Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), milers de persones van creuar fronteres per implicar-se en un conflicte que sentien com a propi. Estaven convençudes que aturar el feixisme a Espanya significava també frenar-lo a Europa.
Homes i dones, amb una clara convicció i un fort sentiment solidari, van formar part de les Brigades Internacionals. Entre elles, hi havia moltes dones que arriben des de diferents països amb un objectiu comú: ajudar, cuidar i lluitar per uns ideals compartits. No obstant això, no se’ls va permetre anar al front ni empunyar armes. Moltes van exercir com a infermeres, voluntàries o militants, formant part d’una xarxa internacional de solidaritat que va convertir Espanya en un espai de trobada entre cultures, llengües i experiències diverses.
En aquest context, l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent esdevé un espai clau per entendre aquesta dimensió transnacional de la guerra. Creat amb el suport de xarxes solidàries internacionals, aquest hospital va acollir personal sanitari procedent de diversos països, especialment dones, que hi van desenvolupar tasques assistencials fonamentals. Ontinyent es va convertir així en un punt de confluència d’experiències, llengües i cultures, on la pràctica mèdica es combinen amb el compromís polític i humà.
A més, aquestes dones van deixar una empremta significativa en la manera com aquest conflicte ha estat recordat. Tot i que la memòria tradicional ha privilegiat les figures masculines, progressivament la presència i el record de les dones han anat adquirint visibilitat dins del relat de la Guerra Civil.
En aquesta entrada es proposa una anàlisi, descripció i interpretació a partir de dues fotografies de grup de dones que van treballar a l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent.
Les fotografies en què apareixen —sovint en grup, somrients o en actitud de treball— ens permeten aproximar-nos a la seua experiència des d’una perspectiva més humana. En aquest sentit, parlar de transnacionalitat implica entendre trajectòries que travessen fronteres i connecten realitats diverses. L’hospital d’Ontinyent és un bon exemple d’aquest fenomen: un espai on dones de diferents països van conviure i treballar conjuntament, construint una experiència col·lectiva enmig de la guerra.
Aquesta entrada preten acostar-se a aquesta realitat a través de la memòria visual. A partir de l’anàlisi de fotografies de grup, es planteja una mirada que combina història i imatge per entendre com aquestes dones es van representar a si mateixes i com han estat recordades. Més enllà dels grans relats del conflicte, aquestes imatges ens parlen de persones concretes, de gestos quotidians i de la força de la solidaritat en temps difícils.
La fotografia no és només un reflex del passat, sinó també una manera de construir-lo. Les imatges seleccionen, ordenen i donen significat a allò que mostren. En el context de la Guerra Civil, la fotografia va tenir un paper important tant com a document com com a eina de representació.
En aquest treball, la mirada se centra en dues fotografies de grup de dones vinculades a l’àmbit sanitari i polític. Aquest tipus d’imatge permet observar no només qui hi apareix, sinó també com es presenten: com s’organitzen, com es miren i com ocupen l’espai. És en aquests detalls on es construeix una determinada idea de col·lectivitat, identitat i compromís.
A més, l’ús del concepte de transnacionalitat permet situar aquestes imatges dins d’una xarxa més àmplia de relacions que van més enllà de les fronteres estatals. Les dones que hi apareixen no només formen part d’un context local, sinó també d’un moviment internacional que connecta experiències diverses.
La primera fotografia mostra un petit grup d’infermeres internacionals en un espai sense referències concretes. Sabem qui són, ja que han pogut ser identificades, i podem posar nom a cadascuna d’elles.
L’enquadrament és proper, i les dones apareixen molt juntes, amb una clara proximitat física. Algunes somriuen; altres mantenen una expressió més serena, però en conjunt transmeten una sensació de confiança, complicitat i compromís.
Aquesta imatge ens apropa a una dimensió més quotidiana de la guerra. No hi ha elements explícits que indiquen el conflicte, però aquest hi és present de manera implícita, sobretot si coneixem prèviament les experiències de vida de cadascuna d’elles. El que destaca és el vincle entre les dones i la manera com es sostenen mútuament en un context difícil.
La figura central actua com a punt d’equilibri, però sense imposar-se sobre les altres. Això reforça la idea d’un grup horitzontal, basat més en la cooperació que en la jerarquia. En aquest sentit, la fotografia no només documenta un grup d’infermeres de l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent, sinó també una forma de relació i de comunitat construïda en aquest espai.
La segona fotografia, en canvi, mostra un grup més ampli de dones en un espai urbà, amb elements visibles que remeten clarament a una organització política. La disposició en dues files i la major distància respecte al fotògraf donen a la imatge un caràcter més formal i estructurat.
En aquest cas, el protagonisme recau en el col·lectiu. Les dones no apareixen tant com a individus, sinó com a part d’un grup organitzat que es presenta públicament. La presència de símbols i el context urbà reforcen aquesta dimensió política. La fotografia està presa a Barcelona, a la plaça de Catalunya, l’1 de maig de 1937.
Tot i que també hi ha certa proximitat entre elles, la imatge transmet una actitud més conscient de la representació. És una fotografia que no només mostra, sinó que també comunica: parla de pertinença, identitat i militància.
Posades en relació, les dues fotografies mostren dues maneres diferents de participar en la guerra i de ser representades. D’una banda, la imatge de les infermeres ens parla de la proximitat, la cura i la vida compartida en un entorn difícil, com el de l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent. De l’altra, la imatge de les militants posa l’accent en la presència pública i en la dimensió col·lectiva de la lluita.
Ambdues, però, comparteixen un element fonamental: la visibilitat de les dones com a subjectes actius. Tant en un espai més íntim com en un de més polititzat, les dones apareixen com a protagonistes d’una experiència que travessa fronteres i connecta realitats diverses.
Les fotografies analitzades ens permeten acostar-nos a la Guerra Civil espanyola des d’una perspectiva més humana i propera. Lluny de les grans batalles i dels relats estrictament militars, aquestes imatges posen el focus en les persones, en els vincles i en les experiències de vida compartides.
El cas d’Ontinyent exemplifica molt bé aquesta dimensió transnacional del conflicte. En aquest espai, dones de diferents orígens van coincidir i treballar juntes dins l’Hospital Militar Internacional, construint una comunitat basada en la solidaritat i en uns ideals comuns. Les fotografies de grup no només documenten aquesta realitat, sinó que també la transformen en memòria.
Al mateix temps, aquestes imatges mostren com les dones van ocupar un lloc actiu en la guerra, tot i que sovint aquest paper ha estat menys visible. En definitiva, la memòria visual ens permet recuperar aquestes trajectòries i entendre la guerra des d’una mirada més rica, complexa i plural. A més, s’ha tingut l’oportunitat de poder identificar-les, posant nom a cadascuna d’elles, recuperar les seues històries i conéixer les seues trajectòries després de finalitzada la guerra. Tanmateix podriem ampliar, en el cas d’Ontinyent, a altres fotografies i dones que varen participar amb aquesta iniciativa solidaria.
Per aprofundir un poc més aquestes són les referencies bibliografiques , la filmografia i wegrafia que podeu consultar:
- Torró Martínez, Joan Josep, Solidaritat en temps de guerra: Hospital Militar Internacional d’Ontinyent (1937-1939). València: Institució Alfons el Magnànim, 2023.
- Tuytens, Sven, Las mamás belgas: la lucha de un grupo de enfermeras contra Franco y Hitler. Madrid: El Mono Libre, 2019. ( ha estat traduït al neerlandes i al francés)
- Tuytens, Sven, Les mamàs belgues. Documental (2016). Investigació realitzada conjuntament amb Joan Josep Torró Martínez i produït amb la col·laboració de la Diputació de València.
- Voluntaris holandesos a la Guerra Civil Espanyola
- Memòria històrica i brigades Internacionals.