Una nova mirada sobre les dones antifeixistes poloneses
Tinc entre les mans el llibre Bezgraniczne. Antyfaszystki z Polski na wojnie domowej w Hiszpanii, d’Aleksandra Lipczak. És difícil accedir al seu contingut, però, a poc a poc, el vaig desxifrant. És un llibre escrit en polonés i, òbviament, no conec aquesta llengua. Però, amb les ferramentes i els recursos que tenim a l’abast, podem arribar a entendre allò que Aleksandra ha escrit.
Aleksandra ens ha aportat una mirada diferent. És la mirada d’aquelles dones que lluiten per reivindicar la seua presència en un discurs que sovint ha estat dominat pels homes. Perquè Aleksandra ha parlat de les dones des d’una mirada de dona i això, entenc, només les dones ho poden fer.
Si llegiu allò que de tant en tant vaig escrivint en aquest solitari blog, us adonareu que, en ocasions, aporte noves reflexions, dades i testimonis sobre aquelles dones que van vindre a Ontinyent a lluitar contra el feixisme.

És obvi que la meua condició d’home, juntament amb el conjunt de prejudicis que inevitablement ens acompanyen, condiciona allò que puc aportar sobre aquestes dones. Malgrat tot, ho intente. És la meua manera d’aportar el que conec, de comprendre i de compartir
Ara bé, els límits que imposa la meua mirada masculina no m’impedixen continuar investigant i recuperant la memòria d’aquestes dones. Al capdavall, quasi noranta anys després, recuperen el protagonisme. I ho fan també a través de la veu d’Aleksandra.
La mirada i l’experiència d’Aleksandra
Crec que Aleksandra les observa, estudia i interpreta des d’una perspectiva i una experiència pròpies. Quan va vindre a Ontinyent per conéixer els espais on havien treballat les mamàs belgues, ens va explicar que ja havia visitat altres indrets. També tenia pendent visitar-ne d’altres on havien estat presents dones poloneses, majoritàriament jueves. Crec que aquesta manera de treballar li dona un valor afegit a la seua aportació.

Tanmateix, el llibre ens aporta altres mirades. Ens mostra com, des d’altres camps del coneixement i de la interpretació de la realitat, també es pot contribuir a recuperar el protagonisme i la memòria d’aquestes dones. La mateixa Aleksandra fa un repàs de les aportacions que s’han fet al voltant d’elles, tant des del llenguatge audiovisual com des de l’escrit. Fins i tot esmenta una intervenció urbanística.
En aquest sentit, escriu:
«D’aquest grup de voluntàries se’n parla com de las mamás belgas, “les mamàs belgues”. Són mamàs per la seua dedicació i per la professió d’infermeres, no necessàriament per la maternitat, perquè moltes d’elles a penes havien fet els vint anys. Són prou conegudes: han sigut objecte d’investigacions i publicacions a Bèlgica i Espanya, d’un llibre de reportatge molt comentat i d’un documental. Fins i tot tenen un parc amb el seu nom. Està situat a Ontinyent, una població menuda de la regió de València, on hi havia un hospital internacional en el qual treballaven. Aquell centre era una mica excepcional, perquè no l’havien fundat els comunistes, sinó els socialistes belgues.»
L’art com a espai de memòria
Però Aleksandra també recuoera i incorpora una nova manera de fer visibles aquestes dones, i en particular les que van vindre a Ontinyent. Així, ens dona a conéixer que l’artista Zuzanna Hertzberg va presentar, l’any 2018, l’exposició Independents. La mostra s’emmarcava en la commemoració de l’aniversari de la independència de Polònia i estava organitzada pel Museu d’Art Modern de Varsòvia. Si voleu saber-ne més d’aquesta artista ací teniu altre enllaç.
Amb la seua sèrie d’obres Voluntàries de la llibertat, Hertzberg contribueix a eixa altra manera de reivindicar, recuperar i fer visible la memòria d’aquestes dones.


L’Hospital Internacional com a espai de memòria
Aquesta nova aportació d’Aleksandra continua obrint camí en el procés de recuperació i visibilització de l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent. Situat en la rereguarda valenciana, durant moltes dècades ha romàs amagat i silenciat.
L’Hospital s’ha convertit en un espai de memòria al voltant del qual s’ha anat articulant un conjunt d’iniciatives, propostes i actuacions des de diferents àmbits. Hi trobem la creació literària i audiovisual, l’activitat docent i pedagògica, tant en l’ensenyament obligatori com en l’universitari. També el disseny urbanístic i la incorporació d’aquesta memòria als espais que habitem a Ontinyent.

Totes aquestes iniciatives tenen com a nexe d’unió l’Hospital Militar Internacional. A través d’ell, també recuperem allò que van representar les Brigades Internacionals i la solidaritat internacional en la lluita contra el feixisme.
Aquest era el punt de partida de la meua comunicació en el I Congrés Internacional Recerca i Memòria de les Brigades Internacionals, celebrat a Barcelona els dies 30 i 31 d’octubre de 2025.

Ara, un any després, podem incorporar noves aportacions bibliogràfiques i artístiques que arriben des de Polònia i que amplien aquesta mirada. Una memòria que, des d’Ontinyent, ha anat obrint-se camí cap a altres territoris. Ara troba també en la recerca i la creació poloneses una nova manera de recuperar i donar a conéixer aquestes dones.
Des d’Ontinyent, des de València, però també des de Polònia i des d’altres indrets d’Europa, es continua reconstruint una història compartida que durant massa temps havia quedat en segon pla.
