MEMÒRIA DEMOCRÀTICA. VALL D’ALBAIDA. NOVEMBRE 2019.

En cap moment havia pensat que començava a col·laborar amb altres pobles de la comarca en tasques de la memòria democràtica. Totes les coses tenen un inici i aquesta, a més a més, cal incloure una persona. Es tracta Manolo Ramos, albaidí amb qui he coincidit en la faena i amb qui he mantingut una estreta amistat i objectius comuns, la de recuperar la memòria dels nostres, que tants anys ha estat silenciada. Quedarem en anar a Madrid, i anaren. L’expedient del seu besavi, conservat a l’arxiu de defensa de Madrid era tan gros que dificultava la seua reproducció. Eixos ulls amagats darrere de les ulleres no podien deixar d’evidenciar les emocions que experimentava en començar a llegir aquell gruixut expedient. No parava de cridar la meua atenció. Les hores varen passar en un tres i no res però l’objectiu estava complit, a més a més aquell expedient corresponia a un sumari col·lectiu que incloïa a altres persones que també varen ser represaliades a Albaida.

Han passat uns mesos i aquest divendres, la vespra de tots els Sants, varen tenir la primera reunió per iniciar el treball de localització de la fossa al cementeri d’Albaida, per procedir a l’exhumació de les restes dels afusellats i identificació. Resta molta tasca per fer, però segur amb el suport de les administracions locals i autonòmiques es podrà realitzar aquesta investigació. Cal desenvolupar una recerca documental i oral, si és el cas, per poder  localitzar  la ubicació exacta de la fossa  i en eixe moment iniciar el procediment , sempre seguint la normativa a l’efecte, per individualitzar i identificar a les víctimes.

En acabar la reunió vàrem anar al cementeri per a fer una primera inspecció ocular i tenir  una idea d’on podia estar la fossa. Decidirem anar per separat, ja que ell, havia de recollir unes flors. En cap moment vaig pensar que aquell ram de flors que duia en les mans, amb els colors de la bandera republicana, era per retre un merescut record als afusellats. En aquell moment Manolo en va fer partícip d’un sentit i emotiu homenatge per recordar a aquelles persones que foren afusellades per la barbàrie feixista i que durant tants anys han estat oblidades. Esperem que aquest siga el primer pas en el llarg camí que ara iniciem a Albaida.

Gràcies Manolo per compartir amb mi aquest acte tant intime i emotiu. Estic segur que a poc a poc aconseguiràs els teus objectius. Serà així com cada dia de tots Sants es puga dipositar un ram de flors al Cementeri d’Albaida per a:

Afusellats el 5 de maig de 1939:

  1. Francisco Julià Aracil, 51 anys, casat, de Bèlgida

Afusellats el 10 de juny de 1939:

  1. Manuel Segrelles Blasco, 27 anys, jornaler, casat, d’Albaida.
  2. Francisco Segrelles Blasco, 33 anys llaurador, casat, d’Albaida.
  3. Miguel Seguí Vidal, 23 anys, llaurador, casat,  d’Albaida.
  4. Enrique Tormo Tormo, 54 anys, comptable, casat. Militant del PSOE, d’Albaida.
  5. Bautista Soler Bataller, 33 anys, llaurador, casat. Militant Esquerra Republicana, d’Albaida.
  6. Antonio Ferràndiz Chafer, 24 anys, xofer, solter, d’Albaida.
  7. Rafael Sempere Tormo, 27 anys, casat, d’Albaida.
  8. Bautista Soler Vicedo, 27 anys, metal·lúrgic, solter, d’Albaida.
  9. Emilio Carbonell Guarner, 35 anys, llaurador, casat, afiliat a la UGT, de Benigànim.
  10. Vicente Moscardo Vidal, 31 anys, llaurador, casat, de Benigànim.
  11. José Maria Senabre Gomar, 39 anys, llaurador, casat, de Benigànim.
  12. José María Tudela Mateu, 43 anys, traginer, casat, de Benigànim.
  13. Antonio Moscardó Vaya, 29 anys, espardenyer, casat, de Benigànim.
  14. Joaquin Cuquerella Benavent, 29, espardenyer, casat, de Benigànim.
  15. Manuel Benavent Sanz, 45, forner, militant del Partit Comunista, de Benigànim
  16. Bautista Cuquerella Sanchis, 37 anys, llaurador, casat, militant de la UGT,de Benigànim.
  17. Miguel Cuquerella Sanchis, 45 anys, llaurador, solter, militant de la UGT,de Benigànim.
  18. Perfecto Ribes Tudela, 47 anys espardenyer, casat, de Benigànim.

Afusellat el 8 de novembre de 1939:

  1. Juan Pérez Torres, 35 anys, secretari de l’ajuntament, casat, de Bèlgida.

Les dades dels afusellats s’han extret del llibre de Vicent Gabarda “Els afusellats al País Valencià. (1938-1956).

3 comentaris

  1. Estic molt contenta del que faç
    Trobe molt interessant i merescut que isquen a la llum estes persones
    Siem necesites per alguna cosa compta amb mi

    • Fina, clar que sí. Espere que puguem dur a bon port aquest projecte, és un camí llarg i complicat però segur que ho aconseguirem.

  2. Força i endevant i que ningú el trenque la ilucio de t’auela de que el seu pare tinga un soterrament just i se sàpiga la veritat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *