EFEMÈRIDES DEL 25 D’ABRIL

Un 25 d’abril ple d’efemèrides i totes vinculades amb les llibertats del nostre poble, de les dones i homes, dels drets humans.
El 25 d’abril de 1707 els valencians i valencianes pareguérem els nostres Furs i les institucions d’autogovern. Aquell dia a Almansa, ben prop de casa nostra, acabaren amb  les nostres llibertats.
Aquesta data s’ha determinat com al dia de les Corts Valencianes, dia per recordar la importància en la defensa del nostre govern i de les institucions les quals li donen sentit i identitat al territori que habitem.
També aquest és el dia per recordar, sobretot en aquest estat de confinament, a Ernest Lluch, aleshores Ministre de Sanitat, per la llei General de Sanitat de 1986. Aquesta llei establia un sistema nacional de sanitat on tots els ciutadans i ciutadanes havien de ser atesos. El sistema de sanitat passava de ser finançat per les quotes dels treballadors i dels empresaris per a ser finançat pels pressuposts generals de l’Estat.

En l’àmbit internacional, el 25 d’abril de 1974, s’ha de recordar com una de les fites importants de Portugal en la recuperació de la democràcia i derrocament d’una dictadura feixista. Amb la revolució dels clavells va donar, es va iniciar el canvi de govern al so de dues cançons: E de pois do Adeus de Paulo de Carvalho” ( Representava a Portugal en Eurovisió) i després Grândola Vila Morena de José Afonso.
Hui s’havia de celebrar a Itàlia el 75 aniversari de l’alliberament del feixisme i ho fa des del confinament, des de la casa de cada un dels italians. Cada 25 d’abril es commemora aquesta fita en la història italiana, i perquè no de la humanitat. Els italians han tingut clar que, malgrat aquest entrebanc, s’havia de fer memòria amb aquest aniversari. Igual que a Portugal, la música pren protagonisme i és la cançó dels partisans italians “Bella Ciao” la que s’ha erigit com himne contra el feixisme invasor.

El 5 de maig de 2019, a Mauthausen, un grup d’alumnes de l’IES Pou Clar d’Ontinyent varen retre un merescut homenatge als valldalbaidins morts als camps nazis.

El 25 d’abril de 2019 estava previst que a la ciutat d’Ontinyent s’instal·laren  els stolpersteine de huit ontinyentins i una ontinyentina morts als camps d’extermini nazis. Aquella data va coincidir amb el dia de reflexió perquè l’endemà hi havia eleccions europees, autonòmiques i municipals. Aquest fet va evitar que Ontinyent fora la primera ciutat valenciana, juntament amb Alcoi, on anaven a instal·lar-se els stolpersteine. Així va quedar enregistrat en la pàgina de l’artista on encara, gràcies a una captura de la pantalla en aquell moment, així ho indica.
Ha passat un any i no tenim cap notícia al respecte. No sabem si realment es reprendrà la iniciativa. Estic segur que els responsables polítics diran que ara hi ha altres prioritats davant el coronavirus. Evidentment que hi ha altres prioritats. Malgrat tot no és incompatible, almenys encetar, millor dit, recuperar aquella proposta i deixar clar que el coronavirus no aturarà la nostra activitat. Un exemple el tenim amb els nostres veïns els italians que han mantingut viva la memòria en aquest estat de confinament. S’ha de continuar treballant, desenvolupant utilitzant altres recursos com ho fan  els artistes, els escriptors, músics, etc. per desenvolupar les seues activitats creatives. Perquè l’activitat memorialista no pot seguir aquest exemple? Des de la recuperació de la memòria democràtica també es poden dur a terme altres propostes; projeccions de documentals en internet, promoure la lectura, per exemple, de llibres com “La derrota perpètua”, dedicar espais virtuals per compartir la memòria oral democràtica, divulgar els espais memorialistes de la nostra ciutat o conferències en obert, en la xarxa social que més es considere. Els italians ho han fet. I nosaltres, per què no?
No cal prendre l’esperança. Pot ser en un futur, en cada un dels pobles de la Vall d’Albaida, on hi haja nascut algun valldalbaidí que va patir la barbàrie nazi, puguem retre’ls un sentit homenatge, instal·lant un stolpersteine. Així recordarem i recuperarem la memòria de:
Bautista Navarro Gimeno (Castelló de Rugat)
Gonzalo Ureña Donat (Ontinyent)
Vicente Sais Micó (Ontinyent)
Miguel Belda Belda (Aielo de Malferit)
Jose Moll Momparler (Aielo de Rugat)
Bruno Cloquell Pallás (El Ràfol de Salem)
Rafael Torró Garrigós (Ontinyent)
Francisco Santamaria Tortosa (Ontinyent)
Virgilio Torró Calatayud (Fontanars dels Alforins)
Rafael Donat Vidal (Ontinyent)
Vicente Gandia Reig (Ontinyent)
Eusebio Pimentel Perelló (Ontinyent)
Salvador Fayos Gomar (La Pobla del Duc)
José María Martí Belda (Ontinyent)
Madrich Berliner Luftig (Ontinyent)
Salvador Bataller Anduig (Castelló de Rugat)
Juan Bataller Abargues (La Pobla del Duc)
Vicent Casanova Payà (Agullent)


Aquest llistat està publicat en el llibre de  Senso, C., Llin G., Vidal, X i Català S. (2018) La Derrota perpètua. Reclam Editorial.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *