Encara he arribat a temps per gaudir de l’exposició produïda per la Universitat de València i la Diputació de València. Malauradament, no puc dir el mateix del conjunt d’activitats que s’han organitzat al voltant d’aquesta exposició. Una magnífica exposició on es parla de València durant la II República i la Guerra Civil, posant l’accent en les dones. Luis Vidal Corella fotografia la vida del dia a dia, no sols de València ciutat, també dels pobles, com és el cas d’Ontinyent, ciutat que com altres formava part d’eixa rereguarda solidària, amb el fet que mai va ser bombardejada.
Les fotografies de Vidal Corella, deixen constància i visibilitzen la important tasca duta a terme per les dones durant la República en pau i la República en guerra, des del fotoperiodisme. En octubre de 2021 vaig fer una xicoteta entrada respecte d’aquesta exposició. Ara després de visitar-la us compartisc les meues valoracions.
Hi ha algunes fotografies que, a parer meu, tenen certa importància. Vosaltres podríeu triar-ne d’altres. Jo n’he triat quatre de les quals tres estan realitzades a Ontinyent, altra vinculada amb Banyeres de Mariola i l’última directament amb la persona de Luis Vidal.
Les tres primeres fotos que he triat estan vinculades amb el suport de les dones en el quefer solidari d’una institució centenària que va triar Ontinyent per allunyar als seus alumnes dels efectes de la guerra. Es tracta del Col·legi Nacional de Cecs de Madrid que va triar Ontinyent per guarir-se i garantir la vida dels xiquets i xiquetes que eren cecs i cegues. Es varen ubicar al Balneari de la Salut d’Ontinyent, actual CC La Pureza de Maria. Encara no sé per què no s’ha identificat l’indret de les fotos, és a dir Ontinyent.
L’altra foto reflecteix les conseqüències i els efectes que moltes dones patiren per fer valdre els seus drets, per defensar la llibertat i lluitar contra el feixisme. La foto a la qual faig referència és la que queden retratades Consuelo Barber, Julia Martin i Angelíta Sempere, aquesta última natural de Banyeres de Mariola. La foto està presa a la presó de dones del Passeig de la Petxina. La Fotografia no és de Luis Vidal, però resumeix la resistència de moltes dones que defensaren la democràcia. Afortunadament, a aquestes tres amigues els commutaran la pena de mort per la de trenta anys de presó.
L’última foto que he triat és la del fotògraf fotografiat. Es tracta de Luis Vidal que junta a Gerda Taro, mira a la càmera. En gener de 2016, vaig tenir l’oportunitat de viatjar a Brunete i conèixer l’espai on va morir aquesta dona. Aquesta foto mostra a dues persones que amb la fotografia enregistraren la realitat de la guerra civil. Luis Vidal un amb ulls valencians, coneixedor de la terra que vivia i Gerda Taro des d’una visió més internacional. La foto està presa en l’hemicicle de l’Ajuntament de València durant el congrés d’Intel·lectuals antifeixistes que es va celebrar en juliol de 1937. Crida l’atenció que una de les fotos utilitzada per mostrar a Gerda Taro siga aquesta i s’haja retallat a Luis Vidal Corella. Justament en el catàleg es diu que la foto pertany al Fons Guillermo Fernández Zúñiga i que la foto és de Walter Reuter. És un bon moment per rescatar al fotògraf valencià i a partir d’ara sabem que en la foto qui està amb Luis Vidal és Gerda Taro.
Més enllà d’entrar en discussions estèrils al voltant de la foto en la qual pareixen Luis Vidal i Gerda Taro, crec que la importància, el punt d’atenció s’ha de situar en el fet que aquesta exposició posa en el seu lloc la tasca del fotògraf valencià. En aquest cas situant i visibilitzant la tasca de la dona en la rereguarda republicana valenciana.
Estaria bé que aquesta exposició poguera circular per altres ciutats del País Valencià i que aquells que no poguren arrimar-se al cap i casal ho pogueren fer en altres ciutats com Ontinyent, per exemple.
