Durant els mesos d’abril i maig de 1937, ara fa vuitanta-tres anys, es va concretar la creació de l’Hospital Militar Internacional gràcies a la iniciativa dels socialistes belgues però també amb el suport d’organitzacions polítiques i sindicals d’altres països.
Està previst la publicació d’un llibre al voltant d’aquest hospital on s’intenta aglutinar, reunir i donar forma, en la mesura de les possibilitats, tot allò que té a veure amb l’Hospital Militar Internacional i que els darrers anys s’ha publicat… En definitiva, amb aquest futur llibre es pretén situar aquest hospital en el lloc que, fins a l’actualitat, no havia ocupat en la xarxa dels hospitals creats durant la guerra civil i en la zona de rereguarda, aportant un gra de sorra a la història de la sanitat republicana mentre va durar el conflicte armat. En definitiva es tracta d’aconseguir la visibilització d’un projecte humanitari i solidari que des de l’àmbit de la sanitat i des d’una perspectiva internacional, es va crear a Ontinyent. Espere que amb la publicació d’aquest llibre recuperem aquest esdeveniment arraconat en l’oblit, recuperant-se una història recent i identificant espais de la memòria col·lectiva.
Malauradament les circumstàncies en les quals ens trobem, han influït en la seua publicació. Edicions96 s’ha compromès a la seua edició, que amb el suport d’altres dues institucions, faran possible conèixer aquesta experiència solidària en temps de guerra. Sabrem quines eren les característiques d’Ontinyent com a ciutat de rereguarda, com es va organitzar l’hospital de sang prèvia a la creació de l’hospital internacional. Un dels capítols s’ocuparà de la descripció de l’hospital pel que fa als metges, infermeres, l’escola d’infermeria, el servei de transfusió de sang, del memorial Ray Cox i altres serveis. varen ser els entrebancs en la seua creació. També trobarem un bon grapat de dades referent als ferits i morts on s’inclouen el nom de la persona i el diagnòstic, en el cas de la mort. A més a més s’inclouen altres capítols per tractar la visibilització de l’hospital, les experiències de vida rescatades en la meua recerca, la cultura a l’hospital i l’acomiadament dels internacionals en 1939. Per últim he inclòs un breu diccionari biogràfic del màxim nombre de persones vinculades a l’hospital. Entre tot aquesta exposició destacaria la incorporació de dades desconegudes i que gràcies a l’inestimable suport de Josep Gandia Calabuig, amb aportacions respecte de la gestació de l’ocupació de la ciutat d’Ontinyent des de l’Hospital Militar Internacional.
Llegint la premsa actual, escoltant els testimonis dels metges, dels responsables polítics no puc deixar de pensar en l’existència de cert paral·lelisme entre els fets que ens toca viure amb la pandèmia del coronavirus i els fets que ens separen huitanta-tres anys. He arribat a pensar en què el Col·legi de La Concepció i Convent de Frares Franciscans, podria tornar a utilitzar-se com espai sanitari. Pot ser una barbaritat el que estic dient però, justament fa uns dies raonava amb una amiga, vinculada al Col·legi La Concepció, que vistes les circumstàncies actuals, ella també va arribar a pensar el mateix que jo. Afortunadament no ha sigut necessari; l’actual hospital d’Ontinyent i el de Xàtiva han pogut fer front a unes circumstàncies que no han sigut tan greus com les viscudes a altres indrets de l’estat espanyol organitzant la medicalització d’hotels, crear hospitals de campanya i altres espais sanitaris allà on feia falta. De la mateixa manera que s’han creat els hospitals de campanya a València, Castelló i Alacant es va crear, aleshores, l’Hospital Internacional d’Ontinyent. Òbviament les circumstàncies eren altres però la finalitat la mateixa, salvar vides. En aquell moment també es medicalitzaren hotels i es crearen hospitals allà on es considerava necessari. A Alcoi també se’n va crear un, el conegut com L’Hospital Sueconoruego, dirigit pel Dr. Bastos i que va ser desmantellat pels continuats bombardejos sobre la població alcoiana. Part d’aquest hospital va ser traslladat al d’Ontinyent. L’actual hospital General d’Ontinyent es va convertir en Hospital de Sang només iniciada la guerra per a després crear l’Hospital Militar Internacional que en l’imaginari ontinyentí rebia el nom de l'”Hospital belga”.
Justament hui, que se celebra el,1r de maig vull recordar l’obstinació i esforç en aquell moment dels treballadors i treballadores que sota les sigles de la UGT i altres sindicats internacionals van fer realitat una experiència solidària com va ser la creació de l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent.
Tot seguit podeu gaudir d’una xicoteta mostra de la investigació que he realitzat al voltant d’aquesta experiència sanitària i solidària creada a Ontinyent, justament ara fa huitanta-tres anys.
