Acabe de saber que ens ha deixat Hermínia Álvaro Suárez. Ja fa uns dies del seu desés. Hermínia era una dona, invident, vivia a Madrid i es va formar al Col·legi Nacional de cecs de Madrid. Ja fa uns quants anys que la vaig conèixer. Juntament amb el seu home Alfredo Díaz Donate va vindre a Ontinyent durant els tres anys de guerra civil. Formava part dels més de cent xiquets i xiquetes que varen romandre refugiats al Balneari de la Salut d’Ontinyent.
Gràcies a la seua memòria vaig documentar una experiència solidària en terres ontinyentines. El matrimoni format per Hermínia i Alfredo han sigut uns dels eixos centrals de les meues investigacions que varen donar pas a la publicació del llibre “El col·legi Nacional de Cecs. De Madrid a Ontinyent 1936-1939.” Alfredo no va poder participar, però si Hermínia, deixant el seu testimoni en el documental “Espais de pau en temps de guerra”. Hermínia va ser alumna privilegiada com la resta de xiquets i xiquetes perquè pogueren gaudir de les lliçons del mestre i professor Rafael Rodríguez Albert, amb aquelles audicions comentades, interpretacions a piano al voltant del misteri d’Elx o qualsevol altra cançó escolar que els va ensenyar i que tants anys després està recuperant Beatriz filla de Rafael Rodríguez Albert. Aquella experiència educativa va ser pionera i capdavantera en la formació de les persones que hui anomenem amb diversitat funcional.
Hermínia tenia una sensibilitat especial a l’hora d’explicar-nos quines varen ser les seues experiències a Ontinyent, els seus passejos al Pou Clar, durant els mesos de canícula, però sobretot m’agradaria compartir amb tots vosaltres aquestes paraules que en va transmetre i que deien:
Són paraules sinceres que va voler compartir i que ja formen part de la nostra memòria col·lectiva. És un exemple més de com la ciutat d’Ontinyent es va convertir en una ciutat segura, solidària que al recer de la guerra, va possibilitar que xiquets i xiquetes pogueren trobar espais de pau en temps de guerra. Gràcies per la teua memòria, per compartir-la, per fer-la nostra. Descansa en pau.