El recent reconeixement internacional al parc de les Mames Belgues d’Ontinyent situa la ciutat com un referent en matèria d’urbanisme sostenible i adaptació climàtica. El projecte ha sigut distingit als premis UIA 2030 Awards, impulsats per la Unió Internacional d’Arquitectes i ONU-Hàbitat, dins del World Urban Forum celebrat a Bakú, en la categoria de Resiliència i Capacitat d’Adaptació davant Desastres relacionats amb el canvi climàtic.
El projecte, desenvolupat per Síntesi Arquitectes exemplifica una manera d’entendre l’urbanisme des de la integració amb el paisatge i el respecte pels processos naturals del territori.
Més enllà del guardó, aquest reconeixement convida a reflexionar sobre la manera en què les actuacions urbanístiques transformen els espais que habitem i condicionen la relació que establim amb el territori, la memòria i la convivència.
El projecte impulsat per l’Ajuntament d’Ontinyent parteix d’una idea especialment significativa: entendre que els espais urbans no han de viure d’esquena a la natura, sinó aprendre a conviure amb ella. La transformació de l’antiga Cantereria, una zona històricament vulnerable a les inundacions i greument afectada per la DANA de 2019, va apostar per no reconstruir habitatges en una àrea inundable i convertir aquell entorn en un parc capaç d’integrar la dinàmica natural del riu.
El jurat internacional va destacar precisament aquesta capacitat de “transformar el risc d’inundacions en una oportunitat per al desenvolupament ecològic i la creació d’un espai públic resilient”, així com la integració de processos naturals, biodiversitat i estratègies d’adaptació climàtica.
Però els espais urbans no són únicament infraestructures o solucions tècniques. També són espais simbòlics, carregats de significat col·lectiu. Els parcs, carrers i places configuren la manera com una societat recorda, reconeix i transmet la seua història. És des d’aquesta transversalitat que l’urbanisme pot incorporar elements memorialístics que ajuden a visibilitzar experiències humanes sovint oblidades.
En aquest cas, el mateix nom del parc incorpora una dimensió de memòria democràtica vinculada a les anomenades Mames Belgues, aquelles dones voluntàries que desenvoluparen una important tasca humanitària durant la Guerra Civil en relació amb l’antic Hospital Militar Internacional d’Ontinyent. Infermeres, cuidadores i cooperants europees —entre elles també infermeres holandeses— que dedicaren la seua vida a l’atenció dels ferits i a la defensa de la dignitat humana enmig del conflicte.
La seua història connecta directament la realitat local d’Ontinyent amb la memòria europea del segle XX. Moltes d’aquelles dones patiren posteriorment la persecució del feixisme i algunes acabaren deportades o represaliades als camps de concentració nazis. El seu llegat forma part d’una memòria democràtica compartida que transcendeix fronteres i que encara necessita espais de reconeixement i visibilització.
Incorporar aquesta memòria dins dels espais públics no significa convertir-los exclusivament en monuments commemoratius, sinó integrar el record dins de la quotidianitat de la ciutat. El paisatge urbà es converteix així en una eina pedagògica i de transmissió de valors, on la convivència amb la natura, la qualitat de vida i la memòria democràtica poden dialogar de manera natural.
Potser aquesta és una de les grans aportacions del parc de les Mames Belgues: demostrar que les ciutats també poden construir identitat col·lectiva des dels espais que compartim cada dia. Espais que no sols responen a necessitats urbanístiques o ambientals, sinó que també ajuden a recordar qui som, d’on venim i quines històries decidim mantindre vives.