A poc a poc els equips docents dels centres educatius incorporen en la seua pràctica docents experiències educatives relacionades en la memòria democràtica, Aquest és el cas del Col·legi La Concepció que ha rebut un dels guardons que l’àrea de memòria Històrica de la Diputació de València ha atorgat al projecte educatiu “Fem Memòria” amb el qual recuperen la història de l’Hospital Militar Internacional. A parer meu, aquest guardó té una doble importància i significat. Primer perquè entra en les aules una experiència que difícilment té cabuda en el currículum escolar. Però sobretot és doblement significatiu que el centre que va acollir aquesta experiència sanitària, incloga en el seu programa educatiu la recuperació la història del centre com Hospital Militar Internacional. I dic que és significatiu perquè, aquest centre ha visibilitzat aquest fet i contribueix a aquesta maduresa democràtica que a poc a poc anem construint.
Quan es va presentar el documental “Les mamàs belgues”, l’abril de 2016, al teatre Echegaray d’Ontinyent, els representants de la Comunitat Franciscana i membres de l’equip directiu el Col·legi La Concepció, varen compartir aquesta projecció amb els representants de tots els partits polítics amb representació a l’ajuntament així com representants sindicals de la comarca i el públic en general. Aquest fet és un exemple i demostració de responsabilitat i maduresa democràtica per part de tots i totes, perquè aconseguirem parlar d’un fet històric recent, traumàtic, amb la normalitat i el rigor que es mereixia.
Aquell mateix any, concretament l’1 de juny de 2106 vaig estar en la presentació del mateix documental a Brussel·les, on per primera vegada vaig compartir aquesta mateixa reflexió. Des d’aquell moment, sempre que participe en algun col·loqui o conferència sobre l’hospital Militar Internacional i projecte el documental “les mamàs belgues” incorpore aquesta reflexió. Ara en veig en l’obligació d’incorporar i fer referència a aquest guardó, no sols pel premi, sinó perquè ve a demostrar que amb iniciatives com la del Col·legi La Concepció, arribarem, mitjançant l’educació, a la desitjada maduresa democràtica.
I tot açò és possible gràcies a les polítiques públiques en matèria de memòria històrica i democràtica que, en aquest cas, ve desenvolupant l’Àrea de Memòria Històrica de la Diputació de València. Tal com es diu en la convocatòria que fa la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació, té com a “finalitat potenciar la recuperació, protecció i conservació de la memòria democràtica valenciana i el reconeixement, reparació i garantia de no repetició de les víctimes, la Delegació de Memòria Històrica de la província de València proposa incentivar l’estudi i el treball de la comunitat educativa sobre aquesta matèria, mitjançant una convocatòria de premis dirigida a programes i activitats educatives en l’àmbit de la Memòria Democràtica. Amb aquests premis es pretén fomentar la posada en pràctica d’iniciatives que milloren i aprofundisquen els coneixements de l’alumnat sobre la memòria històrica, així com donar a conèixer experiències que puguen ser implantades en altres centres educatius”.
Pot ser que amb el desenvolupament de polítiques públiques al voltant de la memòria democràtica s’eviten reflexions com la que vaig compartir amb un exalumne del col·legi La Concepció que després de vore el documental “les mamàs belgues” afirmava que “eren moltes les emocions i els sentiments que tinc després de vore el documental. Jo he dormit en aquests llits, m’he banyat en aquesta piscina i ningú m’havia dit abans que havia sigut un hospital”.
Per concloure sols recordar l’aforisme que he utilitzat en el llibre sobre l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent:
Tota “història” si es vol “Història total”.
No hauria de començar per història local?
Joan Fuster