Ahir a la nit vaig rebre un correu del Comitè Científic del I Congrés Internacional. Recerca i Memòria de les Brigades Internacionals que em va produir una especial satisfacció. Després del procés d’avaluació, el text de la comunicació que vaig presentar al Congrés ha estat acceptat per formar part del volum col·lectiu que recollirà una selecció de les investigacions presentades. La publicació serà editada per la Universitat de Barcelona i comptarà amb ISBN.
La notícia té per a mi un significat especial perquè el treball que ara serà publicat és el resultat d’una investigació que va començar fa anys a Ontinyent, al voltant de l’Hospital Militar Internacional, i que progressivament m’ha anat portant molt més enllà de la història estrictament local.
Quan vaig començar a estudiar l’Hospital, l’interés se centrava en reconstruir la seua història i recuperar les persones que hi van treballar o que hi van ser ateses. Però els documents anaven mostrant que darrere d’aquell edifici hi havia una realitat molt més complexa: brigadistes procedents de diferents països, professionals sanitaris, organitzacions de solidaritat i unes xarxes internacionals que connectaven Ontinyent amb altres territoris d’Europa.
La comunicació presentada al Congrés parteix d’aquesta trajectòria i analitza l’Hospital no sols com un episodi de la història sanitària de la Guerra d’Espanya, sinó també com un espai de memòria democràtica. El treball estudia el procés pel qual un espai que durant dècades havia quedat pràcticament invisibilitzat ha anat recuperant presència en la ciutat a través de la investigació historiogràfica, l’educació, l’audiovisual, la literatura i la transformació de l’espai urbà.
En aquest procés, la literatura ha aportat també una mirada pròpia. La novel·la històrica pot acostar al lector personatges, espais i experiències d’un passat que la investigació documental tracta de reconstruir amb altres eines. En aquest sentit, Els Corcs representa una aportació creativa que contribueix, des de la literatura, a mantenir present aquest passat i a incorporar-lo a l’imaginari col·lectiu. No es tracta de confondre els llenguatges de la història i de la literatura, sinó de reconéixer que poden dialogar i que cadascun pot ajudar, des del seu propi àmbit, a fer visible una realitat que durant molt de temps havia quedat amagada.
També ha estat important recuperar el paper de les dones, especialment de les infermeres internacionals conegudes popularment com les «mamàs belgues». La investigació ha permés aprofundir en les seues trajectòries i matisar una denominació que no explica tota la diversitat d’orígens d’aquelles dones, moltes de les quals procedien d’altres països europeus. La seua presència a Ontinyent és una part essencial de la història de l’Hospital i de les xarxes internacionals de solidaritat que el van fer possible.
Aquesta manera de treballar m’ha confirmat una cosa que cada vegada considere més important: la història local pot ser una porta d’entrada a la història general i, fins i tot, a la història internacional. Un espai concret pot permetre’ns entendre processos que el transcendeixen, de la mateixa manera que el coneixement d’aquests processos més amplis ens ajuda a interpretar millor allò que va succeir en aquell lloc.
En el cas d’Ontinyent, la història de l’Hospital Militar Internacional ens permet passar de la ciutat a la Guerra d’Espanya, de la guerra a les Brigades Internacionals i, a través de les persones que van arribar fins ací i de les xarxes que les connectaven, a una dimensió europea i transnacional. És un recorregut que va en les dues direccions i que demostra que allò que anomenem història local pot formar part d’una història molt més àmplia.
Noranta anys després
La notícia arriba, a més, en un moment especialment significatiu. El 18 de setembre de 2026 es compleixen noranta anys de l’inici del procés que conduiria a la creació de les Brigades Internacionals. Aquell dia de 1936, la Internacional Comunista va donar suport a la proposta d’organitzar una força internacional de voluntaris per acudir a Espanya. La constitució oficial de les Brigades arribaria unes setmanes després, el 22 d’octubre, quan el Govern de la República n’aprovà formalment la creació.
Noranta anys després, la memòria d’aquelles persones continua present en la investigació i també en altres formes de recuperació del passat. Els arxius aporten documents, la historiografia construeix interpretacions, l’escola transmet coneixements, l’audiovisual crea nous relats, la literatura dona forma a altres aproximacions i els espais de memòria permeten tornar a situar aquests episodis dins del paisatge quotidià de les ciutats.
És en aquesta confluència de mirades on situe la meua comunicació. L’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent és el punt de partida, però la seua història ens obliga a mirar més lluny i, al mateix temps, a tornar a mirar el nostre propi entorn amb uns altres ulls. El que va passar a Ontinyent no pot entendre’s sense Europa, però tampoc la història de la solidaritat internacional durant la Guerra d’Espanya es pot explicar completament sense espais concrets com aquest.
Que aquest treball haja estat seleccionat per a formar part d’un volum editat per la Universitat de Barcelona és, per tant, una satisfacció i també una nova passa en aquest recorregut. Una investigació nascuda d’un espai concret d’Ontinyent passa ara a formar part d’una obra col·lectiva d’àmbit acadèmic i internacional.
Quan vaig començar a investigar l’Hospital, buscava reconstruir la història d’un lloc. Amb el temps, aquella recerca m’ha portat a seguir persones, documents i itineraris per diferents llocs d’Europa, i m’ha permés comprendre que darrere d’una història local hi ha sovint connexions que només apareixen quan ampliem la mirada.
Vaig començar buscant la història d’un hospital d’Ontinyent i, en el camí, vaig acabar descobrint una part de la història d’Europa. Potser aquesta és una de les millors raons per continuar investigant la història local: perquè allò que tenim més a prop pot ser, de vegades, el lloc des d’on millor podem comprendre el món.