El 25 d’abril es va publicar “Solidaritat en temps de guerra. Hospital Militar Internacional. Ontinyent 1937-1939”. L’edició ha estat a cura de la “Institució Alfons el Magnànim Centre Valencià d’Estudis i Investigació”, amb el número 16 de la col·lecció Estudis Comarcals. El 15 de juny es va presentar a Ontinyent en el col·legi de la Concepció, aleshores Hospital Militar Internacional crear en 1937. Sense més explicacions uns comence a mostrar la crònica del que ha estat el darrer any, no sols amb la presentació del llibre, sinó també amb aquelles altres activitats relacionades amb la seua publicació.
15 DE JUNY DE 2023
Un acte celebrat en el col·legi la Concepció en aquest enllaç podeu gaudir de la presentació del llibre gràcies als amics Ontinyent Rural. Com què es tracta d’un audiovisual us deixe amb ell perquè aixó podreu escoltar les intervencions de tots els que varen particpar; Enric Estrela, aleshores subdirector i ara director del Magnànim; el P. Antonio Giménez; Josep Gandia i Antonio Gandia.
1 DE JULIOL DE 2023
10 DE JULIOL DE 2023
Des de
Bruselas con ñ en varen dedicar uns minuts per a poder explicar no sols la història de les mamàs belgues sinó també de l’hospital militar Internacional. L’entrevista va estar conduïda per la periodista valenciana Tamara que en va permetre s’escoltés la meua veu a Brussel·les aquell dissabte de juliol raonant sobre les infermeres poloneses i l’hospital militar que els socialistes belgues i el sindicalisme internacional varen crear a Ontinyent.
14 DE SETEMBRE DE 2023
Presentació de Solidaritat en temps de guerra a València ciutat en la seu d’UGT PV amb la presència de Raul Roselló, secretari comarcal UGT, Ismael Àvarez secretari general d’UGT PV i Enric Estrel, aleshores, subdirector del Magnànim. Una presentació inoblidable perquè la UGT va estar força implicada en la creació d’aquest hospital i, per tant, en l’acció solidària que va suposar.
26 D’OCTUBRE DE 2023
Una iniciativa de l’Ajuntament de Villena i organitzada per la “Comisión de trabajo para el estudio y recuperación de la Memoria histórica”Gràcies a Alba Laserna regidora de Memòria Històrica de Villena per fer possibles iniciatives com aquesta i visibilitzar la nostra memòria democràtica.
23 DE FEBRER DE 2024
Es va projectr el documental “Les mamàs belgues” a l’IES Jaume I. No, no és casualitat és el resultat de la programació iniciada fa uns mesos amb el professorat i en el que m’han fet partícip.
Aquesta activitat ha permès parlar del Soah, de com la persecució dels jueus arriba fins a Ontinyent amb l’assassinat de Madrich Berliner, amb 4 anys, sa mare, Golda Luftig i els seus iaios materns a Auschwitz.
S’ha projectat el documental Les mamàs belgues, s’ha parlat dels valldalbaidins víctimes dels camps nazis gràcies al treball de Guillem Llin.
Compartirem amb els alumnes les investigacions de per Rudi Van Doorlaer qui ja en 1995, gràcies a l’AMSAB, va editar “Kinderen van het getto. Joodse revolutionairen in België (1925-1940) on es va publicar la foto de les mamàs belgues a Barcelona que marxaven cap a Ontinyent. També parlarem de “Solidaritat en temps de Guerra. Hospital Militar Internacional. Ontinyent 1937-1939” amb la resta dels alumnes del mateix institut.
19 D’ABRIL DE 2024
A Carcaixent vaig presentar Solidaritat en temps de guerra. Hospital Militar Internacional. Ontinyent 1937-1939. Aprofitarem per conèixer altre espai de la memòria democràtic del País Valencià on varen treballar les mamàs belgues. Aquesta història està recollida en el documental que es va projectar.
26 D’ABRIL DE 2024
Vaig presentar de “Els Corcs”, novel·la d’Enric Abad. He tingut el plaer de llegir la primera novel·la centrada en els espais de memòria d’Ontinyent. Tanmateix, he pogut participar en la seua presentació. Són quatre els llibres lligats o ambientats en l’Hospital Militar d’Ontinyent. Ah! També fa uns mesos es va defensar una proposta didàctica en format TFM. La setmana següent, nova presentació amb Carlos Holemans en “Los espias no hablan”.
27 D’ABRIL DE 2024
28 D’ABRIL DE 2024
El 27 a Bocairent i el 28 a València una setmana plena d’emocions i d’activitats que ha finalitzat en la signatura de llibres en la 59 Fira del llibre de València. Vaig estar en la caseta 108
Institució Alfons el Magnànim.
Vaig lliurar i dedicar l’encàrrec a José Manuel López Blay de la mà del seu fill. El suport de Bruno Ribes que en la caseta m’ha donat totes les facilitats, fins i tot la possibilitat d’ampliar noves dades respecte de l’Hospital. Una sorpresa. També vaig rebre la vista de l’amic i professor Natxo Corbalan, de Ricard Garcia, Ferran Gironès, la periodista Aranxa Vidal i Vicent Gandia Huertas entre altres.
Com sempre m’acompanyaven la companyia de Lluïsa, Carles, Marc i Rebeca. Hem acabat amb un dinar ben merescut.
2 DE MAIG 2024
Presentàvem al Col·legi la Concepció el llibre de Carlos Holemans “Los espias no hablan” on de nou l’Hospital Militar Internacional creat pels socialistes belgues, està present en moments importants de la biografia de Karel Holemans, aleshores casat amb Rachel Van der Elst, una de les mamàs belgues. No us podeu perdre la seua lectura. Visitarem els espais en els quals varen estar residint Karel Holemans, pare de Carlos Holemans, autor del llibre, i Rachel van der Elst.
8 DE MAIG DE 2024
Hui, 8 de maig , dia del record i homenatge a les víctimes de l’exili a conseqüència de la guerra civil i el franquisme i, tanmateix, victòria europea contra el feixisme i nazisme, he presentat Solidaritat en temps de guerra a la ciutat d’Alcoi. Iniciativa de la Universitat d’Alacant amb el suport de la Fundació Mútua de Levante. He tingut la gran satisfacció de ser presentat per l’amic i historiador Àngel Beneito, que ha investigat l’Hospital Sueco Noruega d’Alcoi.
A MANERA DE CONCLUSIÓ.
Com podeu observar han segut unes setmanes intenses, molt actives, plenes d’emocions i sentiments compartits ,que romandran per sempre en la meua memòria. Però sobretot el que més satisfacció m’ha produït i ho continua fent, és que s’ha convertit i està convertint-se en una ferramenta per recuperar la memòria dels oblidats. A més a més, aquest fet ve acompanyat d’una circumstància especial que a la vergada inclou un valor afegit.
Aquesta mateixa vesprada raonava amb Aranxa Vidal, entre glop de suc i tastet de cafè, que les dones prenen un protagonisme especial en aquesta història. Primer són les dones poloneses les que s’incorporen a lluitar contra el feixisme i ara en l’actualitat també són les dones les que estan preocupant-se per recuperar la memòria dels seus oblidats. Són filles, netes, nebodes, besnetes les que prenen la iniciativa per recordar-los. Són majoritàriament les dones les que varen ocupar els llocs dels homes mentre estaven al front de guerra, eren elles les que tenien cura d’ells als hospitals, eren elles les que després varen ser represaliades per ser dones dels que lluitaren contra el feixisme. Ara són elles, les dones, les que s’involucren en la recuperació de la memòria dels seus oblidats.
Com a mostra del que dic i a la vegada per allò de celebrar l’any Estelles, us acomiade amb aquesta poesia publicada en el Llibre de Meravelles:
Crit i Nit
LES famílies de dol per tota la vida.
La guerra, la postguerra… Recorde aquella mare
que no li varen dir que el fill havia mort
en el front de Terol: simplement li digueren
“ha desaparegut”. I va passar la guerra
i esperava el seu fill. I va acabar la guerra
i esperava el seu fill. I va parar taula,
i li va posar llençols nous al llit,
i esperava a la porta . No ha sabut res del fill.
¿Morí? No s’ha sabut. Sols, desaparegut.
Es va tancar a casa amb pany i clau. Recorde
els seus crits. Els veïns tocaven a la porta,
i no obria la porta. ¿On estava el seu fill?
Si fou mort, ¿on fou mort? Oh, coses de la guerra!
Qui va a saber això! Les famílies de dol
per tota la vida. La guerra, la postguerra.
