DIA DE LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME

Hui 28 de març de 2020 segons estableix la llei de Memòria Democràtica i per la convivència a la Comunitat valenciana és el dia de les víctimes del franquisme. Aquest dia va morir a Alacant el poeta Miguel Hernández. Malauradament les circumstàncies en què vivim actualment han deixat en l’obscuritat aquesta celebració. L’estat de confinament i els efectes de la Covid-19 han apartat a un segon pla aquesta celebració. Malgrat tot, que alguns, intentem a títol personal, recordar i fer visible aquesta celebració perquè les administracions estan ocupades en altres menesters que ho requereixen.

De tota manera uns escolten la ràdio, veuen la TV i altres llegeixen o dediquem uns minuts a recordar que hui és el dia del record i la memòria de totes les víctimes de tota l’etapa franquista, entre elles la mort de Miguel Hernández. Revisant el Facebook he vist una entrada d’Eugeni de Miguel en la que comparteix la publicació d’Alícia Piquer. En veure l’entrada d’Alícia Piquer m’ha vingut a la memòria el regal que em va fer Juan Barberà Martínez, ontinyentí compromès amb el passat històric de la nostra ciutat. Aquell any, devia ser 2015, uns mesos abans de morir, em va telefonar per demanar-me que el duguera a la seu universitària d’Ontinyent per visitar l’aula de la II República.

Seguts en els pupitres encetarem una llarga conversa explicant-me que ell va anar al convent dels Pares Franciscans, convertit en hospital Militar Internacional, i deixaren instal·lada la calefacció central, fet que els frares mai reconegueren que va ser gràcies els socialistes internacionals. Recorde amb claredat aquella cara expressant sorna mentre m’explicava aquest fet.

Però el que voldria compartir amb vosaltres és el regal que em va fer allí mateix. Pot ser que ja veia venir el final del seu camí terrenal. D’una borsa va traure un sobre on hi havia dos documents i una revista, tots ells datats durant la Guerra Civil. La revista era “Hora de España” el número IX corresponent a setembre de 1937. Aquesta revista que ara tinc entre mans és la mateixa que ha publicat Alícia Piquer, la que en va regalar Juan Barberà i que la va comprar en els anys 1960 a Montevideo (Uruguay).

Una revista on hi ha articles d’Antonio Machado, Maria Zambrano i Manuel Altolaguirre. Notes de Sánchez Barrudo, A. Porres, Luis Cernuda, B. Clariana, Casal Chapi, P. Sanjuan i Juan de la Cabada.  I “Viñetas”, com diu la portada, de Ramón Gaya. També poesies de Octavio Paz i “Juramento de la Alegria” de Miguel Hernández.

Així doncs voldria compartir aquest humil record en memòria de  Miguel Hernández i totes les víctimes del franquisme, en uns moments en què autoritats municipals, autonòmiques i estatals estan ocupades en altres menesters.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *