Hui he tingut la satisfacció de compartir una vesprada amb la professora Carmen Agulló a la seu Universitària d’Ontinyent. Hem rebut la visita dels alumnes d’Unimajors de Gandia que prèviament han visitat el refugi antiaeri de la pobla de Duc amb les magnífiques aportacions d’Antonio Calzado. També han pogut visitar els refugis d’Ontinyent acompanyats per l’historiador Àngel Cambra.
A més a més els alumnes saforencs han conegut els pocs vestigis de la guerra civil a la ciutat d’Ontinyent però és cert que han visitat l’aula museu de la II República on es valora el projecte educatiu republicà de la mà de Carmen Agulló, professora de la Universitat de València. Aquest projecte, en el qual es recupera la memòria escolar i educativa, no podia tenir un millor entorn que la mateixa seu universitària d’Ontinyent, és a dir, la primera escola pública construïda a la nostra ciutat durant la República en pau. No se’n construirà d’altra fins a 1964.
L’activitat s’ha completat amb la projecció del documental “les mamàs belgues”, en el mateix edifici universitari, on he pogut establir un intercanvi d’opinions i exposar les meves noves investigacions al voltant de l’Hospital Militar Internacional.
Els alumnes d’unimajors han conegut l’experiència d’aquestes dones que vingueren a Ontinyent per donar suport a la II República i lluitar contra el feixisme.
Una volta més he pogut defensar i argumentar que més enllà de la presència a Ontinyent de les mamàs belgues, l’Hospital Militar Internacional és una mostra de com aquesta infraestructura sanitària va jugar un paper fonamental durant la República en guerra, el qual va ser silenciat per les lluites polítiques. Òbviament aquesta circumstància es va incrementar durant el franquisme i que durant la democràcia encara no figurava en el discurs de la guerra civil en el conjunt de rereguarda republicana valenciana. És ara quan amb les publicacions, conferències al voltant de l’hospital i la projecció del documental estic situant l’Hospital Militar internacional en el lloc que ha d’ocupar. Es tracta doncs d’evidenciar i dotar de la visibilitat que es mereix aquesta iniciativa creada i impulsada pel socialisme internacional
Un exemple del fet que he dit ho ha reafirmat un dels espectadors el qual va quedar sorprès en assabentar-se que els llits que apareixen en el documental eren els mateixos que ell va utilitzar quan es quedava intern durant els anys de la seva adolescència en aquest centre. Ningú li va dir que el col·legi on ell estudiava durant la dècada de 1950, va ser hospital militar internacional durant la Guerra Civil. Aquesta ha segut la mateixa reacció d’un altre adolescent, estudiant de batxiller a l’IES Jaume I d’Ontinyent, que en una de tantes projeccions, durant l’any 2017, va identificar que aquells llits també va ser utilitzat per ells quan estudiava secundària al Col·legi de la Concepció.
Afortunadament la tasca de recuperació dels espais de la memòria de la memòria democràtica d’Ontinyent, van més enllà de les visites als refugis amb el simulacre de bombardeig. A més a més de convertir-ho en un atractiu turístic, amb iniciatives com aquesta, dutes a terme per la Universitat de València faciliten la construcció, recuperació, manteniment i transmissió d’un coneixement al voltant d’una experiència democràtica que va ser atacada i destruïda per l’exèrcit revoltat de Franco. L’aula de la II República i el documental “Les mamàs belgues” ens donen l’oportunitat d’analitzar, reflexionar al voltant de la solidaritat entre les persones, dels valors sobre els quals es construeix la llibertat, la justícia, la igualtat, el pluralisme polític, la pau, la democràcia i en definitiva els drets humans. Si amb aquesta activitat he pogut contribuir a aquest objectiu, aniré allà on en criden per projectar el documental.