Fa un temps, vaig rebre un correu electrònic del periodista Carlos Hernández de Miguel, autor de “Los campos de concentración de Franco“, on preguntava al voltant dels camps de concentració a la ciutat d’Ontinyent. La meua resposta va ser sincera; no tenia ni idea del tema però li vaig suggerir qui li podia ajudar. No sé si va contactar amb Antonio Calzado, Guillem Llin, Josep Gandia o amb Marius Climent, historiador que ha investigat la repressió a la Vall d’Albaida amb el seu treball al voltant dels camps de treballs i que és d’obligada lectura. Si revisem el llibre de Carlos Hernández, en la pàgina 32, en el llistat inclou el nom de Onteniente ( el nom correcte és Ontinyent) identificant i donant informació respecte del camp de concentració del camp de futbol i també que al voltant de 1940 torna a reobrir les seues portes però sense identificar on , el camp de concentració per a estrangers que fugien de la II Guerra Mundial. Malgrat tot en els agraïments diu “A Joan Torró Martínez, por compartir los datos sobre sus investigaciones en “Onteniente”. ( torna a citar malament, el nom correcte, és Ontinyent). Gran sorpresa la meua perquè realment no havia investigat res al respecte sols vaig llegir alguna cosa al voltant del camp de futbol i que al cementeri d’Ontinyent hi va haver un camp de concentració, que devia durar molt poc de temps. El que si li vaig dir que a la Porquera, espai de la memòria que ha desaparegut, hi va haver una presó on varen romandre ontinyentins i altres republicans de la comarca.
De tota manera aquest fet va despertar en el meu interés pel tema. La primera faena que vaig fer va ser preguntar-li a Calzado, que de seguida va posar sobre la taula les primeres pistes. A la seua tesi hi havia una referència, s’identificava que a Ontinyent hi va haver una mena de camp de concentració en l’any 1943 on hi havia retinguts uns 125 francesos.
Mentrestant vaig consultar a Màrius, que amb molt bon criteri em va suggerir treball de Javier Rodrigo, “Cautivos” on realment també he trobat referències al respecte.
La tasca de qualsevol investigador sempre ha d’estar precedida per la cerca bibliogràfica i amb aquest menester he hagut d’accedir als treballs d’investigació de Josep Calvet, que m’han tornat a donar alguna pista sobre aquest tema. Sobretot perquè, sembla que hi va haver refugiats jueus, que fugint dels nazis travessaren la frontera francesa i mitjançant la col·laboració de la creu Roja Francesa i l’Espanyola vingueren a Ontinyent. Si durant la guerra civil vingueren un grup d’infermeres jueves, les conegudes mamàs belgues, per lluitar contra el feixisme, ara arribaven a Ontinyent, sembla que altres jueus, fugint dels nazis, en una terra governada per una dictadura també de caràcter feixista.
És un tema que cada vegada està cridant-me més l’atenció sobretot perquè he trobat fonts documentals que vénen a corroborar que hi va haver persones custodiades al Balneari d’Ontinyent. La documentació conservada a l’Arxiu Històric de Girona així ho confirma.
Com podeu imaginar la sorpresa va ser majúscula. A Ontinyent sols hi havia un balneari, era el de la Salut, on van romandre durant els tres anys de guerra el Col·legi Nacional de Cecs de Madrid i ara sembla que formava part del sistema concentracionari franquista.
Tot seguit vaig recórrer a les fonts orals i vaig contactar amb Jose Luis Garcia un expert en el balneari, per preguntar-li a qui podia entrevistar. Jose Luis Garcia també es va quedar sorprés en explicar-li el meu interés. En va suggerir algunes persones que per edat podrien tenir coneixement. Una d’elles va ser el metge D. Paco Galiana, qui també estranyat , va respondre que no tenia ni idea, en preguntar-li pel tema.
Queda molta cosa a fer encara, a poc a poc vaig identificant cada una de les persones que varen estar retingudes a Ontinyent, revise d’altres arxius, vaig a la recerca oral, etc. però el que si crida l’atenció és que sobre el tema hi ha molt poca o cap informació.
Es compleix allò que deia Galeano en “El Libro de los abrazos”;”El miedo seca la boca, moja las manos y mutila. El miedo de saber nos condena a la ignorancia; el miedo de hacer, nos reduce a la impotencia. La dictadura militar, miedo de escuchar, miedo de decir, nos convirtió en sordomudos. Ahora la democracia, que tiene miedo de recordar, nos enferma de amnesia: pero no se necesita ser Sigmund Freud para saber que no hay alfombra que no pueda ocultar la basura de la memoria”.
Foto del Col·legi Concertat Pureza de Maria.
Malgrat tot, la meua insistència ha de seguir, he de continuar la recerca per conéixer aquest fet de la nostra història recent i desconeguda per a molts de nosaltres.
Amb aquesta entrada sols voldria posar-ho en coneixement de tots i totes per si tingueren alguna dada, document, fotografia o qualsevol informació al respecte i així contribuir a reconstruir la nostra història que tants anys ha estat amnèsica.
La meua recerca continua i espere que en un temps prudencial puga compartir amb tots vosaltres els resultats de les meues investigacions.
PD. He tingut, recentment, accés al bloc de Rosa Sala Rose, molt interessant i espere que el seu llibre “La penúltima frontera. Fugitivos del nazismo en España” puga aportar alguna llum en la meua investigació. En aquest linc podeu accedir al seu bloc.
La meua mare va morir fa poc, ella haguera pogut contarte moltes coses. La seua familia tenia 14 cases que llogava a la gent que anava a pendre les aigues, i que en época de guera el meu avi va tindre que amagar a molta gent en els pous, pallissa, cotxera i per on podia. La meua germana potser tinga alguna fotografia i el meu cosí viu en la casa dels meus avis i segur que te algun document i fotografies. La casa està enfront del entrador del colegi i es diu Villa Nieves.
Moltes gràcies Enriqueta. T’envie un email en privat i parlem. A vore si tenim sort.
Aquest hivern en Madrid comentant que erem d’Ontinyent va surgir que l’avi d’un dels presents havia estat en un camp en Onteniente desprès de preguntar una mica ells parlavent de ” la playa de Onteniente” per lo vist ja un reportatge en Tve que l’anomena. No sabem més.
Hola Conxa. Cap la possibilitat de contactar amb aquestes persones?