A finals del segle XIX es posen en funcionament les colònies escolar per tota la geografia de l’estat espanyol. Per norma general, es tractava de colònies que albergaven xiquets i xiquetes amb algun tipus de malaltia, propiciant-los un ambient sa i saludable.
Durant la República en pau es varen continuar desenvolupant aquestes colònies per diferents indrets del País Valencià. Ontinyent també va acollir una colònia en el Grup Escolar Joaquin Costa, actual seu de la Universitat de València.
Durant la República en guerra, aquestes colònies varen assumir una nova funció, a més a més de tenir un sentit educatiu i pedagògic es varen convertir en espai de protecció. Aquestes colònies de règim col·lectiu feien possible que, els xiquets i xiquetes procedent de zones on el conflicte armat posava en perill les seues vides, tingueren un espai segur, lluny de les bombes al recer de la guerra.
Diferents finques del terme municipal d’Ontinyent es varen convertir en colònies escolars dependents del Ministeri d’Instrucció Pública; La Mainasa, Santa Bàrbara, Sant Vicent, El Balneari de la Salut, Morera i l’Alba.
Fa més de trenta anys vaig visitar totes elles per fotografiar-les i incorporar al meu treball, que aleshores, vaig publicar amb el format de llibre, sota el títol “Instrucció i Cultura a Ontinyent durant la II República (1931-939). Amb el pas dels anys he anat visitant-les una a una menys la Colònia número 2 l’Alba d’Ontinyent.
Aquest cap de setmana he pogut visitar-la gràcies a la magnífica col·laboració i atenció de Rafa i Glòria que amb la companyia de Jordi Mollà i Pepe Gandia hem pogut gaudir d’un magnífic espai que a poc a poc estan recuperant en mig de la natura.
Es tracta, doncs, d’un espai de protecció i un espai de memòria democràtica d’Ontinyent que en el conjunt de la resta de colònies d’Ontinyent i juntament amb les ubicades a la comarca, constitueixen un element significatiu que materialitza un dels principis constitucionals republicans, fent efectiu l’article 43 de la Constitució de 1931 en el qual, s’establia que l’estat prestava protecció a la maternitat i a la família, fent valdre la Declaració de Ginebra o de la taula dels drets dels xiquets i xiquetes.
Potser serà aquesta colònia la més deteriorada i la que necessita, de manera urgent, la seua rehabilitació. L’esforç de Rafa i Glòria és encomiable. Dues persones que venen de terres valencianes allunyades de la nostra comarca i decideixen recuperar aquest espai que gaudeix d’un entorn natural que no té preu.
Rafa i Glòria estan recuperant un espai del nostre patrimoni rural que a la vegada ho va ser de protecció als infants. El contacte amb la natura, la proximitat del riu, de la muntanya fan d’ell un paratge ideal per acollir en les seues habitacions a més de cinquanta xiquets i xiquetes.
Aquesta colònia disposava d’un mestre responsable, de nom Gregòria Fernández Pérez. Dues mestres, Birina Seco Bayón i Pilar González Gutiérrez s’ocupaven de l’atenció educativa amb el suport de l’auxiliar docent Glòria González Gutiérrez. A més a més, hi havia servei de cuina, costura i neteja a càrrec d’Araceli Mesón Hernández, Lorenza Galbis de Blas i maria Sanz Gironés respectivament.
Es dona el cas que, els quàquers americans varen dur a terme un conjunt d’accions per a recollir diners i donar suport al manteniment de les colònies. Una d’aquestes activitats va ser la de publicar els dibuixos que realitzaven els xiquets i xiquetes que hi havia a les colònies. Eren dibuixos que responien a la visió que tenien de la guerra, alguns dels quals formaren part d’un llibre prologat per Aldous Huxley. Ediciones la Uña Rota ha publicat una edició d’aquest llibre.
Més avall us deixe alguns enllaços on podeu gaudir dels dibuixos recollits els quals s’han d’entendre com una font important d’elements valuosos els quals podem incorporar a la història de la protecció a la infància, amb una correcta interpretació d’aquests, de manera que pugan identificar un relat o discurs amb visió infantil.
Afortunadament, els espais de protecció a la infància identificats al terme d’Ontinyent, estan conservats i esperem que l’Alba no siga una excepció. Ben segur que ho aconseguiran i serà un motiu de satisfacció i reconeixement per a Rafa i Glòria. Malauradament, cap d’ells disposa de la corresponent indicació, a l’estil dels itineraris de la memòria que hi ha pel nucli urbà de la nostra ciutat. Estic convençut que si les actuacions per a mantenir-ho i restaurar la Finca l’Alba inclourà la corresponent ressenya indican que va ser un espai de protecció durant la guerra civil, a la ciutat d’Ontinyent.
Biblioteques de la Universitat de Columbia