El passat divendres 6 de setembre varen visitar la ciutat d’Ontinyent un grup de belgues format per dos homes i quatre dones. Francine Beatens, professora de castellà, viatjava amb Guido, Anne, Sonja, Jeannine i Dikt alumnes que estan aprenent castellà. Provenen de Gant. En juny de 2018 Francine va vindre amb el seu home a Ontinyent per preparar aquest viatge. Vaig poder parlar amb ells i preparar la visita que ara s’ha materialitzat.
Arribaren a Ontinyent per conéixer els llocs, els espais on varen treballar “Les mamàs belgues“.
La visita, com moltes altres que s’han desenvolupat, incloïa la visita al CC La Concreció i Convent dels PP Franciscans, espai convertit en Hospital Militar internacional on metges, infermeres estrangeres però també amb dones i metges d’Ontinyent i d’altres indrets de l’Estat espanyol, feren possible aquesta atenció solidària i de cura dels ferits i malalts que defensaven la democràcia republicana.
La primera parada en aquest itinerari, va ser el magatzem que hi ha a l’antiga corba coneguda popularment com “de la Mort”. Amb aquest itinerari intente materialitzar la recuperació de la memòria històrica i posar en valors allà habitem i no identifiquem com a espais de la memòria històrica. Els explicava que, malgrat la intenció d’ocultar el rètol que identificava que aquell edifici va ser utilitzat com a taller o espai auxiliar a l’hospital, ara estava caient el lluït i tornava a aparéixer el vell rètol que a molts ontinyentins i ontinyentines ens va confondre i pensaven que allò era l’hospital militar. Però era l’edifici que uns metres més a dalt ens esperava, era el col·legi de la Concepció.
Amb el professor Manolo Requena poguérem conéixer cada un dels llocs i indrets de l’edifici: l’església, el museu d’història natural, la biblioteca i el magnífic jardí amb les canyes de bambú i la piscina realitzada durant la República en guerra per a la rehabilitació dels soldats, utilitzada, aleshores amb finalitat terapèutica.
Al finalitzar Manolo Requena els va convidar a signaren en el llibre de visites del col·legi, per a després marxar per carrer major endins identificant l’església de Sant Francesc i l’escultura de Gomis ontinyentí i compositor de l’Himne del Riego. Abans d’arribar a la Plaça Major, ens detinguérem en l’església de Sant Carles i l’antic convent dels Jesuïtes que durant la República en guerra va canviar els seus usos per a destinar-se l’església com a centre de detenció de dretans d’Ontinyent i les escoles de Sant Carles, és a dir el convent dels Jesuïtes, en allotjament de tropes republicanes. Passarem per l’actual casa de Cultura, aleshores vinculada al moviment anarquista com ho va ser l’actual cercle agrícola Industrial convertit aleshores en “Ateneo Libertario”, on feia un any Francine, el seu home i jo organitzarem aquesta visita.
En la Pl. Major descansarem reprenent forces amb un refresc, café o el que menys amb un entrepà.
Tot seguit baixarem a la al Refugio de Tortosa i Delgado on pogueren gaudir d’altre dels espais de la memòria. Allí conegueren perquè es va construir aquell refugi i el fet que durant tota la República en guerra, la ciutat d’Ontinyent, no va ser bombardejada.
Una volta finalitzada la visita i simulacre d’avís de bombardeig, ens desplaçarem al Grup Escolar Lluís Vives, actual seu universitària, edifici construït durant la República en pau. Allí mateix, el departament d’Educació Comparada i Història de l’Educació, ha desenvolupat la recuperació d’un espai per a visibilitzar i promoure l’estudi del projecte educatiu republicà que ha desenvolupat el Seminari de la Història de l’Escola de la Universitat de València, recreant una aula amb expositor i cartells explicatius al voltant de la proposta educativa republicana. Aprofitant les magnífiques instal·lacions universitàries el grup de belgues pogueren gaudir del visionament del documental “Les mamàs belgues” de Sven Tuitens, produït per la Diputació de València, amb el suport de l’Ajuntament d’Ontinyent i la Fundació Campus Ontinyent. El documental, en el qual vaig treballar intensament en tasques del guió, documentació i un bon grapat de tasques ,que seria molt llarga d’enumerar, entre les quals va ser la d’insistir en el fet que aquesta filmació havia d’estar subtitulada en anglés, francés, castellà, català i neerlandés. En explicar la possibilitat d’escoltar el documental en neerlandés, tot i que venien a fer pràctiques de castellà, no ho varen dubtar, es va projectar en la seua llengua materna. En finalitzar la projecció els allí present quedaren meravellats en la història d’aquestes dones.
Després marxarem a dinar, on no deixaren de preguntar i interrogar-me al voltant del documental, sobretot. Marxaren d’Ontinyent coneixent que s’està desenvolupant una tasca per recuperar la memòria democràtica i conscients que és una tasca difícil i complicada. Francine i els seus alumnes es quedaren sorpresos en assabentar-se que encara hi havia reticències en fer visible i explicar als més joves, sobretot, el que va passar durant la República en guerra i els quaranta anys de franquisme.
Per a mi, i amb això finalitze aquesta xicoteta crònica, valore molt positivament aquesta activitat sobretot quan, ara fa 80 anys marxaren d’Ontinyent cap a Bélgica, un grup de dones conegudes com les mamàs belgues, i ara tornen a vindre a terres ontinyentines un grup de persones belgues per conéixer aquella experiència. Alguna cosa ha succeit per a que Francine Beatens, Guido, Anne, Sonja, Jeannine i Dikt vingua a Ontinyent. És un fet que s’ha de reconèixer i posar en valor. Es tracta, crec, d’una experiència transnacional. Alguna cosa s’ha fet bé.
Imagine que, sobretot, amb la producció del documental, la seua presència en la premsa nacional i internacional així com el llibre que s’ha publicat, per part de Sven, han contribuït a la posada en valor d’aquesta història. Espere que en un breu espai de temps es publique el llibre que estic preparant al voltant de l’Hospital Militar Internacional , creat pel socialisme internacional, situant així a Ontinyent, en general, i aquest hospital, en particular, en el lloc que ha d’ocupar en el discurs de la Guerra Civil, en l’àmbit de la sanitat i la solidaritat en temps de guerra. Finalitzant així, per la meua part, la recuperació d’un espai de la nostra memòria i història, desconeguda per a molts i que en breu podré compartir amb vosaltres.