Com és habitual, utilitzant les xarxes socials, vaig mantenir, fa quasi més d’un any, una converça amb Ferran, el regidor de biblioteques de l’ajuntament d’Ontinyent. Li manifestava el meu grat i felicitació per dur endavant aquesta iniciativa. Sobretot li recordava com recuperava un dels principis pedagògics i culturals defensats durant la primera experiència democràtica de l’estat espanyol i que es va concretar en una biblioteca popular a la ciutat d’Ontinyent.
Si alguna cosa he de reconèixer en Ferran, és la seua capacitat d’escoltar, de tenir en consideració opinions i suggeriments. Li vaig enviar informació al respecte. En aquella conversa, sincera i constructiva, en va manifestar que desconeixia aquest fet. Aleshores li vaig enviar la referència del llibre que va publicar l’ajuntament d’Ontinyent en 1993 i que va ser el resultat de l’atorgament de la segona edició de les ajudes a la Investigació i a la creació de la Vall d’Albaida. Gràcies a aquesta ajuda vaig dur a terme el projecte “Instrucció i cultura a Ontinyent durant la Segona República. 1931-1939”. El meu quefer investigador i de recerca així com les aportacions d’altres investigadors, fan necessàri revisar i ampliar aquesta llibre publicat fa vint-i-hui anys . Però això és altra història.
Malgrat tot, és un bon moment per reivindicar la transversalitat dels valors i contingut memorialistes des de diferents àmbits de la vida cultural d’Ontinyent. Ho dic perquè és moment de fer memòria, democràtica, i recordar aquells principis que durant la República en pau, període democràtica com l’actual, es va materialitzar a la ciutat d’Ontinyent, fent accessible la cultura i la formació a tots i totes, des d’una proposta educativa no formal envers la ciutadania. En aquell moment va ser la creació d’una biblioteca popular i la presència de Les Missions Pedagògiques. Com veurem tot seguit la Biblioteca es va ubicar a l’actual Glorieta i la setmana pedagògica es va desenvolupar en el primer centre educatiu pensat i construït com escola. Fa huitanta-set anys es va materialitzar la biblioteca popular i ara es recupera aquell projecte amb els biblioparcs. Per aixó, tot seguit, deixa reproduït el capítol d’aquell llibre i que ve a mostrar com durant la II República, en pau, es feia difusió de la cultura:
LES MISSIONS PEDAGÒGIQUES A ONTINYENT. LA BIBLIOTECA POPULAR
Una de les preocupacions del govern provisional república va ser estendre i facilitar la cultura de tot el poble en general, política que va mantenir durant tot el període republicà i que inclús es va vorer més potenciat durant el tres anys guerra civil. A tal efecte, va posar en funcionament el “Patronato de Misiones Pedagogicas”, creat per decret el 29 de maig de 1931. L’objectiu i finalitat de les missions pedagògiques dirigides per Marcelino Domingo eren “llegar las gentes con preferencia a las que habitan en localidades rurales, el aliento del progreso y los medios de participar en él, en sus estímulos morales y en los ejemplos de avance universal, de modo que los pueblos de toda de España, aún los apartados, participen en las ventajas y gozos reservados hoy a los centros urbanos” [1].
Difondre i estendre la cultura en general, la moderna orientació educativa i l’educació ciutadana eren les tasques del Patronat de Missions Pedagògiques[2]. Així, doncs, les tasques a desenvolupar es centraven en els tres àmbits esmentats i en el cas d’Ontinyent es va concretar en el primer, és a dir, en la difusió i extensió de la cultura establiment de biblioteques circulants, l’organització de cursos, conferències i sessions musicals i cinematogràfiques. Concretament, van ser l’establiment d’una biblioteca i una actuació de les missions pedagògiques a la ciutat d’Ontinyent.[3]
Pel que fa a les biblioteques, l’ajuntament d’Ontinyent en 1932. va manifestar el seu desig d’instal·lar dues biblioteques en la localitat, concretament els llocs elegits van ser el passeig de “la Glorieta” i la Pl. de Sant Domingo, llavors P. Cardenal Benlloch. Així es desprèn de l’acord que certifica, en aquella època, el secretari de l’ajuntament Àngel Pérez Soler:
“…que la indicada corporación en sesión del dia de ayer adopto en re otros el siguiente acuerdo: El señor Tormo dice que habiendo aprobado el Ayuntamiento la instalación de dos bibliotecas populares en la Glorieta y en la Plaza del Cardenal Benlloch, espera que se le ordene oportunas para que funcione…”[4]
La idea de l’alcaldia era que a partir d’una sola biblioteca se’n pogueren fer dues, dividint en dos parts els vuitanta o noranta volums de que estaven formades les
esmentades biblioteques. Amb aquest propòsit, la corporació municipal va enviar el 16 d’abril de 1932 una instància al director de Belles Arts de Madrid demanant que els concedira una biblioteca:
“…habiendo llegado conocimiento de este ayuntamiento que por Dirección General de vuestro digno cargo, se facilitan pequeñas biblioteca ochenta y noventa volúmenes a las corporaciones municipales que lo solicite y teniendo precisamente acordado la que honro, en pedir dos bibliotecas populares para su instalación en los jardines públicos de esta localidad… Suplica a V.E. que… se sirva conceder una de las bibliotecas que facilita esa dirección para que sirva de base a las bibliotecas cuya instalación y organización acorde este ayuntamiento”.[5]
Alhora que es sol·licitava la biblioteca, la qual donaria origen a les dues que tenia programades ubicar l’ajuntament, en els jardins del poble, l’arquitecte municipal presentava el 23 d’agost de 1932, el projecte per a la construcció d’un quiosc-biblioteca pressupostat en 1.300 ptes. L’endemà d’haver presentat el projecte, la corporació municipal va tornar el projecte a la Comissió de Foment per considerar-lo car i, a més per no disposar de consignació suficient en el pressupost ordinari per poder cobrir les despeses de la seua construcció. L’Ajuntament va proposar a l’arquitecte municipal que elaborés un altre projecte més barat.[6] Un mes més tard, l’arquitecte municipal presentava un nou projecte, aquesta vegada pressupostat en 498 pts, quedant reduïda, la biblioteca, en una de les tres parts de què constava.[7] Definitivament es va construir una sola biblioteca, que va omplir els seus estant gràcies als llibres que el Patronat de Missions Pedagògiques va enviar, encara que no sabem quants i quin tipus de llibres van arribar.
“El ayuntamiento que honro presidir, en sesión del día 9 del actual adopto entre otros el siguiente acuerdo: Se dio cuenta de cuanto un atento saluda que D. Francisco Montés dirige al señor Secretario del Patronato de Misiones Pedagógicas de Madrid, en el que anuncia la remisión de la biblioteca concedida y acompaña el talón del ferrocarril para recoger los libros que componen, acordándose a propuesta de la presidencia que conste en acta y se transmita al diputado a cortes D. Gerardo Carreras su expresivo voto de gracias por ser a quien ses debe la concesión de la biblioteca”[8]
Segons les entrevistes amb diferents persones que van viure en aquella època, ens confirmen que en la Glorieta hi havia una biblioteca, on podien agafar un llibre, seure en els bancs del jardí i llegir-lo per després tornar-lo. Aquestes mateixes persones no recorden si hi havia una altra a la Pl. de S. Domingo. Sembla que la biblioteca de la Glorieta va estar en oberta fins a 1934, any en què es troba un document que ens parla del seu funcionament: es tracta d’una instància demanant l’altra biblioteca, però en aquest cas per a una de les escoles nacionals.[9] Durant la guerra civil aquesta biblioteca popular estava tancada sense utilitzar-se. Va ser en l’any 1939 quan l’ajuntament va obrir de nou l’esmentada biblioteca, aprofitant la demanda de la “Agrupoción de Mujeres Antifascista de Onteniente”, la qual va demanar la creació d’una altra, contestant la corporació local que no feia falta al haver ne una ja construïda, oferint la seua reobertura davant la responsabilitat i l’organització de l’agrupació. Aquesta proposta va ser ben acollida:
“…en cuanto a la invitación que se nos hace, para responsabilizarnos en la organización y utilización de la biblioteca que quiere abrir, como nuestro deseo es colaborar a extinguir el analfabetismo y a levantar la cultura del pueblo, con gusto nos presentamos a acudir a tal fin, y para ello en presidencia no tiene más que indicar la hora de apertura para ello”[10]
Com hem dit abans, un altre punt de treball en què desenvolupava les seves tasques el Patronato de Misiones Pedagógicas era l’orientació pedagògica i educació ciutadana. Les iniciatives a realitzar des d’aquest àmbit venien a proposta de les Inspeccions de Primer Ensenyament, dels consells Escolars Locals o Provincials. És així com durant la tercera setmana de setembre de 1934, es va celebrar la Setmana Pedagògica a Ontinyent. L’únic document que es conserva a l’ajuntament d’Ontinyent , en relació amb aquesta activitat, és un ban, escrit en valencià i pertanyent a l’alcaldia.
“De ordre del Sr. Alcalde se invita als veins en cheneral y en particular als pares dels escolars a presenciar l’actuació de la Misió Pedagógica de Madrid, que tindrá lloc dema dimecres a les 7 de la vesprada en el grup escolar de la avenida” (sic)”[11]
Però va ser la premsa de la província la que va deixar constància de la celebració d’aquesta Setmana Pedagògica, concretament el periòdic “Las Provincias”. Així doncs el dilluns 17 de setembre de 1934 es va inaugurar la setmana pedagògica amb discursos pronunciats pel Sr. Quirós com a representant de la “Asociación de Maestros de Valencia”. La sessió inaugural la va acabar el Sr. Senent, persona de qui va sorgir la iniciativa.
A continuació va intervenir el Sr. Santiago Roca, mestre del poble, amb la ponència “Edificios, mobiliario y decorados escolares”. Després es va inaugurar la cantina escolar del col·legi Joaquin Costa, instal·lacions que es varen utilitzar per celebrar la Setmana Pedagògica.
A la vesprada parlaren Julio Sánchez sobre “La escuela sincera” i el Sr. Marzo amb “Los conceptos del arte en la escuela.”
L’endemà, dimarts dia 18, va iniciar l’acte el Sr. Vendrell president de la “Asociación de Maestros de los distritos de Onteniente y Albaida” parlant sobre el “Almanaque Escolar , horario e ingresos del niño en la escuela”. Li va seguir el Sr. Pardo amb el tema “Evolución de la vivienda humana”. Ja a la vesprada , la inspectora Angela Sempere va pronunciar un discurs sobre “La escuela y el hogar . El Sr. Jesús Llorca va continuar amb el tema “Los centros de interès” i va acabar la sessió del dia el Sr. Juan Miguel Romà parlant de “Las misiones escolares valencianas”, acompanyat per Sigfrido Canut i Enriqueta Agud.
El tercer dia es va iniciar amb el discurs del Sr. Senabre sobre “Preparación del Trabajo escolar trabajo escolar”, acabant la sessió matinal D. Antonio Calvo que va parlar de “la lectura ideo-visual”. El Sr. Lorenzo Olagüe, inspector de València, va iniciar les activitats de la vesprada amb la ponència “La disciplina escolar”. Maria Fayós i José Esteve varen concloure les intervencions del dia amb “La vendimia” i “Calculo Mental”, respectivament.
Ramón Martínez va iniciar les sessions del dijous amb el tema “Ejecución del trabajo escolar”, seguit per Sr. Llorca amb “Trabajos manuales” i José Laporta, mestre local, amb “La lluvia”. Va acabar el dia Nicolau Primitiu Gómez Serrano, president de Lo Rat-Penat, amb el tema “Llengua vernácula”, sessió que va concloure demanant al ministre d’Instrucció Pública la cooficialitat del valencià i castellà en les escoles i de la creació de la Facultat de Pedagogia en València.
El divendres va iniciar els actes Rosario Bellvís amb el tema “Comprobación del trabajo escolar”. Després parlaren Federico García, inspector, sobre “Posibilidades de gustar la geometría”; el Sr. Cap de Secció Administrativa de Primer Ensenyament amb “El maestro y la administración”; Raul Giner amb “Educación Física” i Sr. Llàcer amb “Trabajos manuales”.
L’últim dia varen parlar el Sr. Albert amb “Centros de Colaboración”; l’Excm. Sr. Elias Tormo dissertant sobre “El arte y el niño” i el Sr. Saiz, Inspector General d’Ensenyament, qui va clausurar la Setmana Pedagògica a Ontinyent. [12]
Al contrari, menys extens va ser l’espai que va destinar la premsa local per aquesta notícia. Va ser “Vida Católica Onteniense” la que va donar la notícia, aprofitant al mateix temps l’ocasió per deixar constància que hi havia mestres que continuaven amb l’ensenyament religiós, contra les indicacions i ordres del govern republicà:“También en esta ocasión la religiosidad ha recibido alientos de la privada ejemplaridad católica de muchos maestros y maestras de fuera”.[13]
[1] Preàmbul del decret de 29 de maig de 1931, citat per PÉREZ GALAN, M. La enseñanza en la segunda república. Mondadori, Madrid 1988
[2] Ídem.
[3] Expedients en General, 1932. AMO
[4] Ídem.
[5] Ídem
[6] Ídem.
[7] Ídem.
[8] Correspondència, 1930-31-32. (De tota referència no es pot identificar els anys a que fa referencia aquesta carpeta). Esteban Mateo, L. El krausismo, la ILE y Valencia. Nau Llibres, Valencia 1990. Segons l’autor el “Patronato de Misiones Pedagógicas” va instal·lar a València un de 86 biblioteques entre setembre de 1931 i desembre de 1933,
[9] Expedients en Generals, 1934. AMO
[10] Correspondència, 1937.AMO
[11] Correspondència 1934 A.M.O. El document està acompanyat d’una nota que diu “Pregonado”. En un primer moment, la data prevista per a la celebració d’aquest acte va ser el 14 d’abril de 1934, però es va celebrar durant el mes de setembre, ja que la subvenció, de 2.750 pies, no va arribar alhora. En l’organització d’aquesta setmana pedagògica van estar directament implicats l’Inspector de Primer Ensenyament de València i l’alcalde d’Ontinyent, D. Francisco Montés. Aquesta Informació s’ha extret d’una carpeta, sense cap títol identificatiu, conservada a l’A.M.O.
[12] Las Provincias, dies 21, 22, 23 i 25 de setembre de 1934 i en LEóN ESTEBAN, op. cit. Les notes de premsa que s’han utilitzat han segut facilitades per M del Carmen Agulló Díaz i es conserven en la Biblioteca de la Universitat de València, Biblioteca d’Investigadors.
[13] Vida Católica Onteniense, núm. 27. 30 de setembre de 1934.