Naix a Brussel·les el 26 de gener de 1886, començant els seus estudis de medicina en 1905 a la Universitat Lliure de Brussel·les. Des del punt de vista mèdica va treballar amb el Dr. Depage i el professor Leclerc-Dandoy com a cirurgià d’urologia. Va participar en la I Guerra Mundial amb la graduació de tinent mèdic. Per qüestions de salut va ser considerat no apte per al servei.
Es va casar en 1915 amb Léonie Pinchart amb qui va tindre dos fills bessons en 1919, morint tots dos abans de complir l’any de vida. Deu anys més tard naix el seu fill Jean-Pierrer, que també serà metge. Es va tornar a casar després de quedar-se viudo. En finalitzar la I Guerra Mundial comença a tenir inquietuds polítiques i socials integrant-se en el Partit Obrer Belga. S’involucrarà amb la defensa dels barris marginals de Brussel·les, va ser regidor en la mateixa ciutat i diputat al parlament belga. Fou un defensor de la sanitat pública, però sobretot hi ha una combinació d’allò que s’anomena durant el període d’entre guerres, és a dir, el camp comú de l’esquerra; pacifisme, internacionalisme, defensa dels explotats, antifeixisme i l’esperança d’un món democràtic i fratern.[1]
Amb la revolta del General Franco i l’inici de la Guerra Civil, el Dr. Albert Marteaux juntament amb el suport del Fernand Neuman Dethier concentraren tots els seus esforços per a crear a Ontinyent l’HMIO amb el suport del Fons de Solidaritat Internacional i la Internacional Obreera Socialista. En 1939 dimiteix del Partit Socialista Belga per a incorporar-se a les files del Partit Comunista Belga per les seues discrepàncies a l’hora de reconéixer el govern de Burgos. Va ser el fundador del Front de l’Indépendence desenvolupant accions de sabotatge a l’ocupació nazi. En l’actualitat a Brussel·les s’ha instal·lat una placa on es commemora la seua participació juntament amb altres persones, en la resistència a l’ocupació nazi.
[1]Gotovitch J, «Albert Marteaux (1886–1949)»