Des que el passat 15 de juny es va presentar el llibre “Solidaritat en temps de guerra. Hospital Militar Internacional. Ontinyent 1931-1939” són moltes les emocions experimentades. He rebut felicitacions i reconeixement per part de persones anònimes, altres vinculades a universitats i centres d’investigació. S’han publicat entrevistes en la premsa local i comarcal, però aquesta setmana ha segut especial. Tot i que la maleïda covid ha decidit romandre a casa durant aquests últims dies, sense més ni més conseqüències que les pròpies d’un constipat fort, he experimentat la satisfacció que suposa el reconeixement de la tasca feta. Són persones que no conec i que s’han interessat pel que faig. Com sol dir-se, un no és profeta en la seua terra, però tampoc ho pretenc.
Dit açò m’agradaria compartir amb tots vosaltres dues publicacions que posen en relleu i a l’abast de tothom les últimes investigacions al voltant de l’Hospital Militar Internacional. La particularitat de les dues publicacions se centren en el fet que reforcen aquella idea que des de fa temps defense, i és que l’Hospital Militar internacional d’Ontinyent, creat pels socialistes belgues, és el resultat d’una acció solidària i humanitària, però a la vegada com és concreta la influència de la Guerra Civil a Bèlgica.
Des d’aquest vessant s’ha publicat en la revista Historiografias , 25 (enero-junio, 2023) de la Universitat de Saragossa, un article amb el títol “”. Els seus autors, Nicolas Lépin i Jorge Vargas Visús, han analitzat un conjunt de publicacions i aporten “un útil instrumento per a futures investigacions” però sobretot una revisió que suposa “un ensayo historiografico que analiza los trabajos acadèmicos que se ocupan de la cuestión del impacto de la guerra civil española en Bélgica”. No repetiré l’article completament perquè teniu la possibilitat de llegir-lo íntegrament. Segur traureu les vostres conclusions, que possiblement seran diferents de les que jo, per exemple, he tret.
Aquest article, evidència allò que des de fa temps vaig defensant respecte de l’ajuda humanitària que va rebre la República espanyola gràcies als socialistes belgues en particular i europeus en general. Es tracta de la creació de l’Hospital Militar Internacional a la ciutat d’Ontinyent. Aquesta acció solidària respon, com he dit a eixa ajuda humanitària envers els més vulnerables, els ferits i malalts. Aquesta iniciativa ha estat silenciada i oblidada en el discurs de la guerra civil. Aquest oblit i intent d’esborrar de la memòria aquesta història és veure intensificada, òbviament, durant el franquisme, però també ignorada durant la transició. Serà ara, huitanta-sis anys després de la seua creació, quan s’identifica, s’ubica i ocupa el seu lloc en els espais de la memòria d’Ontinyent, en el discurs de la guerra civil i sobretot constata eixe suport dels socialistes belgues i europeus. Com molt be apunten els autors de l’article, den l’àmbit europeu aquest a qüestió va ser tractada molt de pas i sense profunditat.
Una altra de les publicacions que aquesta setmana s’han fet ressò d’allò que faig, és el programa “Bruselas con ñ” de Ràdio Alma. En el programa del dissabte 8 de juliol la periodista Tamara Atienzar en va realitzar una entrevista on parlarem del documental “Les mamás belgues”, de la iniciativa municipal de crear un parc amb aquest nom. Serà així com es crearà un espai públic vinculat a la memòria democràtica ontinyentina i espere, com vaig reivindicant, igual que al CC La Concepció trobem un stolpersteine, perquè no crear un espai escultòric, artístic o fins i tot dedicar un banc o engronsador a Madrich Berliner. També dedicarem temps per a raonar al voltant del llibre “Solidaritat en temps de guerra. Hospital Militar Internacional. Ontinyent 1937-1939”. Només voldria donar les gràcies a Ràdio Alma, a Tamara Atienzar per haver-me donat l’oportunitat de què la memòria democràtica d’Ontinyent s’escolte a Brussel·les.