La materialització i vestibulització del projecte republicà a la ciutat d’Ontinyent durant la República en pau es concretarà amb la setmana pedagògica, aposta decidida per la formació permanent del magisteri. El titular del Sol, del 23 de setembre de 1934, amb una clara intenció sensacionalista, indica que a aquest curs de perfeccionament assitien “maestros de toda la nación”, centrat en l’ideal de “de escuela moderna”. Els mestres que participaren en aquesta setmana pedagògica exercien en la comarca i compartiren espais i moments de formació amb inspectors de primer ensenyament. Pot ser que amb l’ús del terme “escola moderna” no s’estava fent referència a les propostes educatives de Ferrer i Guàrdia sinó a una manera d’explicar les noves concepcions educatives que el Govern de la República pretenia instaurar, per aconseguir una escola moderna davant de l’escola tradicional.
Serà en aquesta setmana pedagògica on es posarà de manifest l’ús de la llengua materna en l’escola. Tres persones compromeses ideològicament amb la cultura valenciana i la seua promoció conflueixen en l’ús del valencià a l’escola. Per una banda Nicolau Primitiu i Juan José Senent Ibáñez amb propostes de renovació pedagògica i l’ús del valencià a l’escola. La tercera persona a qui estem fent referència és l’alcalde Francisco Montés Tormo el qual s’implicarà políticament amb la defensa de l’estatut juntament amb Juan José Senent Ibáñez. Des de la memòria tècnica de Ramona Garcia de los Ríos de 1909 no s’ha explicitat en cap moment l’ús de la llengua valenciana en l’escola a Ontinyent. En aqueix moment Ramona Garcia de los Ríos ho planteja com una dificultat fins al punt que sense aportar cap proposta pedagògica opta per l’ús del valencià en la seua pràctica docent. Serà durant la setmana pedagògica, quan s’aborda l’ús del valencià a l’escola dins d’un fòrum destinat a la formació dels mestres amb una clara intenció d’incloure no sols l’ensenyament del valencià i en valencià sinó també de promoure la cultura valenciana.
La presència de “Misiones Pedagógicas” a la ciutat d’Ontinyent és un element més per argumentar la vigència de l’esperit republicà en una societat que presentava un elevat nombre d’ontinyentins i ontinyentines analfabets. Les biblioteques escolars també formaran part de les institucions complementàries a l’escola amb una clara intencionalitat de divulgar el llibre, tal com apunta el decret 7 d’agost de 1931, el qual donarà suport econòmic al Patronat de las Misiones Pedagógicas, destinant 100.000 pessetes per a la creació de biblioteques escolars.
El decret amb què es va crear el “Patronato de Misiones Pedagógicas”, fou una de les primeres disposicions que, com s’ha dit, el govern provisional de la II República, va emetre amb una evident intenció de divulgació cultural. En la seua exposició de motius deixa clar que tenia per objectiu fer arribar el progrés i la cultura als pobles que difícilment podien accedir a ella, especialment a les zones rurals. En el seu primer article dedicat a la creació del “Patronato de Misiones Pedagógicas”, deixa clar que pretenia difondre “la cultura general, la moderna orientación docente y la educación ciudadana en aldeas villas y lugares, con especial atención a los intereses espirituales de la población rural.” En el cas de la ciutat d’Ontinyent i durant la setmana pedagògica també feren acte de presència Misiones Pedagógicas perquè el veïnat en general participés de la seua activitat. Amb un ban, en valencià, es va difondre l’actuació de la “Misió Pedagogica de Madrid [sic].”Però abans el Patronato de Misiones Pedagógicas va fer acte de presència amb la creació d’una Biblioteca Popular. Des de 1932 la corporació municipal venia posant de manifest la creació de dues biblioteques populars ubicades en la Pla de Sant Domingo i d’altra en La Glorieta. Els esforços per construir les dues biblioteques no va donar els resultats esperats per l’elevat cost econòmic que tenia el projecte reduint-se a una sola biblioteca en la Glorieta dotada amb uns 80 llibres.
Es tracta doncs d’un projecte educatiu, escolar i cultural que caldria recuperar. Tant en la memòria escolar ontinyentina en cada una de les actuals “setmanes pedagògiques” les quals sembla no hi ha cap referència a la primera celebrada en 1934, però també en els espais urbans on va romandre la biblioteca popular. La cosa estaria, pense jo, en la instal·lació d’algun element testimonial a la seua universitària que recordarà que allò va ser la seu de la setmana pedagògica en 1934 i altre element testimonial a la Glorieta recordant que hi va haver una biblioteca popular.