Tenia previst publicar una nova entrada durant aquesta setmana relacionat amb la festivitat dels reis durant la República en pau i durant la Guerra Civil. Sobretot pensava que calia fer una xicoteta menció per allò de contribuir a la memòria infantil, la dels xiquets i xiquetes que varen viure i patri la guerra i postguerra.
La idea sembla suggerent, però potser forme part d’una anàlisi i estudi més ample i pot ser que en altre moment m’atrevisca amb un text més elaborat i més extens.
I que ha de vore aquesta xicoteta introducció amb el títol de l’entrada? Doncs que Arturo Vidal Bernabeu va ser un d’eixos xiquets que varen viure la guerra i un testimoni d’aquells fets. Fa uns dies celebrava el seu 93 aniversari i justament hui he conegut la fatídica notícia de la seua mort. No diré res més d’allò que ja s’ha publicat en les xarxes i en el llibre “Solidaritat durant la guerra civil. Hospital Militar Internacional. Ontinyent 1937-1939″. Sols us deixaré els enllaços perquè pugueu llegir la història que en va explicar Arturo.
Aprofite, per tant, l’ocasió per retre-li aquest humil homenatge a aquell xiquet que va romandre segut als braços d’una de les mamàs belgues mentre escoltava a Miquel de Molina cantant “La bien paga”.
No podia deixar passar l’ocasió per dedicar-li aquesta cançó en la interpretació de Mimi y los trileros” en la II Setmana de la Memòria Democràtica. Corria l’any 2017 i crec que des d’aleshores ja no se n’han fet més setmanes com aquestes. L’última activitat de les programades, a mener de cloenda, es va materialitzar amb un concert que duia per nom “Música i memòria democràtica”.
Gràcies, Arturo per compartir amb tots nosaltres la teua memòria, la memòria recuperada d’un xiquet, la qual forma part de la nostra.
Que la terra et siga lleu.