LA MEMÒRIA DIBUIXADA DELS ESPAI QUE HABITEM III. CINEMA ONTENIENSE

 

Continuant la sèrie d’entrades relacionades amb els espais que habitem, he cregut convenient aprofitar els dibuixos de Joan Barberà, dels quals ja he fet una entrada, tot seguit ens fixarem en altre dibuix per parlar del Cinema Ontinense. En aquesta ocasió reproduiré el text corresponent al treball que es va convertir en llibre “Instrucció i cultura a Ontinyent durant la segona república (1931-1939).(1) En l’actualitat el cinema Onteniense no existeix, està enderrocat i el solar que ocupava ara es fa servir com aparcament.

“El cinema ha estat sempre un mitjà de comunicació amb un bon nivell de captació de públic, donat que no suposa un excessiu esforç per part de l’espectador a l’hora de rebre un missatge. Un analfabet, òbviament, no tindrà cap dificultat en el moment de veure una pel·lícula, mentre que les dificultats augmentaran quan haja d’enfrontar-se amb un text escrit, com per exemple un llibre. A més, si afegim les possibilitats tècniques el cinema, com són la música, la llum, el so, etc., l’èxit de captar l’atenció del públic és major, cosa que facilita les possibilitats del cinema: entretenir, educar, informar, instruir, etc.  Les mateixes consideracions podem fer respecte del teatre, però condicionat per les possibilitats tècniques que suposa escenificar una obra teatral.(2) Des aquesta perspectiva, doncs, abordarem el cinema i el teatre a Ontinyent durant la II República. No podem menystenir la influència dels missatges que podien rebre els Ontinyentins que anaven al cinema o al teatre i la seua relació, directa o indirecta, en el nivell cultural de la població en general. Així doncs, ens centrarem en les dues sales comercials que existien, el Cinema Onteniense i el Teatre Echegaray i, com no en les representacions teatrals a càrrec de les diferents associacions locals de l’època.

El Cinema Onteniense

Més popularment era coneguda aquesta sala com “Cine Peret”, propietat de Pere Sanegre Màs, ubicat al carrer Tomàs Valls, prop de la Plaça de S. Domingo, i que més o menys tenia les següents característiques: 13 Llotges per a unes 78 persones, 416 butaques de pati i 75 generals, sense escenari.(3)

Pel que fa a les pel·lícules que presentava al públic ontinyentí, eren de gran varietat i de diferents temàtiques, tant productes americans, russos, espanyols així com d’altres nacionalitats. Per un costat tenim les pel·lícules d’acceptació comercial comprovada i que sense cap dubte reportaven uns bons ingressos, tal va ser el cas de “Frankenstein” de J. Whale (1931); “Dràcula” de T. Browing (1931) amb Bela Lugosi màxim representant del cinema de terror; “King Kong” dirigida per E. B. Schoedsack i M. C. Cooper en 1933 i una de les obres mestres del cinema fantàstic  “Tarzan de los monos”, amb Jhonny Weismuller. També s’incloïa en la programació partits de futbol com va ser el cas del partit entre el València i Madrid, dins de la copa d’Espanya.

Un altre tipus de pel·lícules eren les de caràcter cultural o informatiu i aquelles que feien referència a temes socials, unes amb la finalitat de difondre els avanços de la ciència i les altres destinades a provocar el públic, qüestionant temes com la diferenciació de les classes socials. “Al borde de la tumba; la ciencia luchando contra la muerte” va ser un film que responia al primer tipus que hem diferenciat. Es tractava d’una pel·lícula científica programada per al 17 de maig  de 1932, i que mostrava en la primera part els següents punts: reacció de Wasserman, el funcionament de l’estómac vist per rajos X, les conseqüències d’una encefalitis letàrgica, el tractament de les malalties dels ulls, etc. Per a la segona part s’incloïa les precaucions per a les operacions, així com el part de cara, de peus i acabat amb fòrceps i l’operació de cesària. La pel·lícula estava subtitulada, considerada de gran valor educatiu i formatiu, tant pels temes com per les tècniques utilitzades, ara bé estava prohibida l’entrada als menors d’edat i es recomanava la no assistència d’aquelles persones sensibles. El preu de la butaca i general era de 0’30 i 0’20 ptes., respectivament.

Una altra pel·lícula, però en aquest cas amb un sentit social, va ser “¿Deben tener hijos los pobres?”. El tema plantejat va ser el de la diferenciació i distinció de classes socials, exposant la vida de dues famílies una rica i l’altra pobra. Durant aquesta dècada, el tema de les distincions de les classes socials era un tema candent, i es feia una clara diferenciació entre els proletaris i els capitalistes o burgesos. A Ontinyent aquest ambient també es respirava, cosa que va provocar en projectar-se aquesta pel·lícula, l’edició d’un pamflet amb el mateix títol, on s’opinava sobre el tema.

Tres pel·lícules més projectades al cinema Onteniense, també amb cert compromís social i certa càrrega ideològica, van ser “El acorazado Potemkim”, (dirigida per Einsentein en 1925, teòric del cinema sobre muntatge, l’estètica i la funció social del cinema). Aquesta pel·lícula va mostrar als ontinyentins, en 1933, el sentit de la Revolució Russa. “Metròpolis“, (dirigida per F. Lang, màxim representant de l’expressionisme alemany i distribuïda per U.F.A.) i el film “Sin Novedad en el Frente”, (clar al·legat pacifista). Aquestes pel·lícules projectades al cinema Onteniense eren representatives de la inquietud intel·lectual cinematogràfica del moment. Pel que fa a la pel·lícula “Metropolis”, va ser projectada per iniciativa del C.E.S.O. i es tractava d’una sessió a benefici de la cultura i l’emancipació cultural a la qual havien d’assistir tots, segons diu el pamflet anunciador. L’esmentada associació la va qualificar d’educativa i l’escriptor Manuel Linares Rives va ser qui la va comentar, el dia 20 d’agost de 1933, dia en què fou projectada. Molts més van ser els films que el cinema Onteniense va projectar en la seua sala, normalment amb dues sessions els dies que obria les portes al públic: la primera començava a les 6 de la vesprada i l’altra a les 10 de la nit. (4)”

Però els locals del cinema Onteniense, a banda d’utilitzar-se per a la projecció de pel·lícules, també eren aprofitats per a la celebració de mítings polítics o conferències com va ser el cas de la programada pel C.E.S.O. per al dia 10 de febrer de 1932, amb el següent títol; “El hombre: su origen, su educación y su destino”. També l’agrupació política local P.R.R.S. va fer servir les instal·lacions del cinema Onteniense organitzant un acte cultural per a la creació d’una biblioteca popular. L’acte incloïa la projecció d’una pel·lícula “Bailarina Misteriosa”, i dues xerrades a càrrec de J. Jordan i Jover i Luís Molero i Mana, i els temes sobre els quals es va dissertar van ser, per una part el caciquisme i per altres qüestions agràries, respectivament.


(1) En aquesta entrada he reproduït sols l’article que fa referència al Cinema Onteniense tot i que també s’inclou un apartat per a parlar del Teatre Echegaray i altres espectacles i sales de teatre.

(2) TIMOTEO Álvarez, J. Historia y modelos de comunicación en el siglo XX. Circulo de lectores. Madrid. 1988

(3) Segons el Pla Triennal 1956-58 i que poques diferències devia tenir  de les característiques que reunia durant la II República.

(4) En la carpeta titulada “Varis; poesia, espectáculos, etc. de l’AMO trobem gran quantitat de pamflets editats pel cinema Onteniente i el teatre Echegaray, anunciant les seues programacions, font d’on hem extret totes les dades ací exposades.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *