El passat 3 de maig vaig tenir l’oportunitat de viatjar a Àustria juntament amb cinc alumnes i la directora de l’IES Pou Clar. També varen participar instituts de Borriana, Vila-Real. Alzira i Elda. Encontre propiciat per la FVMP i la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques i Reformes Democràtiques, amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen amb l’objecte de visitar el camp de concentració de Mauthausen.
Alba, Paula, Carmen, Àngela, Luis, Imma i Joan hem sigut la veu i els ulls dels ontinyentins i ontinyentines, dels valldalbaidins a Mauthausen durant aquests quatre dies. Tal com resava a pancarta desplegada a Mauthausen, es tractava d’un Homenatge als 627 deportats valencians de 271 municipis víctimes del nazisme i el feixisme.
És la concreció de la política envers la memòria democràtica desenvolupada des dels diferents àmbits de l’admmistració. El primer àmbit està representat per La Generalitat Valenciana, amb la Presidència i la Conselleria de Justícia, Administracions Públiques i Reformes Democràtiques, que han fet possible crear la llei valenciana per a dur a terme la recuperació de la memòria democràtica valenciana. Un segon àmbit o nivell de concreció ens ve de la mà de la Xarxa per a la Posada en Valor de la Recuperació de la Memòria Democràtica impulsada per la FVMP i de la Diputació de València han fet possible que l’administració més propera al ciutadà, en aquest cas l’ajuntament d’Ontinyent, desenvolupe el seu projecte al voltant de la memòria democràtica, construint el projecte memorialista valencià. A Ontinyent ha suposat la creació de la Comissió per a la Recuperació de la Memòria democràtica d’Ontinyent. La tasca desenvolupada des de l’Ajuntament d’Ontinyent ha fet possible que un grup de joves puga conéixer i experimentar com fa 74 anys es va aconseguir aturar la intolerància.
S’ha fet pedagogia de la memòria, com des de l’espai per a la memòria, des del camp de concentració de Mauthausen s’ha creat coneixement, s’ha viscut experiències des de col·lectivitat i des de la individualitat interioritzant emocions, experimentant contradiccions i discrepàncies que aportaran nous elements per a poder elaborar, en tot cas, un discurs des de la llibertat i el respecte a les persones, defensant així la llibertat i els drets humans.
Recorde com Luis després de fer una fotografia i editar-la amb la corresponent aplicació del seu mòbil, me l’ensenyava per explicar-me que l’havia fet en blanc i negre, menys el mocador que duia nugat al braç, identificat clarament el triangle blau i la essa blanca, símbols amb els quals s’identificava a Mauthausen als espanyols allí concentrats i massacrats. Segons intentava explicar-me, pretenia, almenys, posar un poc de color amb tanta foscor, com a element d’esperança.
La pujada per les escales de la mort, amb un silenci trencat pel soroll de les petjades dels centenars de persones, que des de la pedrera pujàvem cap al camp de Mauthausen, cridava a la reflexió, a la denúncia de com els éssers humans som capaços de negar-nos a nosaltres mateix. Aquell silenci, el soroll i l’esforç per superar aquells escalons empedrats, amb la pendent exageradament pronunciada, exigien continuar la lluita perquè la memòria fora el motor del present i aconseguir un futur en pau i llibertat.
L’últim dia va ser , per a mi el més impactant. Abans de visitar el castell de Hartteim, mentre esperàvem que s’obriren les seues portes per a visitar-lo, ens férem un café, en una cafeteria que havia de ser un Centre Especial d’Ocupació. Un jove amb síndrome de Down va ser l’encarregat de servir-nos. Tot seguit entrarem al castell on poguérem saber que allí els nazis varen assassinar als que ja no podien treballar i als que eren considerats disminuïts psíquics i físics, als que ara anomenen persones amb diversitat funcional. Sols cal imaginar En assabentar-se d’aquell fet, no m’ho podia llevar-me del cap. Quin treball més ben fet per les autoritats austríaques!!! Aquell castell l’havien convertit en un centre d’inclusió social i de formació al temps com un espai per a recuperar la memòria.
Les reflexions, els interrogants sortien de manera espontània mentre dinaven, sopàvem o en el bus mentre es desplaçaven d’un lloc a l’altre. Ja al final del viatge de nou Luis compartia un whatsapp on després de donar les gràcies a l’Ajuntament d’Ontinyent, a Òscar el regidor, a Imma i al que vos escriu, deia “i ara a treballar per transmetre als que no han pogut vindre, els sentiments viscuts en aquests dies“.
En aquest enllaç podeu gaudir de les valoracions i els sentiments viscuts per aquest adolescents.