguin donar roba, llençols, sabates als nens espanyols que viuen a Bèlgica, poden enviar-les a la secretaria del Consell General del P.O.B., a la Maison du Peuple de Brussel·les, carrer Joseph Stevens. Les persones que vulguin pagar la seva donació per l’hospital de les dues Internacionals, a Ontinyent han de fer els seus pagaments al compte xec postal n. 42.12, agost. per Aug. de Block Brussels”
S’ha pogut constatar la primera falca publicada en la portada de l’edició del 8 de maig de 1937 i fins a setze falques més durant els mesos de maig, juny i juliol de 1937.
A més a més, es va publicar un cartell creat per Willem Pauwels que es conserva a AMSAB-ISG on es pot llegir “Ajuda als infants d’Espanya” i el número de compte per als ingressos destinats a l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent. Una reproducció d’aquest cartell es troba en l’actualitat en refugi de Tortosa i Delgado com a símbol del qual va suposar la creació dels refugis a Ontinyent per protegir a la població civil. En el cartell es veu una mare protegint el seu fill de les bombes feixistes que simbolitza a la ciutat d’Ontinyent construint aquests refugis amb la mateixa finalitat. Hom pot observar que en el cartell i la publicitat en Le Peuple, el número de compte és el mateix i el nom Aug. De Block correspon a August de Block socialista belga força implicat en la protecció a la infància i en la creació de l’hospital d’Ontinyent.
L’1 de juny de 2016, durant la vista a Brussel·les per a la projecció del documental “Les mamàs belgues” tant en la seu del CEGESOMA com després en la seu cultural “Garcia Lorca” vaig conèixer Luis Álvarez Fernández, un xiquet asturià que va ser evacuat durant la guerra i que va romandre a Brussel·les. Aquell home, tenia una afició centrada a recollir tot allò que estiguera relacionat amb la Guerra Civil i la seua vinculació amb Bèlgica. També en va fer arribar una postal de la façana del col·legi, encunyada a Ontinyent en 1937. Aquesta postal és la que he utilitzat per a la portada de “Solidaritat en temps de guerra. Hospital Militar Internacional. Ontinyent 1937-1939″
Setmanes després amb el suport d’un familiar en va enviar una targeta que va adquirir a Brussel·les en la que s’observa clarament que es va utilitzar per a recaptar fons econòmics per a l’Hospital Militar Interna Internacional d’Ontinyent.
.
No sols va ser “Le Peuple” l’altaveu de les propostes socialistes envers la II República. Hi va haver altres publicacions d’Europa que es feren ressò d’aquesta iniciativa solidària. En definitiva la nostra memòria també té un component internacional i queda reflectida, aleshores, en la premsa europea del moment. És per això que amb l’estudi de la premsa del moment hom podrà tenir clar quina va ser la seua repercussió internacional.