Ha arribat a casa el llibre que m’ha dedicat Beatriz Rodríguez, filla de Rafael Rodríguez Albert. Una biografia humana comentada, i que jo afegiria, molt ben documentada. Són més de 550 pàgines les que li dedica al seu pare, el compositor. Gràcies a la Universitat d’Alacant i l’Ajuntament d’Alacant es fa memòria, publicant aquesta monografia. Es tracta d’una publicació que en el marc “Alacant, ciutat de la Memòria” es recupera la memòria històrica d’Alacant.
El llibre recull i deixa constància, en el capítol sisè la seua estada a Ontinyent acompanyada de fotografies del balneari i també banyant-se al Pou Clar. Es tracta d’unes imatges que ja formen part de la memòria gràfica ontinyentina. Són instantànies la vida quotidiana de Rafael Rodríguez Albert metre va romandre a Ontinyent treballant al Col·legi Nacional de Cecs de Madrid.
Si parlem de fotografies, i sense deixar de costat el Col·legi Nacional de Cecs d’Ontinyent, podem gaudir d’una exposició que sota el títol “Dones i Resistència . València 1931.1939” es recullen les fotografies realitzades per Luis Vidal Corella. En aquesta exposició apareix una fotografia que correspon a la colònia escolar que es va ubicar en el Balneari de la Salut i que també va estar el professor i compositor Rafael Rodríguez Albert.
A poc a poc va recuperant-se i es fa visible el paper que va jugar la ciutat d’Ontinyent i la Comarca de la Vall d’Albaida, durant la República en guerra, on els més vulnerables estaven al recer de la guerra. Tant la biografia de Rafael Rodríguez Albert com l’exposició de Luis Vidal Corella ens deixa constància d’aquest fet.
La comarca de la Vall d’Albaida es va convertir en refugi per aquells que s’havien de recuperar de les seues ferides, malalties a l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent. Els xiquets i xiquetes que fugien de les bombes feixistes trobaren a Agullent, Albaida, Bocairent, Bellús, Llutxent, l’Olleria, Quatretonda i Ontinyent, per posar algun exemple, un espai segur que garantirà les seues vides. Si alguna cosa caracteritza a la Vall d’Albaida i marca la diferència amb comarques veïnes com La Costera, l’Alcoià o la Safor, és que no va ser bombardejada. Alcoi, Xàtiva i Gandia varen patir els bombardejos feixistes.
Tot i que el llibre de Beatriz i l’exposició de Luis Vidal ens mostren discursos distints, sí que trobem elements en comú i nexes d’unió. Beatriz explica la presència del seu pare a Ontinyent i el compromís envers els més vulnerables, mentre que Luis Vidal Corella deixa constància d’aquest fet amb les seues fotografies. Resta llegir el llibre i gaudir de l’exposició.