Ha estat un any de treball conjunt entre la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent i l’IEVA, institució que ara per ara tinc la satisfacció de presidir. Des del primer moment i en la persona del seu president, Rafa Soler i la magnífica col·laboració de Rafa Revert Huertas, han demostrat una exquisida sensibilitat per recuperar la memòria de Rafael Rodríguez Albert.
Hem gaudit de l’exposició de la Universitat d’Alacant que ens apropava a Rafael Rodríguez Albert, dues vegades premi nacional de música. La societat de Festers cedia la seua sala d’exposicions per mostrar a la ciutadania aquesta exposició.
Es va presentar el llibre “El Compositor Rafael Rodriguez Albert. Vocación compromiso y voluntatd” que la seua filla Beatriz va dedicar al seu pare. L’Aula magna del campus d’Ontinyent va ser el marc on es va presentar aquest llibre i a la vegada es varen interpretar dos moviments de l’obra “Imagenes del solitaria” que Rafael Rodríguez Albert va compondre en 1971. Patrícia Sanchis a la flauta i David Castelló a la guitarra foren els encarregats de la seua interpretació. Gràcies a les noves tecnologies, Beatriz, des de Madrid aconseguirem que estiguera entre nosaltres per conéixer amb més detall a la persona de Rafael Rodríguez Albert.
Tanmateix, ens va visitar Pedro Garcia de la Osa qui ens va oferir una magnífica conferència i concert amb el títol “Rafael Rodríguez Albert a través de la guitarra; un cas paradigmàtic en la història de la música espanyola”. La cloenda va arribar el passat diumenge amb la interpretació de “Horas y Caminos”. Subscric cada una de les paraules que els has dedicat. Per cert, mentrestant, l’acadèmia de la Música València atorgava a Rafael Rodríguez Albert “Insigne de la música Valenciana”.
El passat diumenge 26 de novembre es varen concloure les activitats que la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent estava celebrant al voltant de la festivitat de Santa Cecília i que varen tenir la brillant idea i magnífica interpretació de “Horas y Caminios”
Abans de començar el concert li vaig lliurar al president de la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent dos llibres el que ha escrit Beatriz al que ja he fet referència i “El col·legi Nacional de Cecs. De Madrid a Ontinyent. 1936-1939” i que a partir d’ara s’incorporen a la biblioteca d’aquesta entitat musical.
A més a més, per allò de deixar constància escrita, la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent ha editat la seua corresponent revista- programa en la qual ha dedicat un especial a Rafael Rodriguez Albert amb una edició molt curada i amb les col·laboracions de M. Carmen Agulló Díaz, professora titular del Departament d’Educació Comparada i Història de l’educació i una crònica de tiot alló que vàrem programar a cura de Rafael Revert Huertas. També vaig col·laborar amb una xicoteta aportació al voltant del pas de Rafael Rodríguez Albert per Ontinyent.
Ha estat una magnífica experiència perquè així s’ha recuperat la memòria d’un músic que va romandre a Ontinyent durant un temps difícils i que al recer de la guerra va trobar a Ontinyent el lloc on continuar la formació i educació dels xiquets i xiquetes que varen romandre evacuats al Balneari de la Salut. A més a més, m’ha permés escoltar la música de Rafael Rodríguez Albert, tal com ell la va concebre. He conegut a un magnífic guitarrista que des de Califòrnia va vindre a Ontinyent per conéixer l’espai on va estar Rafael Rodríguez Albert. En definitiva ha estat un conjunt d’experiències musicals, apropant-me a la vida dels músics que la interpreten i redescobrint, des de la meua ignorància musical, a Rafael Rodríguez Albert.
Finalment, recordem les paraules de M. Carmen Agulló quan deia en la presentació del llibre de Beatriz que deia: “Fa anys demanàvem a l’Ajuntament d’Ontinyent que posara el nom de Rafael Rodríguez Albert a una plaça, un carrer, un espai cultural de la ciutat. Sabem que Ontinyent és bressol de grans músics, i segur que a ell li agradaria d’allò més, ser recordat en una població on va ser solidari igual que abans ho havien sigut altres músics com Gomis, amb qui va compartir els ideals de llibertat i d’una societat més justa i igualitària”. Potser arribe aquest dia i puguem compartir amb la resta de la ciutadania ontinyentina, aquesta satisfacció.