Hi ha vegades que una investigació comença molt abans que siguem conscients que l’estem iniciant. No sempre ho fa davant d’un arxiu, d’un document inèdit o d’una troballa espectacular. De vegades comença amb una conversa, amb un nom o amb una informació que, en aquell moment, sembla només una dada més però que, amb el pas dels anys, acaba adquirint una importància que no podíem imaginar.
Hui, divendres 2 d’octubre de 2026, s’inaugura a la Casa de Cultura d’Ontinyent l’exposició «Estampes en Transició. Obra gràfica de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia», organitzada amb la Universitat de València. L’exposició permet acostar-nos a una part de la important col·lecció d’art contemporani reunida per Jesús Martínez Guerricabeitia i llegada posteriorment a la Universitat de València.
Per a mi, però, aquesta exposició té una significació que va més enllà del seu interés artístic. L’any 1998 vaig tenir l’oportunitat de parlar amb Martínez Guerricabeitia. En aquell moment estava investigant la història de l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent, creat durant la Guerra Civil, i buscava informació que em permetera reconstruir aquella experiència de solidaritat internacional que havia tingut la nostra ciutat entre 1937 i 1939.
Aquella conversa em va permetre contactar amb Elsa Rayet, que aleshores treballava al voltant de la figura del doctor Marteaux. El contacte va aportar noves dades i pistes que ajudaven a entendre que la història de l’Hospital tenia una dimensió internacional molt més àmplia del que inicialment havia imaginat.
D’aquella investigació va sorgir també un primer article que vaig publicar a l’Alba. A partir d’aquell moment, es va anar fent conegut entre col·legues i investigadors que jo estava treballant sobre aquell espai de memòria. I això va tindre una conseqüència que, amb el temps, seria fonamental.
Persones que, en el curs de les seues pròpies investigacions, trobaven una fotografia, un document, una carta, un nom o qualsevol altra informació relacionada amb l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent començaren a fer-me arribar aquelles troballes. De vegades eren petites peces, aparentment inconnexes; altres vegades, documents que obrien una nova línia de recerca.
Així, la investigació va anar incorporant materials que procedien de llocs i persones molt diversos. Alguns investigadors sabien que estava treballant sobre l’Hospital i, quan localitzaven alguna referència relacionada amb ell, consideraven que podia ser d’interés per a la meua recerca.
Amb el temps, això va fer que el meu treball es convertira en un punt de referència per a altres investigadors interessats en aquest episodi de la història d’Ontinyent. No era una consideració que haguera buscat, però va resultar decisiva per ampliar les fonts disponibles i recuperar informacions que, d’una altra manera, probablement haurien quedat disperses.
Vaig anar buscant documents en diferents arxius, seguint el rastre de persones que havien passat per Ontinyent, reconstruint trajectòries vitals i intentant entendre les xarxes de solidaritat que havien connectat la nostra ciutat amb altres llocs d’Europa.
Han passat molts anys des d’aquells primers passos. La investigació ha anat creixent amb descobriments, noves fonts i també amb llargues etapes en què algunes pistes semblaven no portar enlloc. Han aparegut cartes, fotografies, testimonis, noms de brigadistes, infermeres, metges i voluntaris; documents procedents de diferents països i històries personals que permetien reconstruir, poc a poc, una realitat molt més complexa.
Una part d’aquell llarg camí va quedar recollida finalment en el llibre Solidaritat en temps de guerra. Hospital Militar Internacional. Ontinyent 1937-1939, publicat l’any 2023.
Quan mire ara aquesta trajectòria amb perspectiva, aquella primera etapa adquireix un significat especial. No perquè continguera totes les respostes, sinó perquè va posar en marxa un procés de recerca que, amb el temps, aniria molt més lluny del que havia imaginat.
A poc a poc, aquelles aportacions van anar conformant una documentació cada vegada més rica sobre aquella experiència de solidaritat internacional.
Per això, assistir hui a la inauguració de «Estampes en Transició» té per a mi una dimensió especial.
La Col·lecció Martínez Guerricabeitia pertany al món de l’art contemporani, però aquesta exposició m’ha fet tornar, inevitablement, a aquella etapa inicial de la meua recerca. A recordar com, fa vint-i-vuit anys, una conversa va contribuir a ampliar una investigació que aleshores tot just començava.
La història de la investigació també està feta de casualitats i de generositat. De persones que comparteixen allò que saben o allò que han trobat perquè entenen que pot ajudar a reconstruir una part del nostre passat.
I aquesta és una de les meues: una conversa l’any 1998, un article a l’Alba i, després, molts anys de recerca i d’aportacions d’altres investigadors que van ajudar a donar forma a una història que acabaria convertint-se en Solidaritat en temps de guerra.
Potser investigar és també això: començar buscant una resposta i acabar descobrint que, en realitat, el que estaves construint era una història molt més gran.